Les pluges de l'última tardor, causants de les fortes al·lèrgies primaverals

Esternuts, congestió nasal, tos, degotejos nasals i picor o llagrimeig als ulls són els símptomes més freqüents de la rinitis i la rinoconjuntivitis, les dues patologies al·lèrgiques més prevalents a Catalunya i que afecten el 40,9% dels al·lèrgics, segons l’últim Estudi Epidemiològic de les Malalties Al·lèrgiques a Catalunya, publicat l’any passat pel centre especialitzat Al·lergo Centre. I aquesta primavera les al·lèrgies pel pol·len estan sent especialment intenses perquè les passades pluges tardorals han fet florir els arbres més aviat.

Així, si entre el gener i el març va ser més intens el pol·len del xiprer, des de finals de març ho és el dels plàtans, sobretot a Barcelona, uns arbres d’ombra que són molt freqüents a zones com la Diagonal, la Gran Via o la Rambla. La contaminació (o, més ben dit, la barreja del pol·len amb les partícules que emeten els motors dièsel) és un dels motius pels quals els plàtans generen molta més al·lèrgia a Barcelona que a altres municipis. Les al·lèrgies generades per àcars de la pols domèstica són més freqüents a les zones marines. “La pol·linització del plàtan d’ombra és molt explosiva, molt agressiva, fa venir molta tos i molta rinoconjuntivitis. L’al·lèrgia al xiprer és més progressiva”, diu Teresa Dordal, presidenta de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC).

Des de finals d’aquest mes i fins al juny vindrà el pol·len de les gramínies, freqüents a la zona del Vallès i als camps verds. “Els plàtans, per les pluges de la tardor, estan pol·linitzant en rangs alts. Però com a començaments d’aquest any no va ploure, s’espera que sigui una primavera lleu per a les gramínies”, explica Antonio Valero, cap de secció d’Al·lergologia de l’Hospital Clínic i president de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEIAC). “La parietària, que és un pol·len mediterrani, tindrà una pol·linització normal”, afegeix.

Al·lèrgia a diversos pòl·lens

Antigament, la gent tenia al·lèrgia a un pol·len, però ara és freqüent tenir-la a diversos. Els més comuns són els tres abans esmentats: el xiprer, la gramínia i el plàtan. Les al·lèrgies estan augmentant: a Catalunya hi ha actualment 1,4 milions d’al·lèrgics al pol·len i a Espanya, vuit milions. 

“No se sap bé per què s’incrementa el nombre d’al·lèrgics. Hi ha un factor genètic i un altre d’ambiental. La contaminació hi juga un paper perquè altera les plantes”, diu aquest al·lergòleg del Clínic. Amb tot, les causes més freqüents d’al·lèrgia a Catalunya són, per aquest ordre, els àcars de la pols domèstica (un 50,8% dels al·lèrgics la pateixen), els pòl·lens atmosfèrics (37%) i els epitelis d’animals domèstics (14,8%).

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), pertanyent a l’Institut de Ciència i Tecnològia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és qui informa els metges dels nivells de pol·len a l’aire perquè sàpiguen quins pacients es trobaran a la consulta. “Aquest any ens trobem l’habitual:  està començant a baixar el pol·len del xiprer, que aquest any ha sigut més elevat del normal, i pujant el pol·len del plàtan. També hi comença a haver molt pol·len de parietària, de pi i de pollancre. I el pol·len de gramínia tot just comença”, assenyala Jordina Belmonte, coordinadora de la XAC.

Pel que fa al plàtan precisa que els nivells de pol·len són “molt importants”, però no obstant a Barcelona, un dels llocs on n’hi ha més, “no ha arribat als màxims històrics”, de moment. “Tot i que sí que hi ha el doble de pol·len de plàtan que hi havia habitualment”, diu Belmonte. La mateixa especialista assenyala que “és bo” que els arbres pol·linitzin perquè això vol dir que “donaran fruit”. “Les plantes són fonamentals per a la vida de la Terra, però part del funcionament d’algunes genera aquest problema [les al·lèrgies]”, explica aquesta experta que a més advoca per no plantar tants plataners a les zones urbanes, com Barcelona. “L’ideal és utilitzar plantes variades i que tinguin una flor vistosa”, conclou.