Carcedo, ministra de Sanitat: «Vetaria l'escolarització dels nens sense vacunar»

A menys d’un mes d’unes eleccions generals, la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social en funcions, María Luisa Carcedo (Astúries, 1953), conversa amb EL PERIÓDICO sobre els principals assumptes sanitaris que afecten Espanya.

—L’últim brot de listeriosi d’Andalusia va ser el més letal registrat a Espanya:

—Va posar en evidència la necessitat de la vigilància epidemiològica. La listèria és una malaltia de declaració obligatòria des del 2015, però necessitem un sistema més àgil, així com establir mecanismes més ràpids amb els serveis assistencials per tenir una informació molt fidedigna del que està passant als centres sanitaris. Com a conseqüència del que va passar, espero que el sector s’hagi sensibilitzat sobre la importància dels autocontrols en les empreses. Però, més enllà de les fabricacions industrials –que són una part importantíssima del sistema alimentari–, també hi ha casos de contaminació l’origen de la qual no és als aliments preelaborats, sinó a la mateixa llar i que tenen a veure amb les contaminacions creuades en aquells productes que no porten cocció i estan sotmesos a altes temperatures.

—El medicament antitabac vareniclina, de la marca Champix, estarà dins de la cartera de medicaments del ministeri.

—S’ha demostrat l’eficàcia de la vareniclina i, dins dels productes per deixar de fumar, és amb el que s’ha avançat més, no només pel seu efecte terapèutic, sinó també en l’àmbit de les negociacions amb els laboratoris. Això no vol dir que es descarti incloure-hi la resta.

—¿S’hi inclouran?

—En alguns casos ja s’hi està treballant. Però s’ha de destacar que fins ara no hi havia cap tipus de tractament disponible a la cartera de serveis per deixar de fumar i ara n’hi haurà un que ha demostrat àmpliament la seva eficàcia per deixar l’hàbit i superar la dependència que genera la nicotina.

—¿Vostè és partidària que s’incloguin pegats i xiclets sí o no?

—Jo no estic en condicions encara de dir res perquè estem en fases gaire prèvies d’estudi. En qualsevol cas, els xiclets i els pegats tenen nicotina, no són un producte similar que supleixi l’efecte que té la vareniclina. Ja ho veurem.

—¿Recolza prohibir el tabac al cotxe i a totes les terrasses, sense excepció?

—Hem de modificar la llei per diverses raons. La primera, per l’aparició de diversos productes i dispositius –vaporeig, escalfament, cigarret electrònic– que abans no existien i que en uns casos porten tabac i en d’altres no. Però són dispositius nous molt atractius per als joves i ens preocupa enormement que contribueixin a l’hàbit de fumar. A alguns d’aquests dispositius sí que se’ls pot aplicar la llei, però és difícil als que no porten tabac. Per això insisteixo que s’ha d’adaptar la llei a les noves realitats i estudiarem si és necessari ampliar-la en alguns espais. Actualment, les terrasses han de reunir determinats requisits –que hi hagi corrent d’aire, per exemple– perquè s’hi pugui fumar. Si no, està prohibit.

—Però no es respecta la llei

.—Per això nosaltres insistim que s’han de complir les lleis vigents, que estableixen amb claredat en quines condicions es pot fumar a les terrasses. En altres espais ho estudiarem.

—¿Al cotxe?

La Direcció General de Trànsit (DGT) acaba de llançar una campanya per demanar que no es fumi als vehicles. I s’ha d’al·ludir a la responsabilitat dels adults: en un espai tan petit respirar fum de tabac és molt perjudicial, especialment per als nens. Analitzarem les evidències que hi ha i les inclourem quan es tramiti la llei en la qual ja estem treballant a nivell europeu i a nivell de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

—¿Espanya apujarà el preu dels paquets, la mesura més important segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC)?

—No és un meló obert ara mateix.

—Malgrat que el PSOE va aprovar el reial decret llei 7/2018 per restablir l’accés universal al Sistema Nacional de Salut (SNS), encara hi ha casos d’exclusió sanitària. ¿Quan estarà llest el reglament de la llei

?—Està posposat perquè el reial decret s’estava tramitant com a projecte de llei quan es van dissoldre les cambres. Havíem identificat algunes mesures que convindria matisar. No obstant, Espanya és un país que no es caracteritza, precisament, per no tenir una sanitat universal, sinó més aviat el contrari.

—El reial decret llei del 16/2012 del PP sí que va limitar la sanitat en el cas de les persones immigrants en situació irregular i algunes entitats denuncien que encara hi ha casos en què se’ls cobren les urgències

.—No conec els casos de cada comunitat, pot ser que entre els 13.000 centres de salut i més de 400 hospitals de tot Espanya n’hi hagi alguns que s’excedeixin en el control. Però no són aquests els continguts de la nostra legislació. Molt pocs països poden igualar Espanya en atenció sanitària.

—Les entitats demanen un reglament per solucionar aquestes confusions.

—Sí, però li insisteixo que això vindrà després que aconseguim lligar tots els requisits que hem de matisar i que estaven previstos en la tramitació del reial decret llei que s’estava tramitant i que va decaure.

—Fa dues setmanes es va celebrar a Balaguer (Lleida) un festival de pseudoteràpies organitzat per Dolça Revolució.

—El Ministeri de Sanitat no té competències perquè en un lloc debatin alguna cosa; el ministeri té competències per a la qualificació –o no– com a sanitari d’un centre, sigui públic o privat. Un centre sanitari que es dediqui a fer pseudoteràpies no podrà denominar-se sanitari i tampoc podrà dir que cura, i precisament ara estem treballant en nou reial decret on s’estableixi amb claredat que els centres que es dediquen a fer pseudoteràpies no poden dir-se sanitaris perquè no poden assegurar que curen. Hem d’advertir la població que, quan té una malaltia, ha d’anar al seu ambulatori perquè el risc per a la salut és enorme quan malalties greus són tractades amb pseudoteràpies. Això pot tenir conseqüències fatals. I aquesta és la nostra preocupació, per això vam posar en marxa el Pla contra les Pseudoteràpies. Ens preocupa l’ús de determinades substàncies o pràctiques –l’homeopatia, el MMS– que suposadament curen i que porten el pacient a abandonar tractaments que sí que disposen d’evidència científica. La ciutadania ha de saber que això no serveix per curar una malaltia: no existeix cap evidència i hi ha n’hi ha moltíssimes en contra que no tenen valor terapèutic.

—¿Hi ha molts espanyols que abandonen tractaments mèdics per pseudoteràpies

?—Segons els resultats de l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència 2018, un 26,3% de les persones que han utilitzat l’homeopatia alguna vegada ho va fer substituint medicaments de base científica i tractaments convencionals per homeopatia.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

—Finalment, ¿està a favor de vetar l’escolarització dels nens que no estiguin vacunats?

—Si es produís un descens en la cobertura de la vacunació, sí. Però afortunadament Espanya és un dels països amb millor cobertura d’Europa. La nostra taxa de vacunació és del 97%, i fa tres anys amb una certificació de l’OMS que prova que no tenim casos de xarampió ni rubèola d’origen. Sí que hi va haver casos de xarampió, però tots importats –és a dir, el contagi va tenir lloc en altres països. Per tant en aquests moments a Espanya considerem que no és necessari avançar més en aquesta direcció, però si la realitat fos diferent, com a Itàlia o França, adoptaríem les mesures necessàries.