Sant Pau iniciarà aquest any un assaig d'immunoteràpia per a càncer limfàtic

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona iniciarà a finals d’aquest any un assaig clínic únic a Espanya d’immunoteràpia per a càncer limfàtic, dirigit especialment a pacients de limfoma no Hodgkin B (càncer de sang) que no hagin respost als tractaments convencionals.

En aquest primer assaig sobre immunoteràpia s’utilitzarà un tipus especial de cèl·lules CAR-T (una innovadora immunoteràpia), ja que l’Hospital de Sant Pau és un dels vuit centres de tot Espanya autoritzats pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social per utilitzar medicaments CAR-T, que estan suposant una revolució en l’especialitat d’oncohematologia.

L’aportació de dos milions d’euros de la Fundació Bancària “la Caixa” permetran tirar endavant la fase 1 d’aquest assaig, en la que es preveu incloure 10 pacients al llarg de 10 mesos, i part de la fase 2, en la qual s’ampliarà a una vintena o més de malalts, en funció de l’evolució de l’assaig.

El director de la Fundació “la Caixa”, Jaume Giró, i el director gerent de l’Hospital de Sant Pau, Albert Salazar, han presentat aquest divendres en un acte l’aliança per materialitzar aquest assaig.

A l’acte també ha assistit tot l’equip investigador, així com els doctors Jordi Sierra, director del Servei d’Hematologia de Sant Pau, i Javier Briones, cap clínic del mateix servei i del grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut d’Investigació.

“Més opcions”

En la presentació de l’assaig ha participat a més una pacient de Sant Pau, l’Hel·lena, que és candidata a participar-hi, després de lluitar des de fa dos anys amb un limfoma. L’Helena ha donat les gràcies als investigadors i als responsables de La Caixa per “potenciar la investigació” i perquè els malalts tinguin “més opcions” de continuar vivint.

El responsable clínic del projecte, el doctor Javier Briones, ha explicat que l’assaig es basa a seleccionar un tipus de limfòcits T denominats limfòcits T de memòria, unes cèl·lules de l’organisme poc nombroses, però molt eficaces per lluitar contra les cèl·lules tumorals.

Els limfòcits T de memòria es generen després d’una infecció primària i són les encarregades d’intervenir en la defensa de l’organisme en infeccions successives del mateix patogen, ja que se’n “recorden” i tenen un poderós efecte contra les cèl·lules tumorals.

“Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotem d’una ‘arma’ perquè, cada vegada que detectin una de les cèl·lules tumorals, l’eliminin”, ha explicat. En definitiva, ha afegit, és la modificació genètica dels limfòcits T del pacient perquè aquests ataquin les cèl·lules canceroses.

Autorització

S’espera quel’Agència Espanyola del Medicament autoritzi aquest any l’execució de la fase 1 d’aquest innovador assaig i que aquesta es pugui iniciar a finals d’aquest 2019, ha indicat el doctor Briones.

Cada any es diagnostiquen a Espanya a unes 7.500 persones un limfoma no Hodgkin, un tipus de càncer del sistema limfàtic que contribueix de forma especial a formar i activar les defenses de l’organisme.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

En la majoria de pacients, la malaltia s’elimina després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia, però molts pacients hi recauen.

Jaume Giró ha indicat en la seva intervenció que la Fundació que dirigeix ha invertit aquest any 90 milions d’euros en beques per a investigadors, recolzament a centres científics amb projectes com el de Sant Pau i a investigació transnacional, una xifra que era de 30 milions fa només quatre anys.