"He d'esperar dos anys per a una reconstrucció completa de la mama"

La falta de cirurgians plàstics en la sanitat pública a Catalunya i les desigualtats territorials porten que moltes dones que han patit una mastectomia com a conseqüència d’un càncer de mama hagin d’esperar mesos i de vegades anys per sotmetre’s a una reconstrucció mamària. A l’impacte del diagnòstic se suma l’estrès generat per l’extirpació. El pit juga un paper fonamental en la imatge de la dona i la seva extracció causa un sofriment extra que s’allarga com més temps s’hagi d’esperar per a la reconstrucció.

---

Carmen Ortiz: "A l’estiu he de portar roba molt ampla"

A Carmen Ortiz, de 55 anys, li van detectar un càncer de mama en una revisió rutinària. Va ser a la seva mútua privada el 2010, quan ella en tenia 46. A la mútua la van operar i li van practicar una mastectomia, mentre que a la clínica Teknon va rebre el tractament oncològic i, al cap d’un any, van començar a reconstruir-li el pit. “Van arribar a dilatar-me tota la part danyada per implantar-me la bossa de silicona”, relata la Carmen. El problema és que també s’havia d’operar-li l’altre, perquè els dos pits quedessin idèntics. “La mútua només em cobria el pit operat, així que vaig abandonar la reconstrucció perquè no tenia diners”, afegeix.

La Carmen explica que li van fer “gairebé tota” la reconstrucció del pit fet malbé, però li van deixar “un bony” que no li traurien fins que no li arreglessin l’altre si. “I, com que no em vaig poder pagar el pit que estava sa, no em van voler acabar l’altre”, diu. Fins aquest any no es va decidir a anar a la Seguretat Social. “Vaig tardar tant a anar-hi perquè el meu marit també va caure malalt de càncer. Vaig deixar de banda el meu... Ara m’han donat una llista d’espera d’un any i mig per operar-me. I dos anys per fer una reconstrucció més a fons”. Actualment està sent atesa a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. “Em tracten molt bé”, assegura. L’operació consisteix a buidar-li el bony de greix que té i pujar-li una mica l’altre pit.

Portar tants anys sense reconstruir-se ha afectat aquesta dona. “A l’estiu sempre he de portar roba molt ampla perquè no em marqui. Sí, és una cosa que et toca. Jo estic amb psicòlegs des del 2010. Tot i que crec que a una noia més jove l’hauria afectat més", diu la Carmen. Ara rep ajuda psicològica gràcies a l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Barcelona, entitat a la qual acudeix des de fa un any i mig. Afirma que, tot i que està ja recuperada del càncer, encara li queden les seqüeles de la medicació. El tamoxifèn (un tipus d’antiestrògens), per exemple, la va fer engreixar-se 45 quilos en quatre anys. "I vaig tenir moltíssims altres efectes secundaris, com ara fòbies, ansietat, agorafòbia, vertigen i nervis".

Fa anys que Carmen no treballa. Abans, treballava amb el seu marit, però la crisi econòmica els va afectar. Ara s’enfronta a una altra dificultat: trobar feina amb 55 anys. "No és fàcil", lamenta.

Segons Ylenia Aljama, infermera i coordinadora del servei de corporal de l’AECC de Barcelona, del qual és usuària la Carmen, arran de les retallades sanitàries les llistes d’espera per reconstruir-se la mama després d’un càncer han "augmentat". “Hi ha menys sales d’operacions destinades a la cirurgia plàstica i serveis de cirurgia plàstica que han sigut externalitzats”, afirma.

Fanny Guzmán: "La mastectomia m’ha afectat moralment i físicament"

Des del 2015, Fanny Guzmán estava en guàrdia: aquell any va veure una mica de sang a un mugró. Una mamografia i una biòpsia van descartar que tingués càncer. Però l’any passat van tornar els temors. “Estava treballant i sentia dolors. No forts, però dolors. Em prenia un paracetamol i em passaven”, relata aquesta dona de 55 anys que treballa a una empresa de neteja. “Era estiu, vaig demanar cita per al ginecòleg. Em van fer una mamografia i després una ressonància. A l’agost em van dir que tenia un tumor. Tot va ser molt ràpid. Em van dir que m’havien de treure el pit i vaig entrar en xoc. Ningú de la meva família havia tingut càncer”, explica. Està sent tractada a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí.

De nacionalitat boliviana, la Fanny, que té tota la seva família al seu país d’origen, va haver de passar per tot el procés ella sola. Li van extirpar el pit l’octubre del 2018. “Per sort, no vaig necessitar fer químio ni ràdio. Al juliol tinc cita amb la cirurgiana plàstica, que em va dir que em farien la reconstrucció al passar l’any”. La Fanny reconeix que amb el temps la mastectomia l’ha acabat afectant “moralment i físicament”.

“La meva por és que es torni a reproduir. Aquí no tinc família; tinc el recolzament d’amics i dels amos del pis on visc, això sí”, diu la Fanny, que també reconeix que estar set mesos de baixa li fa témer que la facin fora de la feina. “Amb la rehabilitació he millorat, però el braç se m’infla quan faig força. No sé si podré tornar a fer la mateixa feina que feia abans”, afegeix. Des que fa fisioteràpia a l’Espai Actiu Contra el Càncer que l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) té a Barcelona se sent millor.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Tampoc pot tornar a Bolívia, perquè, des de Barcelona, ha d’enviar diners a les seves filles i netes. “A més, allà és molt difícil accedir a una operació com aquesta i a un tractament com aquest”, explica. "El que vull, sobretot, és guarir-me, poder fer una vida normal i tornar a treballar". Fa 13 anys que viu a Barcelona i no pot marxar.

La infermera de l’AECC de Barcelona Ylenia Aljama destaca el fort “impacte psicològic” que causa una mastectomia en les dones. “Fins que no es veuen reconstruïdes, no se senten curades”, assegura. I adverteix que una cosa tan dura com l’extirpació d’un pit de vegades queda invisibilitzada perquè “el fi justifica els mitjans”. “Tot això [l’impacte psicològic] surt després”. Aljama, a més, explica que les reconstruccions mamàries amb pròtesi habitualment “tarden més” que les que es fan amb empelts, perquè s’han d’“utilitzar uns expansors perquè la pell s’adapti”.