Descobertes mutacions del càncer a la zona no explorada del genoma

Un consorci d’investigadors del Centre d’Investigació del Càncer d’Ontario i el Hospital for Sick Children de Toronto (Canadà), l’Hospital Clínic-IDIBAPS de Barcelona i l’Institut d’Oncologia de la Universitat d’Oviedo ha aconseguit desxifrar regions prèviament inexplorades del genoma de cèl·lules tumorals.

Aquesta anàlisi ha permès identificar dues mutacions diferents en la mateixa posició del genoma, una d’elles present en la leucèmia limfàtica crònica i altres tumors, i l’altra present en més del 50% de casos d’un tipus de medul·loblastoma, han publicat dos estudis a ‘Nature’, que descriuen per primera vegada la rellevància d’aquestes regions inexplorades en la progressió tumoral gràcies a una nova metodologia bioinformàtica.

A diferència de les mutacions que s’havien identificat fins ara, que afectaven gens que codifiquen proteïnes, les dues mutacions identificades en aquests treballs afecten un gen molt petit i que no codifica proteïna, denominat U1-snRNA.

Aquest gen contribueix a la maduració de la major part dels gens expressats a la cèl·lula, per la qual cosa aquestes mutacions tenen un efecte en cascada que afecta diferents mecanismes moleculars implicats en l’aparició i progressió del càncer.

En els estudis han participat el director d’Oncologia Adaptativa de l’Institut d’Investigació del Càncer d’Ontario, Lincoln Stein; el científic del Servei de Neurocirurgia Pediàtrica i Biologia del Desenvolupament i Cèl·lules Mare del Hospital for Sick Children de Toronto Michael Taylor; el director d’Investigació del Clínic i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Elías Campo, i l’investigador de l’IUOPA i catedràtic de la Universitat d’Oviedo Xose S. Puente.

En un comunicat del Clínic, Campos ha explicat que una de les mutacions identificades es relaciona amb un tipus de leucèmia agressiva: «Hem aconseguit explicar per què en un subgrup de pacients la malaltia evoluciona ràpidament i requereix tractament, mentre que en altres pacients la leucèmia és indolent i no requereix tractament durant bastants anys».

Conèixer les mutacions que causen que les cèl·lules deixin de funcionar normalment i siguin cancerígenes permet determinar l’evolució del tumor i la resposta al tractament amb fàrmacs específics.

Seqüències de tumors

En l’última dècada, el Consorci Internacional de Genomes del Càncer (ICGC) ha seqüenciat el genoma de més de 17.000 tumors dels principals tipus de càncer, per identificar els gens canviats en aquests tumors, però lamentablement, algunes regions del genoma són tan repetitives i complexes que havien quedat més enllà de l’explorable amb la tecnologia de què disposàvem», ha observat Puente.

Els nous estudis han permès investigar aquestes regions, i l’anàlisi de més de 2.500 genomes tumorals ha revelat l’existència de dues mutacions en diferents tipus de tumors, la qual cosa obre la possibilitat que mutacions en altres regions similars participin en altres càncers o en altres malalties genètiques.

La mutació U1-snRNA es va identificar en mostres de leucèmia limfàtica crònica, la leucèmia més freqüent en els adults, així com en carcinoma hepàtic, mentre que una altra mutació al mateix lloc del genoma és present en la gairebé totalitat dels tumors de pacients adults amb medul·loblastoma tipus SHH, així com en altres subtipus d’aquest grup de tumors cerebrals.

La validació funcional i clínica, duta a terme pels investigadors del Clínic-IDIBAPS i la Universitat d’Oviedo, va confirmar que aquesta mutació provocava una cadena d’alteracions en múltiples gens, i s’associava a les formes més agressives de la leucèmia limfàtica crònica.

Des del punt de vista de l’aplicació clínica, a més de servir com a marcador pronòstic en medul·loblastoma i leucèmia limfàtica crònica, el coneixement d’aquestes dues mutacions representa una nova oportunitat de tractament.

Notícies relacionades

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Així, fàrmacs que afecten la maduració de l’ARN i que s’estan provant per a altres tipus de tumors, podrien ser útils en el tractament d’aquests pacients.

«Aquest estudi no només és el primer a identificar mutacions funcionals a les zones repetitives del genoma, sinó que posa de manifest la rellevància de fer públics i accessibles tots els estudis genòmics perquè la comunitat científica pugui reanalitzar-los a mesura que es desenvolupen noves eines d’anàlisi», ha conclòs l’investigador del Clínic.