Un exclòs de la sanitat pública: «La consigna era: 'Em pagues, t'atenc'»

Eliana,de 24 anys, va arribar l’abril passat a Barcelona procedent de l’Argentina. Fa unes setmanes, embarassada de tres mesos, va acudir per urgències a l’Hospital de Palamós, a Girona, per un fort dolor a la panxa. No tenia targeta sanitària. Li van cobrar255 euros. “120 per l’ecografia i 135 per la resta de la consulta. Vaig pagar els diners i ara, amb la meva parella, estem mirant com podem recuperar-los”.

El cas d’Eliana demostra que, malgrat la llei catalana 9/2017, que buscava la universalització de l’assistència sanitària, a Catalunya hi continua havent exclusió sanitària. També demostra que el reial decret llei 16/2012 del PP no ha donat cobertura a totes les embarassades (i a menors) fos quina fos la seva condició legal. És més, no van ser ni l’Administració ni els seus funcionaris els qui van avisar Eliana que, atesa la seva situació, podia sol·licitar un formulari per a persones amb baixos recursos i així tenir dret a assistència. “Mai me'l van oferir”, assegura la jove. Al seu lloc ho va fer la Plataforma per una Asistència Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat). 

Després de l’incident a Palamós, Eliana va tramitar una targeta sanitària provisional, que no obstant també li ha donat problemes. “Al CAP de Sant Feliu de Guíxols van voler cobrar-me després d’atendre’m. Tampoc em van donar cap informació de què havia de fer, només em van enviar una factura de80 euros”, relata. Ella i la seva parella amb prou feines tenen estalvis: el que van guanyar a l’Argentina ho han invertit en pagar el lloguer de tot un any del on viuen. Al no tenir nòmina (són ‘freelance’), no els volen llogar mes a mes.

Li va passar una cosa semblant aIlsa, nascuda a Hondures. Al juny va arribar a Barcelona sense saber que estava embarassada. També pateix insuficiència cardíaca, malaltia que es va fer més intensa aquest estiu. “Sabia que, estant embarassada, m’havien d’atendre sí o sí. I em van atendre en el CAP de Montcada, però només per l’embaràs. No em van mirar els problemes cardíacs”. Va poder anar a l’especialista amb la targeta sanitària provisional que la va ajudar a tramitar, també, la Pasucat.

90 euros per atendre una menor

La filla del colombià Josété quatre anys i una malaltia rara: la malaltia dels ossos de vidre. El maig passat, la menor va caure i es va fracturar l’húmer. “La vam portar a l’Hospital de Mollet i ens vam trobar que havíem de pagar90 eurosperquè l’atenguessin. No teníem targeta sanitària, acabàvem d’arribar de Colòmbia. Ho vaig pagar al moment perquè la consigna era: ‘Em pagues, t’atenc. No em pagues, mira a veure què hi ha’”, explica el pare.

La nena va ser remesa a l’Hospital Vall d’Hebron, on va ser ben atesa i on no li van cobrar mai res. “Ja hem tramitat la targeta sanitària provisional a través de laCreu Roja. I estem empadronats”, diu José. A ell i la seva dona només els falta trobar feina.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Samaté 39 anys i viu a Mataró des del 2010, quan va arribar de Mali. Assegura que des del 2014 al 2018 no va poder ser atès en la sanitat pública catalana perquè no tenia ni targeta sanitària ni padró. “Tot i que a la Creu Roja em van donar una targeta sanitària provisional, ningú em va atendre”, diu. 

Coses tan senzilles comtractar un refredat no li va ser possible en els últims anys. Sama és un dels que aquest dimarts han acudit a la presentació de l’informe ‘6 anys d’exclusió sanitària’ de la Pasucat i Jo Sí Sanitat Universal. El seu rostre és un dels que es troben darrere de les xifres.