BCN evitaria 700 morts anuals si es despleguessin les 500 'superilles'

Barcelona podria evitar cada any un total de 667 morts prematures si el projecte municipal de construir 503 ‘superillas’ s’apliqués en la seva totalitat, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, publicat a ‘Environment International’. No obstant, de moment, a la ciutat aquest programa que veta zones senceres de la ciutat al cotxe només existeix a sis districtes: Poblenou, Sant Antoni, Horta, Gràcia, Les Corts i Sants.

Segons l’autora primera de l’estudi i investigadora d’ISGlobal, Natalie Mueller, l’objectiu d’aquest treball ha sigut avaluar l’«impacte» de les ‘superilles’ si fossin implementades a Barcelona. «Les superilles suposen la recuperació de l’espai públic per a la ciutadania, la creació de més zones verdes i un ús més gran del transport públic», explica Mueller a aquest diari. L’estudi reflecteix que aquestes 667 morts prematures menys es deurien a la disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica (NO2), a la reducció del soroll del trànsit i a la mitigació dels efectes de l’illa de calor.

«S’ha de tenir en compte que les dades que presentem són només estimacions i que la metodologia feta servir compta amb limitacions, per la qual cosa els resultats han de ser presos amb cautela. Més enllà de les xifres concretes, el que aquest estudi demostra és que les intervencions de planificació urbana i del transport, com les superilles, tenen implicacions importants per a la salut pública», afegeix Mueller.

El model de ‘superilles’ es va desenvolupar amb l’objectiu de recuperar espai públic, així com per posar solució als alts nivells de contaminació de l’aire i la falta d’espais verds a Barcelona. El concepte va ser creat per BCNecologia, que dirigeix Salvador Rueda. L’estudi publicat ara, que ha comptat amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i de BCNecologia, és el primer que realitza una estimació dels impactes en salut d’aquest projecte d’intervenció urbana i de transport.

«Aquest model urbanístic, que posa el ciutadà al centre, ja existeix en altres ciutats. És l’equivalent, per exemple, a Madrid Central. Són una intervenció en la salut pública, una cosa que encara no té la consideració que deuria», explica Mueller. Per això per ella, és «important» aplicar aquest model de ‘superilles’ per tot Barcelona.

Impacte en salut

Seguint la metodologia pròpia d’un estudi d’impacte en salut (HIA, per les seves sigles en anglès), l’equip científic va realitzar un càlcul estadístic per quantificar els canvis que la creació de les 503 ‘superilles’ produiria en els nivells de contaminació atmosfèrica (NO2), soroll procedent del trànsit, activitat física, superfície d’espais verds i temperatures de la ciutat. Posteriorment, van combinar les evidències científiques disponibles sobre la relació entre cada un d’aquests cinc factors i la mortalitat amb les dades actuals d’exposició a cada un d’aquests i de morts per causes naturals a Barcelona.

Les estimacions resultants indiquen que el projecte original de les ‘superilles’ podria prevenir 667 morts prematures a l’any, augmentar l’esperança de vida en gairebé 200 dies de mitjana per persona i permetre un estalvi econòmic anual d’1,7 mil milions d’euros. Els beneficis més notables per a la salut provindrien de la reducció delsnivells de contaminació de l’aire (291 morts prematures evitables anuals), seguit del soroll del trànsit i la mitigació dels efectes de l’illa de calor (163 i 117 morts prematures previngudes, respectivament).

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Amb la implementació del projecte en la seva integritat, els nivells mitjans anuals de contaminació atmosfèrica per NO2 es reduirien un 24% i els nivells de soroll de trànsit disminuirien un 5,4%. Així mateix, el transport privat motoritzat es reduiria considerablement i, dels gairebé 1.190.000 viatges que es produeixen cada dia entre setmana en l’actualitat, s’estima que prop de 230.000 es passarien a realitzar en transport públic i actiu (amb bicicleta i/o a peu). L’estudi estima que aquest canvi en les modalitats de transport suposaria un augment en l’activitat física que resultaria en 36 morts prematures evitades.

Quant a espais verds, malgrat no comptar amb prou dades per quantificar els beneficis a tota la ciutat, sí que es va estimar que només a l’Eixample l’increment de vegetació esperat permetria evitar 60 morts prevenibles a l’any. Els espais verds són d’especial importància per a la salut urbana, sobretot en llocs com Barcelona, amb una gran densitat de població, una escassetat general d’espai i en un context de crisi climàtica.