"Ja hi ha pacients que sobreviuen al càncer de pulmó amb immunoteràpia"

A més d’especialista en càncer de pulmó, Edurne Arriola (Sant Sebastià, 1975) és pionera en la utilització de la immunoteràpia, tractament que està resultant revolucionari en la carrera per curar la malaltia. Arriola, cap de la secció del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar (Barcelona), està treballant en estudis sobre biòpsia líquida (a través de la sang) per trobar nous biomarcadors en aquest camp.

-¿Com han millorat el diagnòstic i l’esperança de vida en el càncer de pulmó?

-El càncer de pulmó és el més mortal: és la primera causa de mort per càncer en homes i dones, malgrat que no és el més freqüent. ¿Per què? Sobretot perquè se sol diagnosticar en fases avançades i no se li poden aplicar tractaments curatius. No obstant, malgrat que la supervivència dels pacients amb malaltia avançada ha sigut molt limitada fins fa uns anys, des del 2004 ha millorat perquè va ser quan es van identificar les primeres mutacions que permeten tractar els pacients de forma personalitzada. En aquests 15 anys, la cosa ha anat millorant amb la introducció de les teràpies dirigides i, més recentment, amb la immunoteràpia, un tractament que desperta el sistema immune perquè ataqui les cèl·lules tumorals.

-¿Com es pot saber quin tractament és millor

?-En càncer de pulmó, això no se sap fins que es fa un estudi de les alteracions genètiques i dels marcadors de la immunoteràpia. I això es pot fer bé en el tumor o bé en sang –és el que anomenem la biòpsia líquida. Així, quan hi ha un pacient nou amb un càncer de pulmó avançat, primer s’ha d’obtenir una mostra del tumor o de la sang i, després, identificar-hi uns marcadors per decidir-ne quin és el millor tractament. A més de la immunoteràpia o les teràpies dirigides, hi ha pacients que es continuen beneficiant de la quimioteràpia, que és el tractament estàndard des de fa molts anys.

-¿I què es fa per diagnosticar abans el càncer de pulmó?

-Hi ha algun estudi, molt recent, que demostra que fer TAC en població de risc –amb un índex de tabac alt– permet una detecció precoç de tumors. Però són només proves d’imatge, no genètiques ni de la sang. També hi ha un estudi enorme en marxa sobre la biòpsia líquida que està intentant identificar en sang perifèrica marcadors de detecció precoç del càncer. Encara no hi ha resultats, però probablement permetrà veure senyals d’altres càncers. Seria revolucionari.

-¿El càncer de pulmó continua sent incurable?

-Es curen entorn d’un 30% dels pacients, però en els pròxims anys segur que veurem un augment perquè, gràcies a la immunoteràpia, un percentatge dels pacients amb malaltia metastàtica es cronifiquen. Ja estem veient pacients l’evolució dels quals no progressa amb immunoteràpia a anys fins i tot d’haver finalitzat el tractament. O sigui, que pensem veure curacions per primera vegada en l’estadi quatre, una cosa que no era possible en càncer de pulmó.

-¿Quin paper té la immunoteràpia en la cura del càncer?

-És la primera teràpia que està donant beneficis a llarg termini. Les teràpies dirigides o la quimioteràpia poden ser eficaces durant un temps –mesos o anys–, però tard o d’hora fallen i el pacient mor de la malaltia. La immunoteràpia permet que els pacients mantinguin les cèl·lules tumorals sense proliferar perquè el sistema immune vigila que el tumor no avanci, no creixi i no es dissemini.

-¿Les immunoteràpies estan plenament integrades a la Seguretat Social?

-Avui dia, estan integrades en diverses indicacions però, gràcies a aprovacions en altres països o a l’Agència Europea de Medicaments, s’acabaran d’implementar en els pròxims mesos a Espanya i Catalunya. A més, pròximament s’aprovarà la quimioteràpia combinada amb immunoteràpia, una cosa que ha demostrat ser superior a la químio en primera línia.

-És possible allargar la quantitat de vida dels pacients, però ¿què es pot fer amb la qualitat

?-Un dels avantatges que té la immunoteràpia és que, en general, és menys tòxica que, per exemple, la quimioteràpia, i a més afecta positivament la qualitat de vida dels pacients. Tenim pacients que fa més de dos anys que estan en tractament i que fan una vida normal. És veritat que de vegades la immunoteràpia té efectes secundaris, i s’han de gestionar. Nosaltres fem col·laboracions amb altres serveis de l’hospital, com reumatologia, neurologia, digestiu i dermatologia. Els efectes secundaris més freqüents són les alteracions a la pell. 

-¿El càncer es podrà curar, en un futur, amb immunoteràpia

?-Veurem curacions amb immunoteràpia, sí. De fet, crec que ja n’estem veient, tot i que ha de passar el temps per dir que un pacient està curat. Però en el melanoma [càncer de pell] crec que ja s’estan veient els resultats: hi ha pacients tractats fa 10 anys amb metàstasi que ja no la tenen i que no han tornat a recaure. Això ho veurem també en el càncer de pulmó, del tracte urinariogenital, de la bufeta... Però els pacients d’aquests càncers han començat una miqueta més tard a tractar-se amb immunoteràpia. Els que tenen més trajectòria són els melanomes, per això tenim més dades.

-¿Quines són les línies d’investigació en les quals treballa l’Hospital del Mar?-D’

una banda, millorar el diagnòstic molecular amb tècniques tant en el tumor com en la biòpsia líquida. De l’altra, estem intentant identificar els pacients que es beneficiaran o no de cada teràpia: per exemple, trobar biomarcadors que ens permetin saber quin pacient anirà bé amb la immunoteràpia i quin pacient no, per no perdre ni temps, ni diners, ni la vida en el camí. Per desgràcia, en la majoria de pacients que tractem no funciona la immunoteràpia. Funciona molt bé en un 20% i un 30%.

-¿Per què tan pocs?

-No ho sabem. Hi ha un marcador anomenat PD-L1 que es mesura en el tumor i que ens orienta una mica: els pacients amb el PD-L1 més alt tenen més probabilitats de beneficiar-se de la immunoteràpia. Però no és un marcador perfecte, només orientatiu. Ens queda molta feina. Identificar per què aquests pacients es beneficien de la immunoteràpia serviria, entre altres coses, per no perdre el temps ni els diners, ni la vida pel camí, i donar-los altres teràpies des del principi als que no reaccionen a la immunoteràpia. Hi ha un munt de teràpies que s’estan investigant, el problema és saber quina és la millor per a cada pacient.

-¿En què consisteix la plataforma diagnòstica per seguir els casos de càncer de pulmó de l’Hospital del Mar

?-Com que el diagnòstic del subtipus de càncer de pulmó és molt important per donar-li al pacient el millor tractament, tenim una plataforma de diagnòstic basat en el teixit tumoral. Però, ja que de vegades és difícil accedir al teixit d’un òrgan, hem establert una tecnologia que permet mirar totes les mutacions amb seqüenciació massiva. També, com a font alternativa, estem utilitzant la sang del pacient, perquè els tumors expulsen ADN a la sang. Això és la biòpsia líquida.

-¿Quants subtipus de càncer de pulmó hi ha?-

Molts. "Una de les nostres línies d’investigació és identificar els pacients que es beneficien d’una o altra teràpia, per no perdre temps, diners i la vida pel camí" Després, ens fixem en el marcador de la immunoteràpia –que no és una alteració genètica però sí una expressió de la proteïna. Si dividíssim el càncer de pulmó segons l’alteració genètica que domina, podríem tenir més de 10 o 15 subtipus. El que passa és que són molt poquets pacients amb cada subtipus i els fàrmacs estan encara en assaig clínic o en desenvolupament.

-¿Quin és el més agressiu?

-És que la cosa depèn no només de l’agressivitat del tumor, sinó també de l’eficàcia de les teràpies aplicables. Hi ha un grup petit de pacients que tenen un càncer de pulmó anomenat de cèl·lula petita en el qual el diagnòstic molecular no està tan desenvolupat. No obstant, la immunoteràpia ha demostrat recentment tenir un benefici quan se li afegeix la químio. Aquest tumor, el de cèl·lula petita, és potser el més agressiu.

-¿Com es pot prevenir el càncer de pulmó?

-Deixant el tabac. Entre el 85% i el 90% dels pacients amb càncer de pulmó tenen antecedents de tabac i aquest és el factor de risc que evitaria la majoria dels casos. Queda clar que la contaminació ambiental té un paper, igual que l’exposició a certs químics o a l’asbest, però això minoritari –i potser més difícil d’evitar també. El que sí que es pot evitar és el tabaquisme.

-Les morts descendirien

.-Molt, segur, perquè a més el tabac no només provoca morts per càncer de pulmó, sinó també per malaltia cardiovascular, pulmonarobstructiva crònica... Teòricament, a partir dels 10 anys d’haver deixat de fumar, el risc baixa al de la població general, però són estadístiques molt globals. El que sabem epidemiològicament i des de fa molts anys és que el tabac és la primera causa de risc en els pacients.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

-¿El cigarret electrònic (o vapeig) també és perjudicial?

-Encara no coneixem l’impacte que tindran aquestes noves maneres de fumar perquè fa massa poc que han aparegut. En principi, es pensa que serà menys carcinogen. Però tenen molt màrqueting a darrere, i això provoca que la gent s’iniciï en el consum de nicotina.