Fins a tres anys d'espera per a una reconstrucció de mama després d'un càncer

Entre el 20% i el 25% de les 5.000 catalanes que cada any són diagnosticades amb un càncer de mama s’hauran de sotmetre a una mastectomia (o extirpació del pit). A nivell psicològic, el diagnòstic és un dels moments més angoixosos per a una dona perquè a la gravetat de la malaltia se li ha de sumar el component físic. El pit té un factor emocional molt fort i té un paper important en l’estètica de la dona. Per això és problemàtic que a Catalunya hi hagi pacients que esperen fins a tres anys per sotmetre’s a una reconstrucció mamària des que els practiquen una mastectomia. El 31 de març, l’última data de la qual té registre la Conselleria de Salut, un total de 389 dones amb antecedents de càncer de mama estaven esperant una reconstrucció mamària.

Els números preocupen. Segons la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), a la sanitat pública catalana hi ha només 65 cirurgians plàstics (77 segons Salut), cosa que suposa una taxa de 0,09 especialistes per a cada 10.000 habitants, una de les més baixes de tot Espanya. "Farien falta, com a mínim, dos cirurgians plàstics a cada unitat de mama. I tres en cas que les reconstruccions siguin complexes", assenyala Anna López, presidenta de la SCCPRE, entitat membre de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya. Barcelona en primer lloc i Girona en segon són les dues províncies amb més cirurgians plàstics. Però la SCCPRE adverteix que Lleida només en té dos (per a 430.000 habitants) i Tarragona (796.000 habitants), quatre.

Salut no dona xifres sobre les llistes als hospitals, però algunes fonts confirmen a aquest diari que a l’Hospital de Bellvitge hi ha fins a tres anys d’espera, i a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (pioner en les tècniques de reconstrucció mamària), un any i mig. En els dos casos es refereixen a les reconstruccions mamàries en temps diferit: les que no es realitzen en el moment de l’extirpació, sinó després.  

La SCCPRE, a més, calcula que gairebé el 50% d’aquests 65 especialistes treballen a temps parcial i que més de la meitat d’aquest 50% té un contracte de menys de 20 hores. A més, el 40% dels cirurgians plàstics que exerceixen a la sanitat pública catalana ho fa en serveis hospitalaris que només compten amb dos o menys professionals d’aquesta especialitat. Això, segons l’entitat, limita la capacitat d’actuació d’aquests serveis, que no poden dur a terme procediments complexos (com, per exemple, la microcirurgia) per als quals farien falta un mínim de tres especialistes. Fa anys que cirurgians plàstics de tot Espanya (aquesta problemàtica no és exclusiva de Catalunya) denuncien els terminis llargs per accedir a les reconstruccions mamàries.

Fa dos mesos, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar que escurçarà el temps d’espera per accedir a les reconstruccions mamàries als 180 dies, sense aclarir com es duria a terme tal mesura. La SCCPRE creu que la mesura és "impossible" si no s’augmenta el nombre d’especialistes, cosa que la conselleria no preveu perquè nega el dèficit de professionals. "El CatSalut treballa per fer possible que el 100% de les intervencions es realitzin immediatament. No es tracta de tenir més cirurgians, sinó d’obrir quiròfans i que els cirurgians que hi ha es desplacin a altres hospitals", responen a aquest diari fonts de Salut. Segons aquestes, la conselleria està organitzant-ho tot per poder dur a terme aquesta mesura quan s’aprovi, els pròxims mesos, el decret sobre les llistes d’espera.

Recomanada pels metges

La cirurgia plàstica és una professió que, malauradament, sol ser frivolitzada. En realitat és molt necessària. En el cas de les dones que han patit càncer de mama, la reconstrucció del pit després d’una mastectomia és una pràctica àmpliament recomanada pels metges perquè té un  benefici clar en la pacient, sobretot a nivell psicològic, i això repercuteix en la  recuperació. No obstant, no hi ha cirurgians plàstics en tots els hospitals públics de Catalunya: només n’hi ha en els de tercer nivell i en alguns de segon nivell, com explica López, que és cirurgiana plàstica a l’Hospital de Bellvitge. Això explica que els hospitals grans acostumin a tenir llistes d’espera llargues.

"En alguns hospitals en què no hi ha especialista, la reconstrucció la fa un cirurgià general o un ginecòleg, que no tenen a la seva disposició totes les tècniques d’un cirurgià. I, com que no hi ha cirurgians plàstics a tots els hospitals, al final altres especialistes es formen i fan cursos de cirurgia plàstica". Segons la SCCPRE, només el 40% de les unitats de patologia mamària de Catalunya estan integrades per un cirurgià plàstic. Les conseqüències d’aquesta falta d’especialistes són reconstruccions mamàries de pitjor qualitat, un augment de seqüeles de traumatismes o un volum de pacients més gran a la llista d’espera per obesitat mòrbida.

Reconstruccions "en temps diferit"

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

A Catalunya, la majoria de les reconstruccions mamàries després d’un càncer de mama són en diferit: és a dir, es realitzen passat un temps (diversos mesos i fins i tot anys) des de l’amputació de la mama. I, tot i que cada vegada més la tendència és fer reconstruccions immediates (en el mateix moment de l’extirpació), això no evita que la majoria de les dones hagin de continuar esperant per a una reconstrucció. ¿Per què? Moltes perquè, com que procedeixen d’hospitals petits sense mitjans, fan que les llistes d’espera de centres més grans sigui més llarga. Això indica que, en funció d’on visqui una pacient i de quin sigui el seu centre de referència, té més o menys accés a la cirurgia plàstica i a totes les tècniques possibles per solucionar els seus problemes.

A Espanya, les llistes d’espera són variables segons la comunitat autònoma. "A Madrid, per llei, les llistes d’espera per a reconstrucció mamària són de menys de vuit mesos", assenyala Carmen Higueras, vocal de comunicació de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SECPRE) i cap de secció de Cirurgia Plàstica de l’Hospital La Paz. Higueras destaca, a més, les desigualtats que hi ha entre els diferents territoris. "Si tens la sort de pertànyer a un hospital gran, normalment pots accedir a una reconstrucció immediata i el cirurgià plàstic et pot oferir diversos tipus de reconstrucció. Però no sempre és així", diu Higueras, que assenyala que "el més important és que se li doni a la pacient les diferents opcions i informació perquè ella triï". Com per exemple si prefereix una reconstrucció heteròloga (amb una pròtesi de silicona) o autòloga (amb els teixits del mateix cos).