Un estudi alerta que Espanya està a la cua en l'atenció futura de l'alzheimer

Els sistemes sanitaris d’alguns països europeus no tenen capacitat perquè un futur tractament modificador de la malaltia d’Alzheimer passi ràpidament de l’aprovació a l’ús clínic generalitzat, cosa que pot deixar un milió de persones sense accés a aquesta possible nova estratègia terapèutica, segons alerta un nou estudi de la Corporació RAND, en què Espanya no en surt gaire ben parada.

Els investigadors van examinar els sistemes sanitaris d’Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Suècia i el Regne Unit, i van valorar els desafiaments d’infraestructures que enfrontarien aquests sistemes, a partir del 2020, si tinguessin un augment del nombre de pacients que sol·licitessin una detecció sistemàtica per determinar si compleixen els requisits d’un tractament que pot prevenir o retardar el desenvolupament de l’alzheimer.

En aquest context, situen terminis per països i Espanya queda a la cua. El primer any sense temps d’espera seria el 2030 a Alemanya, el 2033 a França, el 2036 a Suècia, el 2040 a Itàlia, el 2042 al Regne Unit i el 2044 a Espanya. A Alemanya i Suècia, la principal limitació d’infraestructura és la capacitat dels hospitals de dia per administrar el tractament en infusió. 

Falten especialistes

L’estudi va revelar que el problema principal és la necessitat d’especialistes mèdics preparats per realitzar diagnòstics a pacients que puguin mostrar-ne els primers símptomes i, així, confirmar que siguin aptes per a un nou tractament que podria evitar l’evolució de la malaltia i que derivés en la demència completa.

Alguns països compten amb "molt pocs" especialistes mèdics i pot ser que necessitin "formació addicional" per avaluar els pacients en la fase inicial d’alzheimer, revela l’informe. Una altra crítica és que hi ha "molt poques" instal·lacions (hospitals de dia) amb capacitat per administrar tractaments d’infusió als pacients.

S’espera que la càrrega de la malaltia d’Alzheimer alspaïsos d’ingressos alts pràcticament es dupliqui entre el 2015 i el 2050. Els recents resultats positius dels assajos clínics fan ques’alimenti l’esperança que un tractament transformador de la malaltia pugui estar disponible per al seu ús habitual en pocs anys.

"Tot i que hi ha un esforç continu per desenvolupar tractaments per frenar o bloquejar l’evolució de la malaltia d’Alzheimer, s’ha treballat menys per preparar els sistemes mèdics dels països. Si bé no hi ha certesa que aviat s’aprovi un tractament de la malaltia, la nostra feina indica que els líders europeus en assistència sanitària haurien de començar a pensar com respondran en cas que es produeixi un gran avenç en aquesta malaltia", apunta l’autor principal de l’estudi, Jodi Liu, investigador de polítiques a RAND, un centre d’investigació sense ànim de lucre amb seu als Estats Units.

Fins a un milió de nous afectats

L’informe de RAND estima que fins a 1 milió de pacients amb deteriorament cognitiu lleu dels sis països podrien desenvolupar alzheimer mentre esperen a ser avaluats i tractats durant les dues dècades posteriors a l’aprovació d’un possible tractament. Així, preveuen que s’aprovi un tractament per al seu ús a partir del 2020 i que la detecció sistemàtica comenci el 2019, tot i que els investigadors destaquen que la data va ser triada només com una hipòtesi per al model, no com una predicció de quan se’n pot aprovar un tractament.

Notícies relacionades

L'alzheimer, una malaltia infradiagnosticada

"Mama, ¿l'alzheimer es contagia?"

L’anàlisi calcula que, en aquesta situació, al voltant de 7,1 milions de persones amb deteriorament cognitiu lleu sol·licitarien un diagnòstic d’un especialista. Després de les avaluacions de seguiment i les proves de biomarcadors, uns 2,3 milions de persones dels sis països podrien ser candidates per rebre aquest tractament.

"Els sistemes sanitaris d’alguns dels països europeus tenen una capacitat insuficient per diagnosticar i tractar la gran quantitat de pacients amb malaltia en fase inicial", avança l’estudi. D’aquesta forma, els temps d’espera previstos varien des dels cinc mesos per al tractament a Alemanya fins als 19 mesos per a l’avaluació a França.