Marga Esteve: "Les infermeres som el futur de la salut"

Creu que la professió d’infermera és clau perquè la població està cada vegada més envellida. Marga Esteve és infermera a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i també presidenta de l’Associació Catalana de Direccions Infermeres (ACDI). Aquesta entitat va néixer amb l’objectiu de ser un fòrum de participació i debat, en presència de les infermeres que es dediquen a l’àmbit de la gestió. La infermeria compta amb una alta credibilitat entre la ciutadania, com reflecteix l’última enquesta 'America’s most & least trusted professions' de l’empresa Forbes Statista, en la qual aquesta professió ocupa el primer lloc de la llista. "I a Espanya és exactament igual", assegura Esteve.

-¿Què és una directora infermera?

-La que vetlla per la qualitat de les cures als pacients i imparteix les polítiques de l’atenció dins de l’organització on treballa. També potencia el coneixement i la docència. La directora infermera no treballa amb pacients, sinó que la seva feina és més aviat de despatx i de relació amb professionals.

-A Catalunya hi falten 17.000 infermeres, ¿per què?

-Passa des de fa molt, però des de la crisi, més. És un problema de tot Espanya, no només de Catalunya. Catalunya té una ràtio d’infermeres per sota de la mitjana europea: 578 per cada 100.000 habitants, mentre que la ràtio europea és de 825 [Espanya en té 559 per cada 100.000 habitants]. Dels 28 països de la UE, nosaltres som al lloc 24. Jo no m’atreviria a dir quantes en falten, perquè depèn del model organitzatiu de cada institució, però totes coincidim que n’hauríem d’incorporar més.

-¿Com és, en general, el model de salut que tenim?

-Molt més basat en la malaltia –molt paramèdic– que en la cura. La població està envellida i tenim més pacients crònics, perquè l’esperança de vida ha pujat moltíssim. Per això fan falta les infermeres, perquè aquests pacients necessiten cures d’infermeria. Ens hem de replantejar el model.

-¿Falten més infermeres que metges?

-La ràtio de metges sí que està per sobre de la mitjana de la UE. Falten infermeres, perquè estem en un moment de canvi generacional. Totes hi vam entrar de cop i la majoria de gent s’està jubilant ara. I moltes suplències estan cobrint aquestes jubilacions. No trobem gent, i això també té a veure amb la contractació. Els contractes són millorables. Haurien de ser a llarg termini en comptes de tan temporals, perquè és la manera de fidelitzar els professionals. Les condicions no són atractives.

-¿No hi ha prou graduades en Infermeria?

-Hi ha graduades, però passa que en èpoques concretes, com per exemple la de la grip, es contracta molta gent i, una vegada passat aquest període, se’n van a l’atur. Hem de cuidar les infermeres, perquè són el futur de la salut, ja que la gent necessita cada vegada més cures d’infermeria. Les nostres infermeres estan superpreparades, però se’n van fora d’Espanya perquè els ofereixen millors condicions. Tenim molta feina per fer i grans reptes al davant.

-¿Hi hauria d’haver, com es va acordar per als metges després de la vaga,

-Depèn de la complexitat dels pacients. De vegades un malalt necessita una infermera només per a ell. A mi no m’agrada parlar de ràtios, sinó de necessitats. Segons la necessitat del pacient, tu li assignaràs una infermera, dues o tres. Per això els hospitals no tenim tots el mateix nombre de professionals, perquè no tenim el mateix nombre de pacients.

-¿Es preveuen jubilacions per als pròxims anys?

-A l’Hospital de Sant Pau en els dos últims anys s’han jubilat 154 infermeres. Tots estem igual: metges, fisioterapeutes, treballadors socials... Hi ha una estampida enorme dins del sector. També és veritat que surt molta gent formada de les universitats. Tenim els professionals, però cal donar-los contractes de llarga durada. I ens hem de plantejar temes organitzatius, és a dir, rols i competències dels professionals. Hi ha coses que fan els metges que podrien fer les infermeres, com per exemple, en l’atenció primària, la cura del nen sa. Si el nen està sa, la infermera està superpreparada per atendre’l.

-La professió infermera està ben valorada.

-Tenim un gran reconeixement de la ciutadania. Segons les enquestes de la Conselleria de Salut, la satisfacció de l’usuari amb nosaltres és altíssima. Però la infermeria és una professió jove. El metge és el que cura i diagnostica, i fins fa uns anys la infermera estava considerada l’ajudanta del metge. Això ha canviat. La infermera ara té uns estudis reglats, màsters, està superformada i té una autonomia i una iniciativa pròpies. La nostra és una professió humanista i d’ajuda als altres. 

-¿Quines conseqüències per a la salut comporta que hi hagi poques infermeres?

-Òbviament, hi ha repercussions. No tant en les necessitats agudes, perquè això ho cobrim de sobres, sinó que en el fet que de vegades treballem amb més pressió, transmetem angoixa i dediquem al pacient menys temps del que ens agradaria. Un altre gran repte és que actualment els pacients són molt demandants del sistema de salut, i jo crec que hem de treballar perquè el ciutadà tingui més coneixement i es pugui autocurar. És a dir, hem d’acompanyar el pacient, donar-li informació perquè pugui prendre les seves pròpies decisions i fer-lo més independent i menys demandant del sistema.

-Recentment, la infermera Maria Sardà Raventós va ser nomenada directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària pel Govern. L’ACDI va celebrar aquesta notícia. ¿Per què?

-Ha sigut un pas importantíssim. Constantment estem reivindicant que la mirada infermera ha d’estar en les polítiques de salut. No existien precedents d’això, amb la qual cosa s’ha fet una aposta important. S’estan posant infermeres de gerents al Govern.

- Fa uns mesos, el Govern central va publicar el Reial Decret 1302/2018 que regula la prescripció infermera. ¿Com valora aquesta mesura?

-És una reivindicació històrica, una bona notícia per a tot Espanya. No obstant, queda pendent com acreditar les infermeres perquè puguin prescriure, una cosa que és competència de cada comunitat autònoma. A Catalunya s’han presentat al·legacions i esmenes, i jo crec que la norma serà vigent abans de l’estiu. Des de Catalunya defensem que una infermera que fa un any que treballa pot prescriure –tenim estudis farmacològics–.

-Vostès sovint denuncien que les infermeres són invisibles.

-Cada vegada les infermeres som més visibles, però és veritat que quan es parla de salut, es parla del metge. I no, el món de la salut el conformem tots: metges, infermeres, fisioterapeutes, treballadors socials, psicòlegs...

-A més, és una professió sobre la qual hi ha molts estereotips. ¿Quins?

-Per exemple, en alguns anuncis sempre ens posaven amb faldilles i còfia. Per sort, això està canviant i des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) estem lluitant per canviar-ho.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

-La majoria del col·lectiu són dones.

-Sí, el 85%. És una professió bàsicament femenina.