Investigadors de la UAB curen l'obesitat i la diabetis tipus 2 en ratolins

Amb una sola injecció. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) liderats per la professora Fàtima Bosch han desenvolupat una teràpia gènica que cura l’obesitat i la diabetis del tipus 2 (la no insulinodependent) en ratolins. És un gran punt de partida per aconseguir la seva aplicació en els humans i té, a més, altres elements reeixits: no té cap efecte secundari a llarg termini i als ratolins sans als quals s’ha aplicat la teràpia els ha rejovenit i els ha provocat un envelliment més favorable.

Tècnicament parlant, la troballa es basa en la introducció amb una sola injecció d’un vector viral adenoassociat que transporta el gen del FGF21 (Fibroblast Growth Factor 21), que permet la manipulació genètica del fetge, del teixit adipós o del múscul esquelètic, i així l’animal produeix de manera continuada la proteïna FGF21. L’esmentada hormona és segregada de manera natural per diversos òrgans i actua en molts teixits per regular el funcionament correcte a nivell energètic. En induir la seva producció mitjançant la teràpia gènica, els ratolins van baixar de pes i també la resistència a la insulina que provoca la diabetis del tipus 2.

Un any i mig de seguiment

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els investigadors han dut a terme un seguiment als ratolins durant un any i mig i han comprovat aquesta pèrdua de pes i la reducció del greix i de la inflamació en el teixit adipós. Els resultats s’han reproduït manipulant genèticament diversos teixits perquè produeixin la proteïna FGF21, i tot això apareix publicat a l’'EMBO Molecular Medicine'.

"Aquesta és la primera vegada que s’aconsegueix contrarestar l’obesitat i la resistència a llarg termini mitjançant l’administració d’una sola sessió de teràpia gènica en el model animal que més s’assembla a l’obesitat i la diabetis tipus 2 dels humans. Els resultats demostren que és una teràpia segura i eficaç", ha explicat la primera signant de l’article, la investigadora de la UAB Verónica Jiménez. La importància d’aquest descobriment és més transcendent perquè "la prevalença de la diabetis del tipus 1 i l’obesitat està augmentant de manera alarmant a tot el món", ha recordat la també investigadora de la UAB i coautora de l’estudi Claudia Jambrina.