Els menors ludòpates passen entre dues i tres hores al dia a internet

Internet s’ha fusionat amb el món real en totes les activitats d’entreteniment. A través de les ‘app’, les pàgines web i les xarxes socials, nens i adolescents troben una porta d’entrada a la ludopatia, considerada una addicció no tòxica. Des de 1980, la Societat Americana de Psiquiatria la reconeix com un “trastorn psicològic” al Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-III).

"Estem veient que cada vegada hi ha més nens addictes a les apostes esportives 'online'", assenyala Eva Varela, psiquiatre de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona. A nivell estatal, les xifres de prevalença de menors amb algun problema de joc o altres addiccions comportamentals (com a internet o els videojocs) és d’entre el 5% i el 10%. El perfil més habitual del menor ludòpata: adolescent "molt impulsiu", entre els 15 i els 17 anys, amb una necessitat de "recerca de sensacions" i dificultats per "gestionar emocions". Existeixen, com explica Varela, altres factors que contribueixen a l’addicció: la "pressió de grup", per exemple, i també la "baixa supervisió" i el "poc control" d’ús del mòbil per part dels pares.

A més, també influeix l’edat d’inici: “Com abans comença l’adolescent a jugar, més risc hi ha que desenvolupar un trastorn”, expressa la psiquiatra, que assenyala la fàcil “accessibilitat” que tenen els menors per jugar a aquest tipus d’apostes ‘online’, ja que, tot i que han d’introduir el DNI, no se’ls exigeix una acreditació real. En aquest sentit, advoca perquè, des del punt de vista de les administracions públiques, es compleixi la llei per protegir els menors de les apostes esportives ‘online’.

“Com passa amb el tabac i l’alcohol. Perquè, tot i que la llei digui que els menors no poden tenir accés a les apostes ‘online’, la majoria dels adolescents reconeixen que hi han jugat”. Varela esmenta una recent enquesta europea en la qual el 60% dels adolescents espanyols reconeixien haver jugat alguna vegada, l’últim any, a alguna d’aquestes apostes.

Entre dos i tres hores diàries d’internet

Tot i que a Espanya el joc en línia està prohibit a menors, l’estudi 'Perfil dels adolescents jugadors d’atzar a través d’internet’, coordinat pels professors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Irene Montiel i José Ramón Ubieto, reflecteix que gairebé un 20% dels adolescents enquestats havia apostat en línia abans de la majoria d’edat i una part important ho feia habitualment amb el risc d’adquirir una addicció. Segons sosté Montiel, el jugador habitual adolescent que aposta 'online' passa de mitjana a internet entre 2,2 i 3,5 hores al dia. 

Tot i que sembla obvi que els diners són un element clau per al joc, Montiel considera que no és un criteri necessari per desenvolupar problemes patològics amb el joc ni per diagnosticar-los. De fet, molts dels adolescents jugadors ‘online’ solen començar amb pàgines de joc gratuïtes o de pràctiques, que és, segons aquesta experta, un potent inductor de la conducta de joc que facilita el desenvolupament de conductes patològiques.

Als menors els resulta fàcil enganxar-se a les apostes esportives ‘online’ per diversos motius. El primer, com relata la doctora Varela, és el "reforç immediat", això és, la ràpida recepció del premi. I també, apunta aquesta psiquiatra del Clínic, el fet que als anuncis de les ‘apps’ d’apostes apareguin “figures referents”, com futbolistes com araNeymar (a Betfair, companyia d’apostes ‘online’) o Cristiano Ronaldo (a Pokerstars, la companyia de pòquer ‘online’ més gran del món). Funcionen com un atractiu que fa que als menors els resulti més fàcil enganxar-s’hi.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Quan arriba un menor amb problemes de joc (no tots compleixen després el diagnòstic de ludopatia) a la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona, el primer que se li fa és una avaluació psicopatològica. “Molts tenen també una altra problemàtica, com ara ansietat social, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, consum de substàncies o problemes de conducta. Després abordem la seva ludopatia, i aquí la família és fonamental: han de seguir a casa les pautes que els donem”, assenyala Varela.

Així, el tractament l’ha de seguir tant el pacient com la família, limitant-li l’ús del mòbil al menor, fent que l’utilitzi en espais comuns i no tancat a la seva habitació o supervisant l’historial web. “Els fills han de tenir el missatge que els pares han de controlar de tant en tant els seus mòbils”, conclou.