L'intestí, origen de malalties com la psoriasi i l'esclerosi múltiple

Segurament no ho sap, però tots els microbis que habiten en el seu intestí representen al voltant d’un quilo del que vostè pesa en total. Aquesta població de bacteris és el que es coneix com a microbiota intestinal i en els últims anys ha demostrat ser tan important que alguns investigadors en parlen com un «nou òrgan» o «segon cervell» de l’ésser humà. Sí: aquest ecosistema autosostenible de «bestioles» que potser a vostè li resulten repugnants és necessari per al bon funcionament del seu organisme. I no només això: estan implicats en l’aparició de malalties tan actual com la dermatitis atòpica, la psoriasi, l’esclerosi múltiple, la celiaquia o la diabetis tipus 1, entre moltes altres.

«Fins ara en coneixem poc perquè fa només 10 anys que s’estudia la microbiota humana aplicada a la medicina. Però en el camp de la dermatologia, ja hi ha estudis que demostren que els pacients amb dermatitis atòpica, psoriasi i acne tenen una microbiota intestinal diferent», explica Vicente Navarro, director de la Càtedra de Microbiota Humana i Malalties Infeccioses de la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia (UCAM).

«En neurologia també hi ha descrita una relació entre la microbiota i la malaltia. Sobretot en l’esclerosi múltiple, tot i que s’està començant a investigar aquesta relació en el parkinson, l’Alzheimer,  l’epilèpsia  i l’autisme.  I també amb altres patologies inflamatòries, com la malaltia de Crohn [una inflamació crònica del tracte intestinal] o la celiaquia. Són un grup molt divers de malalties que en general comparteixen un mecanisme immunologicoal·lèrgic. Per això també es parla que la rinitis al·lèrgica o l’asma poguessin tenir a veure amb la microbiota intestinal», afegeix.

Països desenvolupats

Totes aquestes malalties, a més, tenen una similitud: són pròpies dels països desenvolupats (especialment les de tipus immunologicoal·lèrgic) i, també, molt més prevalents en les últimes dècades. «Per això es pensa que hi ha un component en la dieta de les persones –el menjar té «bestioles», gèrmens– que fa que aquestes malalties apareguin. Els que vivim en països desenvolupats tenim el mateix nombre de bacteris a l’intestí que els residents de països menys desenvolupats, però molta menys biodiversitat. La nostra biodiversitat és gairebé la meitat que la d’ells. I quan això passa, en general es relaciona amb la malaltia», explica el doctor Navarro.

Subscriu aquesta idea Francisco Guarner, investigador del VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca) del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva, que assegura que actualment «hi ha malalties per falta de bacteris». «Hem deixat de donar menjar als nostres bacteris ‘bons’. Quan només mengem pa blanc, ous o carn i renunciem als vegetals, ho absorbim tot nosaltres i no donem feina a aquests bacteris bons, que acaben atrofiant-se. I llavors passen a proliferar aquells altres que mengen només moc intestinal», explica Guarner, que destaca que el «gran error» dels últims 50 anys ha sigut el consum d’una «dieta molt industrialitzada», de la qual s’han eliminat «moltíssimes fruites i vegetals naturals».

Segons aquest expert, a més, el «mal ús» dels antibiòtics (són necessaris i salven vides, sí, però s’han utilitzat de manera «poc selectiva», adverteix) ha causat la mort massiva de milions de bacteris inofensius en l’intent de matar només la que causava la infecció de torn.

Preparats probiòtics

Però, si la microbiota intestinal alterada es relaciona amb l’aparició de malalties, ¿és possible revertir aquestes malalties modificant la microbiota? «Pel que fa a la psoriasi només hi ha un assaig clínic que demostra que amb un preparat probiòtic concret [els probiòtics són microorganismes vius que poden ser als aliments, els medicaments o els complements de la dieta], a les 12 setmanes, el pacient tendeix a normalitzar la microbiota i, amb això, la malaltia millora», comenta el doctor Navarro. Aquest estudi va ser publicat fa poques setmanes a la revista ‘Acta Dermato-Venereologica’.

També amb la celiaquia en nens s’han fet avenços. «La malaltia millora amb probiòtics. Hi ha un estudi realitzat fa tres anys als EUA sobre autisme –els pacients amb autisme tenen la microbiota alterada–, i sembla ser que amb l’ús d’una barreja probiòtica disminueix l’agressivitat i hiperactivitat d’aquests nens», afegeix Navarro. No obstant, de moment no és possible revertir el trastorn de l’espectre autista. I tampoc malalties com l’esclerosi múltiple.

«Sobre l’esclerosi múltiple no hi ha assajos clínics que incloguin un gran nombre de pacients per intentar modificar aquesta microbiota. Sí que hi ha estudis de laboratori amb rates en què es demostra que, quan se’ls fa una transposició d’excrements de pacients amb esclerosi múltiple, aquestes rates comencen a desenvolupar la malaltia. Però no hi ha un assaig clínic que demostri que utilitzant un probiòtic es cura la malaltia», explica el professor de la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia.

Canvi de paradigma

Totes aquestes troballes, no obstant, assenyalen un camí pel qual seguir. «Són noves vies terapèutiques. Estem parlant de malalties de causa multifactorial. És a dir, sabem que hi ha components hereditaris, inflamatoris, de medi ambient, autoimmunes... I sembla que un d’aquests components és la microbiota intestinal. Els investigadors estem utilitzant mecanismes per canviar la microbiota, i un d’aquests podria ser la dieta», explica Navarro.

Ell mateix explica que el 57% dels gens que tenim al cos són bacterians: és a dir, els bacteris han aconseguit incrustar part del seu material genètic en el nostre codi genètic i actualment representen més que els nostres gens humans. «Està clar que tant bacteri ha d’estar implicat en la salut i en la malaltia. S’ha demostrat que l’intestí influeix en la pell i el cervell», diu el doctor. ¿Per què? «Perquè a l’intestí tenim el 80% del sistema limfàtic, els ganglis sense activar són en la mucosa intestinal. I, quan detecten un bacteri nou o amb algun canvi, es produeix una alteració de la permeabilitat intestinal».

Aquesta alteració permet que els elements nocius passin a la sang a través d’uns petits forats a la paret intestinal, provocant diferents danys a nivell sistèmic. Els principals motius pels quals es pot donar aquesta patologia són les dietes desequilibrades, els tractaments antibiòtics, l’estrès o una higiene excessiva. «Tot això ens posa en contacte amb una cosa nova que pot canviar en els pròxims anys el paradigma de moltes malalties», conclou el doctor Navarro.

El «segon cervell»

L’intestí és, després del cervell, l’òrgan que més neurones té: per això també es coneix com el «segon cervell» de l’ésser humà. «L’intestí té tota una xarxa de neurones connectades capaces de prendre decisions sense comptar amb el cervell. El 99% del que fa l’intestí ho decideix fer ell sol», assenyala Francisco Guarner, investigador del VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca) del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva. Un exemple: quan una persona viu una situació d’estrès, és freqüent que l’intestí gruixut provoqui una diarrea. «L’intestí sap que estàs estressat i prefereix buidar, així com també tanca una mica l’estómac. L’intestí està prenent permanentment decisions», afegeix Guarner.

¿Llavors, les nostres emocions poden afectar el sistema digestiu? Algunes sí. «L’estrès és una emoció molt estudiada perquè es dona en altres mamífers. També hi influeix el plaer: hi ha moltes vies de plaer que comencen a l’intestí i van cap al cervell», explica Guarner. ¿I al revés: el que hi ha al nostre intestí influeix en els nostres trets de personalitat? «Abans del 2010 la resposta era no, però des d’aquell any la resposta és probablement que sí», explica el metge.

El 2010 es va fer un experiment amb ratolins a través del qual es va comprovar que aquells rosegadors que no estaven colonitzats per bacteris tenien una conducta anormal: es movien molt i es quedaven quiets al mig de les gàbies. Normalment els ratolins se’n van a les cantonades, però els que tenien una microbiota alterada no es comportaven així. «Amb aquest experiment es va veure que hi havia una conducta dels rosegadors que no estava mediatitzada pels gens dels seus pares, sinó per la colonització bacteriana. Això va aixecar molt enrenou, s’està estudiant però, de moment, no està clar quina transcendència té en l’ésser humà»,  diu aquest digestòleg.

Sí que s’ha vist, no obstant, que les persones amb algunes malalties mentals o neurodegeneratives (parkinson, depressió, Alzheimer) o amb el trastorn de l’espectre autista tenen una colonització bacteriana anormal, si bé no s’ha aconseguit revertir-les fins i tot corregint aquestes alteracions. Tot i així, altres experiments sí que han demostrat que es pot reduir l’ansietat, per exemple, gràcies a preparats probiòtics.

¿Què passa amb la higiene?

Segons explica Martin J. Blaiser al llibre ‘SOS Microbios’ (Debate), les «plagues modernes» (obesitat, diabetis infantil, asma, febre del fenc, al·lèrgies a determinats aliments, reflux esofàgic, càncer, celiaquia, malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, autisme, èczemes) tenen a veure, per a moltes persones, amb la «hipòtesi de la higiene». És a dir, molts pares creuen que, a causa que «hem deixat el món massa net», els sistemes immunitaris dels fills s’han quedat inactius. Però Blaiser no comparteix aquesta explicació.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Per aquest metge les causes d’aquestes malalties són «l’ús excessiu d’antibiòtics en humans i animals, les cesàries i l’ús generalitzat de desinfectants i antisèptics». També adverteix que la pèrdua de diversitat del nostre microbioma «afecta el metabolisme, la immunitat i la cognició». «Si no canviem els nostres hàbits, ens veurem en una situació encara pitjor. Tan lúgubre com una rufada en un paisatge gelat, que he volgut anomenar hivern antibiòtic», afirma.

Els microbis, diu Blaiser, ajuden a mantenir estable la pressió arterial a través de receptors especialitzats ubicats als vasos sanguinis. «Aquests sensors detecten petites molècules creades pels microbis que recobreixen l’intestí. La seva resposta a aquestes molècules regula la pressió arterial. Així, després de menjar, la tensió pot baixar», diu Blaiser. Segons ell, és molt possible que en un futur hi hagi millors tractaments per a la hipertensió utilitzant aquests bacteris.