Espanya no té una especialitat que combati la resistència antibiòtica

Espanya està al capdavant dels països rics en consum d’antibiòtics: és, segons l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), el cinquè país de més consum per població. I això sense cap raó epidemiològica, segons apunten els experts. No obstant, existeixen diverses raons que expliquen aquesta situació, com el mal ús dels antibiòtics per part dels pacients. Però també, afirmen diferents societats mèdiques, l’absència d’una especialitat de malalties infeccioses. 

“A Espanya, al contrari del que passa a la Unió Europea [excepte Bèlgica, Luxemburg i Xipre] i els EUA, no hi ha aquesta especialització dins del MIR”, assenyala José Miguel Cisneros, president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC). Aquesta especialitat s’encarregaria de la tasca assistencial, el diagnòstic i el tractament dels pacients amb malalties infeccioses, així com de la col·laboració en programesd’optimització de l’ús d’antibiòtics, que busquen que la prescripció d’aquests fàrmacs es faci de la millor manera possible.

Ho apunta també Juan Pablo Horcajada, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar de Barcelona i vicepresident de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica, entitat que és dins de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. “Espanya és un dels països que més antibiòtics consumeix. Entre altres raons, falta formació mèdica perquè no hi ha una especialitat de malalties infeccioses”, afirma.

La creació d’aquesta especialitat, que la SEIMC porta dècades demandant, és defensada també pel prestigiós epidemiòleg i cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla: “Les malalties infeccioses són realment importants i aquesta és una especialitat que té tot el sentit del món perquè, entre altres coses, exigeix saber utilitzar antibiòtics. Crec que se n’hauria de reconsiderar la creació. I també que, en cas que es creï, hauria d’establir ponts amb altres especialitats, com la de prevenció, salut pública o microbiologia clínica”.

Actualment ja hi ha hospitals amb experts en malalties infeccioses. “A Espanya, la investigació i assistència en aquest camp és molt bona. Hi ha un terreny abonat i professionals excel·lents. Però la creació d’aquesta especialitat garantiria un camí comú als especialistes del futur”, assenyala Trilla, qui a més afirma que els diferents ministres de Sanitat que ha tingut Espanya, de tots els colors polítics, han sigut sempre “poc sensibles” a aquesta històrica petició.

Un problema de salut pública

L’ús indegut dels antibiòtics, ja sigui per part del pacient o per una mala prescripció del metge, implica el desenvolupament de bacteris multiresistents, o sigui, microorganismes que es tornen resistents a aquests fàrmacs. Fa anys que els experts adverteixen que aquest és un problema de salut pública global. De moment, han aconseguit que, per primera vegada des del 2012, el consum d’aquests medicaments baixés, segons va anunciar divendres l’AEMPS. Aquest descens ha sigut d’un 7,2% entre el 2016 i el 2017.

Un estudi realitzat l’any passat per la SEIMC estima que a Espanya, com a Europa, moren anualment al voltant de 30.000 persones per resistència bacteriana o, el que és el mateix, per infeccions que no s’han pogut curar perquè l’antibiòtic de torn s’ha tornat innocu per al bacteri. Si tenim en compte que el 2018 van morir 1.180 persones per accidents de trànsit, la mortalitat generada per bacteris multiresistents és realment alarmant. 

A Catalunya recentment van morir tres nadons prematurs extrems a causa del bacteri ‘Klebsiella pneumoniae’. Si bé els casos no estaven vinculats entre si i, malgrat que els prematurs extrems tenen una “mortalitat altíssima” i moren, principalment, per la seva extrema fragilitat (van néixer a les 24 setmanes de gestació), el doctor Cisneros sí que creu que el que ha passat clarifica els perills que comporta la resistència als antibiòtics.

“El cas d’aquests nadons cal posar-los al marge del que exemplifiquen, que és un problema mundial amb una virulència particular a Espanya. Necessitem posar els recursos necessaris per fer front a aquest repte tan extraordinari que pot posar en risc la Medicina moderna si no som capaços de frenar-lo”. La ‘Klebsiella pneumoniae’, explica el president de la SEIMC, habita als intestins de les persones i, al prendre antibiòtics, augmenta el risc de desenvolupament de resistència. “Aquest bacteri ha acabat tornant-se resistent als antibiòtics més comuns. I aquesta realitat forma part del que passa quotidianament als hospitals”, diu.

Cisneros, a més, lamenta que el Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics (PRAN) no formi part delsPressupostos  de l’Estat. “Tenim aquest pla en col·laboració amb les comunitats autònomes, però està infradotat, no té prou finançament”.

I existeix un altre problema: a la indústria farmacèutica no li resulta econòmic invertir en antibiòtics, a diferència de fer-ho en altres malalties cròniques com la diabetis. Això exigeix als organismes públics moure fitxa.

“Molt pocs” antibiòtics

Per la seva part, el doctor Horcajada assenyala que el que hi hagi bacteris multiresistents provoca que no es pugui comptar amb els mateixos antibiòtics que abans. “Alguns d’aquests bacteris són tan resistents, que ens queden molt pocs antibiòtics”. En general, diu, l’augment d’infeccions per bacteris multiresistents “ja està generant problemes”. “I va en augment”. Horcajada crida a aconseguir que la resistència bacteriana “entri en la ment de la societat” com es va aconseguir amb el virus de la sida o el càncer.

Notícies relacionades

‘La mirada del pacient’, una iniciativa per donar veu a qui més ho necessita

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Alguns dels bacteris més freqüents són el ‘Klebsiella’ o l’‘Escherichia coli’, que són enterobacteris (és a dir, bacteris propis de l’intestí) i, alhora, causa comuna d’infeccions urinàries, intraabdominals i pneumònies. També, tot i que menys freqüent, el bacteri ‘Pseudomonas aeruginosa’, que sol ser el responsable de pneumònies en pacients hospitalitzats i d’infeccions en pacients immunodeprimits (com els oncològics o els que pateixen fibrosi quística). I, finalment, el bacteri ‘Staphylococcus aureus’, que causa infeccions a la sang, pell, ossos i cor.

Horcajada també comenta que les infeccions nosocomials (o intrahospitalàries: aquelles que els pacients contreuen a l’hospital) són les que tenen una taxa de mortalitat més gran, ja que estan causades per “soques més resistents” i afecten els pacients més immunodeprimits. “Adquirir la infecció a l’hospital és un risc més gran ‘per se’”, conclou aquest metge de l’Hospital del Mar.