Sequedat ocular: causes i com prevenir-la

En condicions normals, les estructures dels nostres ulls, la còrnia i la conjuntiva, estan hidratades. L’anomenada llàgrima base, composta d’aigua, proteïnes i lípids, els manté hidratats permanentment. La llàgrima reflexa en canvi, conté sobretot aigua i és la que es produeix responent a emocions, davant de l’entrada d’un cos estrany a l’ull (mosquit, terra...) o a l’entrar aquest en contacte amb alguna substància lacrimògena ambiental.

    “Quan hi ha un dèficit de llàgrima de base, l’essencial per a la correcta hidratació de l’ull, parlem de síndrome de sequedat ocular”, assenyala el cap de Cirurgia Orbitatòria del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Bellvitge, Ferran Mascaró. Les glàndules lacrimals són les productores del líquid que necessita l’ull per ser netejat per les parpelles, que distribueixen la llàgrima per sobre de la superfície i la redireccionen cap als orificis de sortida, punts lacrimals, inici de la via de drenatge.

A més de la falta de llàgrima base, poden impedir una correcta hidratació ocular una patologia de les parpelles que els impedeixi fer la seva funció netejadora o una obstrucció de les vies d’evacuació de la llàgrima. En aquest cas, el cúmul d’aigua que no es pot drenar pel nas s’acumula a l’ull i provoca el llagrimeig.

La síndrome de sequedat ocular pot ser una afectació primària, quan respon a un problema del mateix ull, com hem descrit, o secundària, si s’associa a alteracions d’altres òrgans, malalties reumàtiques o dermatològiques, i alteracions de la secreció salival o d’òrgans interns.

Malgrat que els estudis epidemiològics sobre sequedat ocular no són extrapolables d’una població a una altra, globalment, les xifres de la prevalença oscil·len entre un 7 i un 33% de la població general. Es calcula que en el nostre entorn, el 25% dels pacients que consulten un oftalmòleg presenta algun signe o símptoma en relació amb la sequedat ocular, un problema de salut pública en clar creixement.

Factors de risc

L’edat, el sexe (més en dones i encara més si han consumit anticonceptius orals, i amb tendència a augmentar en la menopausa), el tabac, ambients de temperatura inadequada (alta o baixa), baixa humitat, l’ús de pantalles i lents de contacte, cirurgies de superfície ocular i certs medicaments són factors de risc de sequedat ocular. Un element d’avís poden ser les molèsties als ulls, la sensació de tenir a l’ull un cos estrany, la fatiga i la irritació ocular. Els qui utilitzen lents de contacte potser no percebin les alertes ràpidament, ja que l’ús de lents disminueix la sensibilitat de la còrnia significativament. En casos més avançats, es poden produir ulceracions de la superfície ocular, afectació de la transparència de la còrnia i disminució de la visió temporalment o permanentment.

Tractament

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Substitutius de llàgrima (artificials o naturals), fàrmacs per disminuir una possible inflamació, però també dieta rica en vitamines i minerals (fruites i verdures fresques) i evitar l’alcohol sobretot d’alta graduació perquè deshidrata molt el cos. Això i l’oclusió dels conductes de drenatge lacrimal són els tractaments més comuns per a la sequedat ocular.

Per prevenir-la hi ajudarà hidratar-se bé, bevent aigua, evitar temperatures massa altes o baixes o falta d’humitat, amb humidificadors a casa si és necessari, i controls oftalmològics eventuals si s’utilitzen lents de contacte. Davant de l’excessiva exposició a pantalles, cal garantir la freqüència idònia del parpelleig (cada 10 o 15 segons), i alternar la fixació de la vista entre la pantalla i un punt llunyà.