Metges de primària expliquen per què fan vaga als CAP: «Això és insostenible»

Els metges i metgesses catalans d’atenció primària faran vaga del dilluns 26 de novembre al divendres 30. Ni tan sols la proposta feta dimecres per part del’Institut Català de la Salut (ICS) d’incorporar 200 metges de família més els ha dissuadit. La vaga continua convocada i pot ser històrica: cinc dies, ni més ni menys. Hi estan cridats uns 5.700 metges de capçalera, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels957 centres d’atenció primària (CAP) i consultoris locals de l’ICS, així com uns altres 10.000 facultatius de la sanitat concertada. Convocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC), tot apunta que el seguiment serà massiu. Per la seva part, CGT i la plataforma Rebel·lió Primària han convocat una altra vaga per als mateixos dies per a la qual, a més dels metges, convoquen infermeres i administratius de primària.

Els professionals de l’atenció primària catalana clamen contra les retallades, encara sense revertir, de l’any 2010. Denuncien manca de professionals (fan falta 920 metges de família més, diuen), sobrecàrrega de treball, males condicions laborals i el pitjor de tot: la sensació que tot això pot acabar repercutint (si no ho està fent ja) en la salut de la població. L’atenció primària ésl’autèntica porta d’entrada del sistema de salut. A més, facilita l’accés a la sanitat de la població i resol un alt percentatge de problemes de salut dins del sistema sanitari. És molt el que està en joc.

Tamara Sancho: “La major part del pressupost de Salut va per als hospitals”

“Perquè la situació que tenim a l’atenció primària és insostenible”. Aquest és el motiu principal pel qualTamara Sancho, de 56 anys i metge de família al CAP Can Vidalet (Esplugues de Llobregat), anirà a la vaga de la pròxima setmana. Assegura que aquesta insostenibilitat es va aguditzar “sobretot” des de les retallades del 2010 que van ser aplicades per la llavors Convergència i Unió (CiU) d’Artur Mas. “L’atenció primària només va rebre el 2017 un 16,9% del pressupost de Salut. Segons l’OMS, l’idoni hauria de ser un 25%. La major part del pressupost de la conselleria va per als hospitals”, explica aquesta metgessa membre del col·lectiu Rebel·lió Primària.

Sancho recorda que els CAP atenen a una població “cada vegada més envellida” i que, a més, els centres d’atenció primària realitzen cada vegada més tècniques que abans es feien en hospitals, com el control d’anticoagulants, la crioteràpia o les infiltracions, entre d’altres. “Estem assumint nosaltres els pacients crònics que abans anaven a hospitals”, denuncia la metgessa. “I la complexitat de les patologies que presenten són majors. Assumir aquesta complexitat ens agrada perquè som capaços, però necessitem més recursos”, afegeix. En la majoria dels centres d’atenció primària no se substitueixen les baixes laborals o els permisos, una cosa que sobrecarrega de feina la resta de la plantilla. “En ocasions tampoc se substitueixen les jubilacions que estaven previstes. Al meu CAP han estats cinc mesos sense substituir una companya que s’havia jubilat. Tot això genera desànim i pèrdua d’il·lusió”, relata Sancho.

Ella està acostumada a tenir unes 38 visites diàries (Metges de Catalunya demana limitar-les a 28), la qual cosa li impedeix destinar un mínim de 10 minuts amb cada pacient. “És molt habitual que tinguem més d’un pacient en una mateixa hora i minut. A més, molta gent no ve a la consulta per un sol motiu, sinó per diversos”. Sancho finalitza recordant la importància de l’atenció primària: “Existeixen evidències científiques que els índexs de qualitat en salut de la població milloren amb una atenció primària forta i eficaç”.

Roberto Mourelle: “La mala atenció primària augmenta la mortalitat”

El metge de família Roberto Mourelle, de 40 anys, treballa al CAP Poblenou de Barcelona. Mourelle està en procés de trasllat al País Basc, d’on és originari, i és possible que aviat s’acomiadi de la sanitat catalana, en la que ha treballat durant 14 anys. La coneix bé. La propera setmana se solidaritzarà amb la situació que viuen ambulatoris com el seu. I afegeix: “Aquesta vaga arriba tard”. Segons ell, el sistema “no inverteix” en atenció primària, que pateix de falta de recursos i que pateix un problema “de base i endèmic”.

Per a Mourelle un dels problemes principals és el “dèficit de personal”, que es barreja amb l’“increment” de la població. “A tot Catalunya falten uns 900 metges de família. I a més, el sou del metge català és baix comparat amb altres zones d’Espanya, per això la gent no vol venir aquí. Perquè el nivell de vida de Barcelona és dels més alts. Un metge de família d’un CAP cobra uns 1.700 euros a l’acabar el MIR”. Per això per a ell aquesta vaga ha de servir, a més, per reclamar millores laborals.

També hi ha un altre problema. “Molts pacients van a les Urgències perquè les llistes d’espera són molt llargues”, assegura. Al CAP del Poblenou, per exemple, hi ha unes llistes d’espera d’entre tres i quatre setmanes.

Mourelle llança una crítica: “El sistema sanitari està molt centrat als hospitals. L’atenció primària atén el 80% de la població, però només rep un 16,9% del pressupost”. I també adverteix sobre un assumpte gens menyspreable: com aquesta situació repercuteix en la salut de la població. “Està demostrat que una mala atenció primària augmenta la mortalitat. Compte –matisa–, si el pacient té alguna cosa greu, com un infart, un ictus o un tumor, l’atenció és molt bona. Però des de l’atenció primària treballem la prevenció i revertir mals hàbits, una cosa que afecta la qualitat de vida de les persones. Per això una bona atenció primària, amb el pas dels anys, pot estalviar a l’Estat milions”.

Quisqueya Province: “Ho aguantem tot perquè la nostra professió és vocacional”

AlCAP La Mina una facultativa ha arribat a veure 50 pacients en un sol matí. Ho explica Quisqueya Province, de 29 anys i metge interina resident (MIR) en aquest centre. Un dia a la setmana aquesta jove treballa a les Urgències del CAP La Mina, a Barcelona. “La demanda del pacient ha augmentat perquè ha canviat el concepte del que és una malaltia urgent. Hi ha gent que va a Urgències per qualsevol cosa. Estan col·lapsades”, explica. Com explica, els ambulatoris, amb els metges de capçalera al capdavant, són el “punt més accessible” del sistema de salut. Especialment per a les classes baixes. “Com menor nivell socioeconòmic té una població, més demanda fa dels CAP. El de la Mina, per exemple, està col·lapsat”, relata. A més, existeixen altres factors: “Les empreses exigeixen als seus treballadors un justificant mèdic per donar-los la baixa. Això suposa una visita més. I contribueix a ofegar un sistema ja deficient”.

Province, que va entrar a treballar fa tres anys, assegura que mentre estudiava no tenia “ni idea” de la situació de col·lapse que viu l’atenció primària a Catalunya. “Ha anat augmentant exponencialment. Els meus companys em diuen: ‘Això abans no era així’, diu. En paraules d’aquesta metge de capçalera, “la qualitat de l’atenció primària s’està mantenint a costa de la salut mental” dels professionals. “Treballem d’una manera increïble. Ho aguantem tot perquè la nostra professió és vocacional”, afirma. Tot i així, reconeix que, a causa de les retallades, no “s’està mantenint la qualitat assistencial” que al col·lectiu li agradaria. La situació empeny molts metges de primària a marxar de Catalunya. “Jo mateixa estic mirant ofertes de feina a França, allà el salari és més alt i tens un mínim de 15 minuts per pacient. No obstant, el MIR l’intentem fer sempre a Espanya perquè la formació és molt bona i això s’aprecia en altres països”, conclou.

Elio Conesa: “La infermeria de primària també està col·lapsada”

Elio Conesa, de 56 anys, és infermer alCAP Molí Nou de Sant Boi de Llobregat (Barcelona) i la pròxima setmana s’unirà a la vaga a què CGT i Rebel·lió Primària han convocat tots els professionals (metges, infermeres, administratius) dels CAP. “No només els metges dels centres d’atenció primària pateixen aquesta situació. També la resta del personal”, assegura Conesa, delegat sindical de CGT. “Jo, com a infermer, puc tenir al dia unes 30 visites. I no hi ha substitucions si falta algú. La feina recau en els companys i tot això repercuteix també en les llistes d’espera”. A tot això se suma un aparell informàtic amb freqüència desfasat que alenteix tot el treball.

La tarda en què Conesa parlava amb EL PERIÓDICO, per exemple, només estaven treballant dues infermeres de les quatre que té el CAP Molí Nou, que dona cobertura a unes 20.000 persones. “I això és cada dia. La situació repercuteix en l’atenció del pacient. En infermeria solem tenir una demora d’una hora”. Reconeix que hi ha un problema de personal. “És el temps. Ens falta temps”, explica. A més, assegura, el col·lectiu de les infermeres sovint atén “petites visites esporàdiques” entre les visites programades, la qual cosa augmenta també la sobrecàrrega de treball.

“Vivim el mateix que els metges, però la infermeria es veu encara més agreujada pel nombre de visites inassumibles”, denuncia aquest infermer que porta 30 anys treballant a l’ICS. També demana que es respecti l’especialitat d’infermeria de família i que, per tant, l’ICS deixi de fer convocatòries de places conjuntes per a infermeria. “Cal diferenciar les convocatòries de places d’infermeria per a atenció primària de les convocatòries d’infemeria hospitalària”.

Elena Bartolozzi: “¿El nostre principal problema? L’esgotament mental”

“Faig vaga perquè això és insostenible. Hem anat resistint perquè som la porta d’entrada del sistema de salut, però ja no podem més”. Ho diu la metge de família del CAP Ramon Turró Elena Bartolozzi, de 49 anys. A més dels esmentats pels seus col·legues, Bartolozzi assenyala un problema a què s’han d’enfrontar en la seva professió: el sistema informàtic de l’ordinador, que és “molt complex i poc intuïtiu”. “No és àgil per a la consulta del dia a dia. Perdem temps registrant coses que no són importants”, diu. “¿El nostre principal problema? L’esgotament mental".

Al CAP Ramon Turró hi ha sis metges de baixa. Només dos estan substituïts, i de manera parcial. “La meva sensació contínua és que no puc més. Tots els dies surto a la sala d’espera i sento això. I a l’estrès d’anar sempre escassa de temps se suma la preocupació d’equivocar-te”. Aquesta metgessa explica que la “complexitat” dels pacients porta que moltes visites requereixin de, almenys, 30 minuts. “Però no tenim temps per pensar. Cada dia et dius: ‘Espero que no m’hagi equivocat’”. Bartolozzi critica que l’ICS hagi obligat el personal a augmentar el nombre de visites no presencials (les telefòniques, virtuals o a través de l’e-mail). “S’ha potenciat aquesta mesura com a manera de reduir les llistes”. Però, per a ella, no és la manera.

Aquesta metgessa va participar a la vaga del 2008. Llavors l’atenció primària es va mobilitzar contra la sobrecàrrega de feina, el col·lapse de les consultes i per una millora assistencial. “Aquelles reivindicacions eren molt semblants a les d’ara. Semblava impossible que poguéssim anar a pitjor”. I assenyala l’últim dels mals: “No tenim temps de formar-nos”. Una cosa imprescindible en la professió mèdica.

Albert Planes: “El metge i infermera de família són els únics que tenen una visió global del pacient”

Albert Planes, de 62 anys, és metge de família alCAP Santa Eugènia de Berga, en el municipi barceloní del mateix nom. És un centre de primària rural. “Vivim una gran deixadesa des de fa anys”, diu Planes. “És veritat que les retallades els va patir tot el sistema sanitari en general, però molt més l’atenció primària”, afegeix. “Al meu CAP, per exemple, a causa que és rural, hem de fer torns per cobrir l’atenció continuada i urgent. Abans aquelles hores se’ns pagaven com a extres, però fa temps que ja no”.

Notícies relacionades

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Planes relata que recentment, en aquest centre, un metge va patir un problema de salut i no va poder incorporar-se després de les seves vacances. No hi havia ningú que pogués substituir el facultatiu que començava el seu descans i que ja tenia comprats els bitllets per anar a l’estranger. “Vam haver de trucar a metges d’altres consultoris perquè fessin la substitució. Això demostra el difícil que és tot quan hi ha un imprevist. Mai tenim substitucions per malaltia, embaràs, formació... Així, l’excés de feina recau en la resta de professionals”. L’Administració, explica Planes, “s’excusa que no hi ha suficients metges”, però la realitat és que “Espanya té prou metges, però se’n van a l’estranger perquè les condicions no són les correctes”. “A l’atenció primària la tracten com si fos la Ventafocs del sistema”.

La característica principal (i, alhora, punt fort) de l’atenció primària és el seu principi de longitudinalitat mitjançant el qual un mateix metge i infermera atenen el pacient al llarg de tota la seva vida. “El sistema sanitari és molt més eficient quan l’atenció primària és potent. El metge i la infermera de família són els únics que tenen una visió global del pacient. Una persona no és un fetge o un pulmó, és el conjunt de tot això. I per això m’agrada dir que nosaltres som especialistes en persones”.