L'alzheimer, una malaltia infradiagnosticada

L’alzheimer és la causa de demència més freqüent: representa entre el 60% i el 80% dels casos de demència. Està seguida de la demència vascular i d’altres com la demència per cossos de Lewy o la demència frontotemporal. Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a Espanya hi ha actualment uns 800.000 malalts d’alzheimer. A Catalunya, segons dades de Salut, hi ha unes 44.000 persones diagnosticades però s’estima que n’existeixen unes altres 18.900 que no estan diagnosticades (Alzheimer Catalunya Fundació xifra en 86.000 el total d’afectats). Aquesta malaltia, a més, afecta molt més les dones que els homes: dos de cada tres malalts són dones.

Aquest divendres 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer, malaltia que, al món occidental, afecta el 5% de la població major de 60 anys, el 20% dels majors de 80 i el 30% dels majors de 90. El progressiu envelliment poblacional i l’increment del’esperança de vida, adverteix la SEN, faran que el nombre de casos augmenti en les pròximes dècades. 

Així, l’alzheimer no és només la principal causa de discapacitat en persones grans a Espanya, sinó que també és la patologia que genera una de les despeses socialsmés grans: el cost per pacient oscil·la entre els 27.000 i els 37.000 euros anuals a Espanya. I, a tot el món, suposaria una despesa total superior als 800.000 milions, una xifra que ha augmentat un 35% en els últims cinc anys.

De moment,no hi ha cura per a l’alzheimeri els fàrmacs existents tracten els símptomes i poden fins i tot alentir la malaltia. Però no l’eliminen. Millorar els temps de diagnòstic i aconseguir que la població envelleixi de forma saludable són les principals mesures de què actualment es disposa per frenar-lo.

Malaltia infradiagnosticada

Cada any es diagnostiquen a Espanya uns 40.000 nous casos d’alzheimer. No obstant, a causa que els símptomes inicials d’aquesta malaltia són de vegades difícils de distingir dels oblits quotidians, aquesta és una malaltia infradiagnosticada. La SEN calcula que entre el 30% i el 40% dels casos d’alzheimer estarien sense diagnosticar, percentatges que s’elevarien al 80% en els casos encara lleus.

Segons la SEN, dur a termeestratègies de prevenció sobre els factors de risc de demència coneguts aconseguiria disminuir l’impacte d’aquesta malaltia. Alguns estudis assenyalen que portar hàbits de vida saludables podria reduir fins i tot un 40% els casos d’alzheimer o, almenys, retardar el seu debut clínic. Existeixen diversos factors de risc potencialment modificables, com els canvis en els estils de vida. Entre ells destaquen un nivell d’activitat física més gran, l’adopció de dietes més saludables il’abandonament d’hàbits tòxics com el tabaquisme.

Investigació en fase preclínica

El punt actual de la investigació en l’alzheimer es troba, ara com ara, en la fase preclínica, és a dir, en aquella “fase silenciosa que comença a actuar al cervell de l’afectat 15 o 20 anys abans” de manifestar-se la malaltia, segons explica la neuropsicòloga clínica de la Fundació Pasqual Maragall, Nina Gramunt. 

“També investiguem la modificació de la trajectòria de l’alzheimer per alentir la fase de demència”, diu. Per a això, la fundació compta actualment amb la “participació altruista” de 3.000 voluntaris que no presenten símptomes d’alzheimer. “Solen ser fills i filles de malalts que estan particularment afectats”, matisa Gramunt.

Notícies relacionades

"El més dur de l'alzheimer serà quan la meva àvia no em reconegui"

"Mama, ¿l'alzheimer es contagia?"

Aquesta neuropsicòloga explica que malgrat que la malaltia es va descobrir a començaments del segle XX, no va ser fins entrat el segle XXI quan va començar a utilitzar-se la paraula ‘alzheimer’; abans es parlava sol de demència. La divulgació, la sensibilització i el fet que persones conegudes hagin manifestat públicament que el pateixen ha augmentat el coneixement entorn d’ell.

En la Fundació Pasqual Maragall tracten també l’abordatge de l’alzheimer amb els més petits. "Els nens i joves formen part de la família, n’han d’estar informats", defensa Gramunt. “Cal ser clars i concisos a l’hora d’explicar-los la malaltia. I tampoc se’ls han de generar falses expectatives: hem de deixar-los clar que és una malaltia sense cura”, sosté.