El cànnabis, pal·liatiu però no curatiu

Utilitzar el cànnabis de manera terapèutica no equival a fumar-se un porro. Les evidències científiques demostren que el cànnabis és "més perjudicial que beneficiós, com afirma Francina Fonseca, psiquiatre de l’Hospital del Mar de Barcelona i membre de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. "Causa més accidents de trànsit, més risc de patir psicosi i més fracàs escolar", explica. A més, el 9% dels qui consumeixen marihuana desenvoluparan una addicció al llarg dels anys, percentatge que augmenta a un 25% quan el consum comença en l’adolescència.

"S’ha demostrat que el quocient intel·lectual dels fumadors de marihuana és més baix, una cosa a què se sumen tots els riscos associats al tabac, com el càncer", afegeix Fonseca. Ara bé, existeixen fàrmacs derivats del cànnabis l’efectivitat del qual sí que està demostrada científicament, com és el cas del Sativex (l’únic aprovat a Espanya), que serveix per a l’espasticitat (o rigidesa muscular) en pacients amb esclerosi múltiple que no han respost de forma adequada a altres medicaments antiespàstics. En alguns estats dels EUA i al Canadà és legal el preparat farmacèutic de nabilona (un cannabinoide sintètic), que s’utilitza per tractar les nàusees i vòmits generats per la quimioteràpia. "El cànnabis té 4.000 components –explica Fonseca–. El tetrahidrocannabinol (THC) és el que col·loca més; el cannabidiol és el que té un efecte més sedant i relaxant".

És un argument que ratifica Magí Farré, cap de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona) i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Els cannabinoides [compostos derivats o presents en la planta 'Cànnabis sativa'] estan aprovats per a ús terapèutic en alguns països. Als EUA, per exemple, el cannabidiol s’utilitza per tractar algunes epilèpsies infantils resistents. En aquest país hi ha fins a quatre medicaments amb cannabinoides aprovats per la Food and Drug Administration (FDA). Als EUA, el Canadà i Holanda, per exemple, és legal utilitzar terapèuticament la planta del cànnabis, tot i que les seves indicacions són menys estrictes. S’ha aprovat per a l’esclerosi múltiples, per al glaucoma o per al dolor crònic, entre altres", explica.

Prescripció

En aquests països un metge pot prescriure cànnabis per a ús terapèutic. Així, amb un cabdell de marihuana un pot fer-se un te, un pastís o olis. "No produeixen la col·locada del porro". Segons el tipus de malaltia, es recomana un tipus de preparat o un altre. "A Espanya no és legal, has d’obtenir-lo pel teu compte o anar a un club cannàbic per comprar marihuana. Jo estaria a favor que es regulés perquè els països on és legal l’ús terapèutic s’ha demostrat que no augmenta el consum de porros. Així, la marihuana és de millor qualitat i sense mercat negre", diu Farré, qui reconeix que també falten assajos clínics per saber si el cànnabis és realment eficaç en malalties com la fibromiàlgia. "Amb freqüència el cànnabis és l’última alternativa terapèutica per a molts malalts", conclou.

Com recorda Antoni Mur, cap de Pediatria de l’Hospital del Mar i membre de la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, "el cànnabis és de les drogues més consumides" a nivell mundial. A Espanya, és la quarta droga més consumida, després de l’alcohol, el tabac i els sedants. "La consumeixen més nois que noies i l’edat d’inici són els 18 anys. Genera problemes de comportament, de relacions, d’aprenentatge, de memòria... I de vegades, és un esglaó per consumir altres tipus de drogues", relata Mur. No obstant, no considera negatiu la legalització d’aquesta droga. "Legalitzar no implica fomentar el consum. Legalitzar permet acabar amb la criminalitat que hi ha entorn d’aquesta", opina. Per ell, el consum és un "tema educacional" i aquí és on arrela la importància dels"exemples a casa". Si uns nens veuen que els seus pares fumen porros, tindran més possibilitats d’acabar fumant-los ells també.

Pacients amb càncer

El responsable de la unitat del dolor de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Javier Medel, explica que si bé el cànnabisno té efectes antitumorals(és a dir, no cura el càncer) sí pot tenir efectes pal·liatius per tractar el dolor o les nàusees. Les unitats del dolor de Vall d’Hebron i l’Hospital del Mar van participar fa anys en un estudi sobre el Sativex.

"Jo tracto pacients amb neuropaties [malalties del sistema nerviós] i s’ha vist que amb ells no funciona. L’ús d’aquest medicament és més aviat compassiu, és a dir, per a pacients que no milloren amb res", diu Elisa Arbonés, anestesista i responsable de la unitat del dolor del Mar.

Notícies relacionades

L'innovador projecte de detecció de càncer d'endometri Gain-EC, guanyador del III Premi d'Innovació en Salut Viladecans The Style Outlets

Eliminar el que és innecessari

 Álvaro Rodríguez-Lescure, oncòleg i vicepresident de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), és més taxatiu sobre això: "No hi ha evidències sòlides que avalin el cànnabis com a tractament estàndard en pacients amb càncer. Tampoc hi ha evidències gaire concloents que serveixi per al dolor o com a antiemètic [fàrmac que impedeix el vòmit o la nàusea]".

Rodríguez-Lescure diu que està a favor d’utilitzar aquesta substància com a arma terapèutica en programes d’investigació, però matisa que "mentre no hi hagi evidències sòlides, no té cap sentit promoure el seu ús terapèutic". "La marihuana conté compostos com el cannabidiol que poden ser objecte d’ús farmacològic, però això no equival que fumar-se un porro tingui eficàcia terapèutica i que per tant calgui legalitzar-lo. És una reducció simplista tenyida de postureig polític", conclou.