Juan Pablo Horcajada: "El 2050 morirà més gent per infeccions que per càncer»

Els antibiòtics són molècules que destrueixen els microorganismes (bacteris, virus, fongs) causants de les infeccions. Les infeccions bacterianes són les més freqüents i han "après" a resistir aquests medicaments, que, amb la invenció de la penicil·lina el 1928 gràcies a Alexander Fleming, van canviar el rumb de la humanitat. El cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar de Barcelona, Juan Pablo Horcajada (Valladolid, 1966), explica per què les persones són cada vegada més resistents als antibiòtics i quins són els perills que en disminueixi l’efectivitat.

¿Quan es produeix una infecció?

Quan els microorganismes envaeixen el cos humà. Uns ho fan a través de la via respiratòria –així es produeixen les infeccions respiratòries, les pneumònies–; d’altres, a través de la pell –així es produeixen les infeccions de la pell, que poden passar a la sang. I les infeccions de l’intestí es produeixen directament quan els microorganismes envaeixen teixits fora de l’intestí. També hi ha altres infeccions, com la d’orina, que es produeix a l’aparell urinari. Són els exemples més comuns.

¿Quines són les infeccions més comunes en el món occidental?

En primer lloc, les respiratòries, incloent-hi la pneumònia. Després, les infeccions de la via urinària, les de l’intestí –tot i que aquestes són més freqüents als països en vies de desenvolupament– i les de la pell i teixits tous. Per últim, les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària, per exemple, després de les intervencions quirúrgiques. Aquestes són les més freqüents dins dels hospitals.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha dit que la resistència als antibiòtics és una de les amenaces més grans per a la població mundial. ¿Per què?

És un problema de salut pública. Si els antibiòtics funcionessin correctament, la majoria de les infeccions es curarien, però no és així, perquè els bacteris tenen la capacitat d’acabar sobrevivint a aquests productes químics. Els antibiòtics existeixen en la natura des de fa milions d’anys i els bacteris els utilitzen a la seva conveniència per sobreviure.

Posi’n un exemple.

Els fongs produeixen antibiòtics contra els bacteris: aquest va ser el descobriment d’Alexander Fleming. En un cultiu d’un laboratori, a Fleming li va caure per error un fong i els bacteris que hi havia allà es van morir. Va veure que era perquè l’antibiòtic el produïa el fong. És a dir, el fong, per sobreviure, crea antibiòtics al seu voltant que eviten que els bacteris ocupin el seu espai. Aquests són els antibiòtics que després hem utilitzat per curar infeccions, però els bacteris se’ls acaben aprenent: es fan immunes amb el pas del temps.

¿Per què?

Sobretot, per la utilització molt freqüent d’antibiòtics o per utilitzar-los malament, això és, en dosis inconvenients. Això fa que els bacteris, com dic, acabin ‘aprenent-se’ els antibiòtics i que aquests no actuïn. Aquest és el drama que tenim ara en algunes infeccions; per exemple, en les urinàries. Algunes són molt difícils de tractar amb antibiòtics i els pacients acaben ingressant a l’hospital per donar-los sèrum.

¿La gent mor per resistència als antibiòtics?

Sí, és una cosa que ja està passant ara. I els càlculs són cada vegada més descoratjadors. Fa anys es parlava que als EUA es produïen unes 25.000 morts a l’any pels bacteris resistents. Ara es parla ja de 150.000 morts anuals per culpa d’infeccions de gèrmens multiresistents.

¿Quins altres perills entranya aquesta resistència als antibiòtics?

Hi ha riscos –tot i que és una cosa que no ha passat encara– que els programes de trasplantaments o les cirurgies més complexes s’hagin de parar perquè al pacient resulta que pots fer-li un trasplantament però no curar-li les infeccions que puguin tenir lloc després. Els malalts trasplantats tenen infeccions molt greus perquè les seves defenses són molt baixes, i les infeccions multiresistents podrien posar en perill aquesta activitat sanitària.

¿Hi ha xifres que ho mostrin?

Hi ha un informe britànic de l’economista Jim O’Neill sobre l’impacte de la resistència als antibiòtics al món el 2050. El document, molt seriós i fidedigne, calcula que, si no s’actua aviat, aleshores hi haurà més morts per resistència als antibiòtics que morts per càncer. És a dir, d’aquí a 31 anys al món hi haurà vuit milions de morts per càncer i 10 milions per infeccions. Poca broma. A més, hi ha un altre problema molt important: la indústria farmacèutica prefereix invertir en diabetis o en hipertensió arterial –malalties cròniques– que en infeccions que es curen. AstraZeneca i Novartis, per exemple, han sortit del mercat dels antibiòtics perquè no els resulta rendible, ja que requereixen grans inversions i, amb les condicions que se’ls imposen actualment, no obtenen el retorn adequat.

¿I com s’ha d’abordar aquesta problemàtica des del punt de vista mèdic?

De moment, amb les molècules velles, ja que tenim molt pocs antibiòtics nous. I, amb tots, mirem d’optimitzar el tractament. Per a això hi ha a Espanya els Programes d’Optimització de l’Ús d’Antibiòtics (PROA), que pretenen que la prescripció d’un antibiòtic es faci de la millor manera possible. L’Hospital del Mar de Barcelona va ser un dels primers a treballar amb els PROA. Santiago Grau, cap de Farmàcia de l’Hospital del Mar, i jo som els coordinadors del PROA dins de la Vigilància de les infeccions nosocomials als hospitals de Catalunya (Vincat). A més, és precís invertir molt més en recerca sobre infeccions i antibiòtics amb diners públics.

¿Quin és l’antibiòtic davant del qual s’han detectat més brots ?

La penicil·lina. Pràcticament, l’hem perduda. Va néixer el 1928 gràcies al doctor Fleming, i ell ja va advertir que la seva utilització inadequada podria provocar-ne la resistència. I així ha sigut: ara pràcticament no s’utilitza, ja que per a moltes infeccions ja no és útil. Aquest n’és l’exemple paradigmàtic, perquè, a més, la penicil·lina és un antibiòtic boníssim. Quan funciona, és espectacular. En el seu moment va suposar una revolució i ara molts bacteris s’hi han fet resistents.

Els antibiòtics han canviat la història de la humanitat.

Exactament. Són molt eficaços. Als anys 20 i 30, les taxes de mortalitat eren altíssimes, però la corba de mortalitat per infeccions va baixar moltíssim. Va ser tan espectacular, que hi ha qui parla del miracle dels antibiòtics, i això és el que estem a punt de perdre si no ens espavilem. Els antibiòtics han permès que sobrevisquin moltíssims nens que antigament morien als parts. Han permès que la societat hagi evolucionat de la manera en què ho ha fet, perquè han salvat milions i milions de vides. Abans la gent moria d’una pneumònia, d’una diarrea, d’una infecció d’orina.

El trasplantament de microbiota o d’excrements s’està utilitzant com a tècnica per tractar algunes infeccions. ¿En què consisteix?

S’utilitza en la infecció intestinal produïda per ‘Clostridium difficile’, un bacteri que normalment habita a l’intestí en quantitats molt petites i que, quan es prenen antibiòtics per a altres infeccions, es pot despertar. Aquesta és una infecció amb moltes diarrees. Per tractar-la, es va pensar a repoblar l’intestí amb flora sana, obtinguda d’un donant sa i trasplantada al malalt.

Al Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar també tracten el VIH. ¿Quines són les línies de recerca?

El VIH és una infecció crònica gràcies als antiretrovirals, si bé en els seus inicis era mortal. De moment, no té cura, però sí que es deixa amb molt baixa capacitat d’acció, per això la capacitat de contagi és pràcticament nul·la. Així, els pacients viuen més i millor. La investigació, d’una banda, treballa en la seva erradicació i, de l’altra, que la qualitat assistencial dels pacients sigui cada vegada millor. Perquè tot i que sembli que estan curats, no ho estan, i la seva situació no és exactament igual que la d’una persona sense el VIH. Així, una part de la recerca està centrada en l’envelliment del pacient amb VIH.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

¿Hi ha també resistència als antibiòtics de la sida?

Sí, ha passat i passa. Si els antivirals no s’utilitzen bé, poden tornar-se resistents. I, fins i tot utilitzant-los bé, es tornen resistents en determinats pacients, sobretot els antiretrovirals dels primers anys. Aquests s’han perdut perquè s’han tornat resistents. Aquí la recerca sí que ha avançat molt, perquè els governs hi han participat i a la indústria li és rendible, ja que el que paga és el Govern.