El diagnòstic precoç i les vacunes assetgen la meningitis

La meningitis és una malaltia infecciosa, causada per virus o bacteris que inflamen les meninges, que són les membranes fines que embolcallen el cervell i la medul·la espinal. Les de tipus viral són les més comunes i tenen diagnòstics més favorables, la majoria de pacients milloren sense necessitat de tractament. Però les contretes per un bacteri, tot i que són més rares, poden ser mortals (10% dels casos), o deixar seqüeles importants (succeeix en el 20% dels supervivents), com amputacions, paràlisi, sordesa o ceguesa.

Entre el 2017 i el 2018, la malaltia meningocòccica invasiva (EMI), que és com es coneix la causada per un bacteri, va afectar 346 persones a Espanya, i 44 d’aquestes van morir. En el 41% d’aquests casos, 142, el bacteri causant de la infecció va ser el patogen anomenat ‘meningococ B’ (o bacteri 'Neisseria meningitidis'). És un bacteri contra el qual ja fa tres anys que hi ha una vacuna (Bexsero), però a Espanya encara no està inclosa al calendari sufragat amb impostos socials.

Vacuna per 108 euros

La vacuna (el cost de la qual s’acosta als 108 euros per dosi, que es recomana aplicar de dos a tres vegades segons l’edat del pacient), així com la detecció precoç de la infecció són les dues úniques cartes amb què compta la comunitat mèdica avui dia per lluitar contra aquesta malaltia. La incidència més gran de la malaltia meingocòccica invasiva es troba en nens menors d’un any, seguida de nens d’1 a 4 anys i adolescents de 15 a 19. Però pot aparèixer en qualsevol edat i, segons dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, la malaltia meningocòccica invasiva pel bacteri del meningococ B va registrar en la temporada 2017-2018 un lleuger augment en persones de més de 65 anys.

Portadors asimptomàtics

La 'Neisseria meningitidis', bacteri conegut com a ‘meningococ’, colonitza la nasofaringe de persones sanes. Se’n pot ser portador transitori o intermitent i pot durar entre dies o mesos. El 10% de la població general és portadora asimptomàtica de meningococ. Però entre adolescents i adults joves, el percentatge pot superar el 20%. Els portadors asimptomàtics són la font principal de transmissió de les soques patògenes del meningococ. Compartir beguda dels mateixos vasos o ampolles, coberts o cigarrets, o fer-se més petons, pràctiques freqüents en l’etapa adolescent, fa d’aquest col·lectiu el més vulnerable en la transmissió i recepció del bacteri del meningococ. El patogen es propaga a través de les secrecions respiratòries d’un portador o una persona infectada, al tossir o a l’esternudar.

No obstant, la incidència més gran de la malaltia continua registrant-se en els pacients lactants menors d’un any. Fer diana en el seu diagnòstic requereix la immediata sospita d’una possible EMI i la supervisió de l’evolució del pacient durant les primeres 48 hores des que se’n produeixen els primers símptomes. La dificultat més gran ve donada perquè "els símptomes inicials poden confondre’s perfectament amb els d’una grip o qualsevol refredat: febre (a partir de 38) i mal de cap. De fet, la grip afavoreix l’augment de casos d’EMI", assenyala el metge adjunt de l’uci pediàtrica de l’Hospital Universitari Puerta del Mar de Cadis, Sebastián Quintero. "L’aparició de taques vermelles al cos, que poden aflorar al cap de tres hores, i la rigidesa del clatell són les dues alertes que cal controlar per actuar tan ràpid com sigui possible, ja que la clau del tractament de la malaltia meningocòccica és la precocitat diagnòstica", precisa Sebastián Quintero.

   

En aquest sentit, la implementació del codi sèpsia ha contribuït enormement a reduir les morts per EMI, ja que “és el xoc sèptic el que mata, en un 40 o 50% dels casos, i no pròpiament la meningitis”, puntualitza Quintero.

    La sèpsia és la incapacitat de l’organisme per satisfer la demanda energètica, que impedeix que arribin oxigen i nutrients al nostre metabolisme. Una afecció potencialment mortal.

El tractament

Una vegada es determina el diagnòstic de malaltia meningocòccica invasiva, s’administra antibiòtic per via intravenosa al pacient. Igualment s’administra antibiòtic a tothom que hagi mantingut més contacte amb el pacient prèviament al seu ingrés.

    El diagnòstic inicial de la meningitis meningocòccica pot establir-se a partir de l’exploració física del pacient, al qual també es practicarà una punció lumbar i una analítica de sang. La identificació dels serogrups de bacteris que en cada cas han provocat la malaltia és de gran ajuda per determinar el tractament.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

       

  “L’administració de la vacuna contra el meningococ B, un dels dos serogrups infecciosos, juntament amb el C, més freqüents a Occident, es recomana de manera ideal entre els dos i els tres primers mesos de vida”, assenyala el responsable del servei de pediatria del Consorci Sanitari de Terrassa, Abel Martínez. “La incubació de la malaltia oscil·la entre els 2 i els 10 dies, però la seva evolució clínica pot ser tan ràpida que la informació als pares sobre això és clau per arribar-hi a temps”, diu Martínez.