Parlem del suïcidi: uns 3.500 espanyols es treuen la vida cada any

El suïcidi és la primera causa de mort no natural a tot el món. A Catalunya un total de 513 persones van posar final a la seva vida el 2014; a Espanya, 3.569 el 2016. Són els anys dels que es tenen les últimes dades, que no obstant es mantenen estables al llarg del temps. Cada any, uns 8.000 espanyols intenten, de manera fallida, suïcidar-se. Les morts per suïcidi dupliquen les provocades per accidents de trànsit: el 2018 un total de 1.180 persones van morir a les carreteres.

A més, les defuncions per suïcidi són 80 vegades superiors a les que tenen lloc per violència masclista. Els experts recomanen parlar-ne (sense presentar ni com herois ni com víctimes a qui es treuen la vida) i difondre informacions sobre aquest gran problema de salut pública i social amb l’objectiu de sensibilitzar la societat i prevenir. 

La prevenció

La psiquiatra de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) Aina Fernández Vidal explica que “el suïcidi pot ser la conseqüència d’un trastorn mental”. Fernández Vidal també és responsable de la unitat de prevenció del suïcidi de Sant Pau, que va ser pioner a tot Espanya. “Fem un seguiment intensiu del pacient que ha intentat suïcidar-se i intentar veure si hi ha un trastorn mental de base. També acompanyar-lo, això és, mostrar-nos disponibles per ajudar”, afegeix.

Des del 2014, Catalunya compta amb el programa Codi Risc Suïcidi (CRS), que inclou un protocol específic d’actuació i assegura una resposta homogènia en els serveis d’urgències hospitalàries. “El CRS s’activa quan el pacient va a urgències. L’objectiu és que aquest sigui atès en el menor temps possible”, relata la psiquiatra, qui assenyala que “per fi està sortint a la llum que el suïcidi és la causa de moltíssimes morts de la població”. “Per això l’hem de prevenir. I, per a això, cal donar-li informació a la gent”.

Tenir informació

En la mateixa línia es posiciona Josep Maria Suelves, professor de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Suelves crida a no ocultar aquesta problemàtica. “Es parla poc del suïcidi perquè en moltes cultures el suïcidi encara té connotacions morals negatives; en el cristianisme, per exemple. S’ha considerat, erròniament, una espècie de fracàs personal. I des de fa segles es té la idea equivocada que parlar sobre això pugui estimular més suïcidis”, diu aquest professor. “No és veritat. Hem de parlar sobre el suïcidi, però mai presentant-lo com una opció atractiva, un acte heroic o una solució encertada”, afegeix.

Cada vegada, explica Suelves, es parla més sobre els suïcidis, sobretot en els últims anys. “La crisi econòmica ens ha portat a parlar més del tema. Al començament d’aquesta, es parlava que a Grècia havien augmentat els suïcidis”, diu aquest professor, que matisa que a Espanya, “aparentment”, no han augmentat els suïcidis per la crisi. Tot i així, adverteix, les dades són “una mica difícils d’interpretar”, ja que la qualitat d’aquestes no és bona. El Govern de Pedro Sánchez, amb la llavors ministra de sanitat al capdavant, Carmen Montón, es va comprometre el juny a crear una estratègia nacional de prevenció de suïcidis. Però, de moment, res.

Població de risc

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any unes 800.000 persones en tot el món se suïciden. Alguns estudis internacionals apunten que, en alguns països, se n’ha detectat un augment en festivitats com Nadal, Cap d’Any o Sant Patrici. Es deu, segons Suelves, a l’increment de sentiments com la solitud, a més d’altres factors determinants. Adolescents i persones grans són població de risc, recorda la doctora Fernández Vidal. “Sobretot mentre més edat, més risc de suïcidi”.

D’altra banda, Josep Maria Suelves reflexiona sobre les noves tecnologies. “Poden provocar un augment de suïcidis [com va fer, per exemple, el joc ‘Balena blava’], però també disminuir-los. En alguns llocs del món hi ha eines de detecció per avisar que algun internauta està pensant en aquesta idea”, opina Suelves, que opta per la “prevenció” mitjançant l’actuació quan existeixen “riscos” de suïcidi. Són freqüents, per exemple, els casos d’adolescents que parlen a l’escola de suïcidi i, en aquest sentit, crida al món educatiu a desenvolupar eines per millorar la salut de nens i adolescents. “Tot i que la resposta no ha de ser només educativa, sinó del conjunt de la societat”, acaba.