La llei sanitària del PP va frenar denúncies per violència masclista en immigrants

La llei sanitària del 2012, que va ser aprovada pel PP i que deixava els immigrants irregulars fora de la cobertura pública, no només va augmentar un 15% la mortalitat en aquest col·lectiu, sinó que també va provocar, a tot Espanya, un descens d’entre un 16% i un 19% de les denúncies (no així les agressions) per violència masclista entre les dones immigrants. Perdre l’accés a la salut universal va empènyer bona part d’aquest col·lectiu a deixar de visitar els seus centres d’atenció primària (CAP), on els metges de família juguen un rol fonamental a l’hora d’observar senyals de violència en les dones i empènyer-les a denunciar.

El reial decret llei 16/2012 del PP pretenia "garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut". Abolir-lo va ser una de les prioritats del Govern socialista de Pedro Sánchez, i per això el va substituir el juliol de l’any passat pel reial decret llei 7/2018, que tornava (en teoria, perquè no va evitar del tot les irregularitats) l’assistència a tota la ciutadania d’Espanya, sense excepcions. Amb tot, els sis anys d’exclusió sanitària van passar factura. La llei del 2012 va suposar un canvi de paradigma de l’atenció sanitària: per ser atesa, la persona havia de treballar i estar associada a la Seguretat Social, cosa que va excloure les que estaven en situació irregular i que no tenien un permís de treball.

"La reforma sanitària del 2012 va fer descendir les probabilitats que les dones immigrants denunciessin el seu agressor", afirma Judit Vall, professora del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i autora, amb Caoimhe Rice (University of York), de l’estudi ‘Hit where it hurts: healthcare access and intimate partner’ (‘Colpeja on més fa mal: accés a la salut i violència de gènere’). L’estudi, en què també ha participat la Universitat Pompeu i Fabra i que es presenta aquest dilluns a la Jornada Immigració i Salut de l’IEB, analitza com aquestes limitacions d’accés a la sanitat van afectar les estadístiques sobre les denúncies per violència masclista entre la població immigrant.

"Por de ser deportada"

Els motius pels quals el col·lectiu de dones immigrants va denunciar menys van ser fonamentalment dos. "Si el sistema és més restrictiu amb ella, la dona se sent més desemparada, menys apoderada. Les dones que viuen una situació d’irregularitat legal tenen més por de ser deportades", explica Vall, que apunta el segon motiu. "Si perds l’accés al sistema de salut universal, vas menys al metge. I el metge de capçalera és un dels actors més importants per convèncer-les que denunciïn".

Judit Vall valora com a "molt alta" la importància del metge de família a l’hora de detectar la violència masclista. "Una part molt gran de les denúncies venen motivades per una simple visita al metge de capçalera. Ell és, sovint, el que en detecta els primers símptomes. Els metges de la primària tenen formació en violència de gènere, i o bé animem a denunciar o deriven el cas alsserveis socials", diu la investigadora. Per això és tan important que les dones en situació de vulnerabilitat tinguin accés a l’atenció primària, ja que és la manera d’"apoderar-les" i que denunciïn.

Segons l’estudi, les denúncies per violència masclista entre les dones immigrants van descendir "a totes les regions d’Espanya", si bé en algunes comunitats com Catalunya, que van crear les seves pròpies lleis autonòmiques per esquivar el reial decret llei 16/2012, el descens no va ser tan acusat. Amb tot, aquesta baixada de denúncies oscil·la entre el 16% (en les comunitats on l’impacte de la llei 'popular' va ser més petit) i el 19% (aquelles en què la norma es va implementar de manera "més estricta").

Descens "automàtic"

La investigadora catalana explica per què aquest descens de denúncies entre les dones immigrants és atribuïble a la retirada de la cobertura universal en sanitat. "Mitjançant la recollida de dades mensuals, veiem que automàticament des de l’entrada en vigor de la reforma sanitària, el setembre del 2012, es redueixen el nombre de denúncies per violència domèstica. I aquestes denúncies cauen només en el cas de les estrangeres, no entre les nadiues espanyoles".

A més, hi ha un segon motiu pel qual atribuir aquest descens de les denúncies al reial decret llei 16/2012. "Amb l’anàlisi diferenciada de les comunitats autònomes, vam veure que l’impacte va ser diferent. En les regions en què es va implantar d’una manera més estricta la llei, les denúncies per violència domèstica van baixar més [fins a un 19%], mentre que en aquelles on no va ser així, van descendir menys [un 16%]", afegeix. Catalunya, Astúries o Galícia van ser les comunitats on aquesta llei estatal va tenir menys impacte. Al contrari, Madrid, Illes Balears o Múrcia, aquelles on l’impacte va ser més gran.

Una llei "confusa"

El decret del PP feia atenció a "situacions especials" en què embarassades, menors, víctimes de tràfic de persones, refugiats i qualsevol persona que necessités acudir a les urgències sí que podien accedir a la sanitat pública encara que la seva situació fos irregular. Malgrat això, es van donar casos d’exclusió en persones que sí que tenien dret a ser ateses però ho desconeixien. "Hi ha evidències de persones que no havien de perdre l’accés al sistema de salut, però el van perdre a causa de la confusió que va generar aquesta llei", assevera Vall.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

L’estudi 'Colpeja on més fa mal: accés a la salut i violència de gènere' afirma que la reducció de l’accés a l’atenció mèdica disminueix els incentius de les víctimes de violència masclista a buscar ajuda. Es tracta d’un treball rellevant a l’hora d’informar sobre les discussions actuals sobre els impactes de les polítiques d’immigració.

"En molts països hi ha hagut un augment de l’afluència d’immigrants indocumentats –com demostra la crisi europea de refugiats–, una cosa que genera temor en la població resident per les seves possibles conseqüències negatives. Al seu torn, això ha empès molts polítics a limitar l’accés dels immigrants als serveis públics. El nostre treball evidencia les conseqüències negatives que aquestes limitacions tenen en la salut pública", recullen les conclusions d’aquest document.