Les llistes d'espera per a una operació baten rècords històrics a Espanya

671.494 pacients esperaven una intervenció quirúrgica en la sanitat pública espanyola a finals de juny i el 15,8% feia més de sis mesos que esperaven, segons les dades del Sistema d’Informació sobre les Llistes d’Espera en el Sistema Nacional de la Salut (SNS) publicades aquest divendres pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. És la xifra més elevada des del 2003, el primer any registrat al web del ministeri i Catalunya (amb 168.108 pacients) és la comunitat amb més persones pendents d’operació.amb més persones pendents La segueix Andalusia amb 137.721 i, a molta més distància, la Comunitat Valenciana (56.725), Madrid (52.579) i Castella-la Manxa (36.772). Segons fonts de Sanitat, el ministeri no entra a valorar aquestes xifres perquè les competències en aquesta matèria estan transferides.

És veritat que Catalunya i Andalusia són dues de les comunitats amb més població, cosa que podria justificar que siguin les que encapçalen la llista de pacients en llista d’espera. Per això cal fixar-se en la mitjana de temps d’espera i en la taxa de pacients en espera per cada mil habitants, xifres més indicatives de si hi ha o no una falta real de mitjans.

I també en les dues categories Catalunya lidera el podi perquè té un temps mitjà d’espera de 146 dies (la mitjana a la resta d’Espanya està en 115 dies) i una taxa mitjana de 23,32 pacients en llista d’espera per cada mil habitants: la més alta de tot Espanya. En temps mitjà d’espera, només Andalusia i Castella-la Manxa superen Catalunya, amb 164 i 149 dies respectivament.

Paral·lelament, en territori català, el 26,8% dels pacients esperen una intervenció quirúrgica des de fa més de sis mesos. L’especialitat que acumula més pacients pendents d’operació és traumatologia (amb 44.852 persones), seguida de cirurgia general i digestiva (amb 32.863 pacients) i oftalmologia (amb 31.030).

Preocupació

El problema de les llistes d’espera a Espanya és conegut des de fa anys i, malgrat que les comunitats autònomes han anat prenent mesures (com, per exemple, l’ampliació del nombre d’hores de treball dels cirurgians o l’increment de les hores en què treballen els equips), han sigut clarament insuficients. Algunes autonomies han fixat un màxim per llei de pacients en llista d’espera. Si se supera aquest màxim, s’ofereix al pacient derivar-lo a una clínica privada. Però molts ho rebutgen.

Segons la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, els resultats fets públics ahir per Sanitat evidencien que el sistema sanitari no «s’ha aconseguit recuperar de les grans retallades que va patir durant la crisi» i que l’augment pressupostari dels últims anys s’ha dirigit principalment a l’increment de la despesa farmacèutica o a les privatitzacions. És un peix que es mossega la cua perquè, segons aquest col·lectiu, les excessives esperes fan que molts altres ciutadans sí que optin per assegurances privades per satisfer les seves demandes amb més rapidesa.

En aquest context, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) atribueix el volum de pacients en espera a què el sistema sanitari espanyol ha destruït un total de 50.000 llocs de treball des de finals d’estiu, a la qual cosa s’uneix una alta taxa de temporalitat alta. En la mateixa línia, el president de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics, Tomás Toranzo, assenyala que al «problema generalitzat» en atenció primària s’uneix que als hospitals s’estan produint moltes jubilacions no cobertes, en unes plantilles escasses i sobrecarregades.

La presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients, Carina Escobar, diu que està molt «preocupada» no només per les voluminoses llistes d’espera en intervencions quirúrgiques, sinó també pel retard en l’atenció d’un especialista, cosa que retarda els diagnòstics precoços de malalties que poden ser greus i provoca, per tant, tractaments i intervencions més difícils i costoses. «Al sofriment generat per un diagnòstic tardà s’afegeix la llista d’espera per operar-se, la qual cosa afecta la vida personal i laboral dels pacients, que en molts casos han d’estar de baixa, cosa que no és sostenible per a l’Estat», denuncia. Segons la seva opinió, la solució passa perquè el sistema sanitari innovi en processos i cures, amb atenció especial al problema de l’envelliment i de la cronicitat.

Poca inversió

Per la seva part, Juan Villalbí, president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) considera que les autoritats haurien de fer un«més esforç de priorització», de manera que el pacient més urgent esperi menys.

El president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), Serafín Romero, també qualifica aquestes xifres de «molt preocupants». Romero atribueix aquesta situació, en primer lloc, a la menor inversió en sanitat pública. «Estem destinant un percentatge del PIB bastant per sota del 2009 i una de les conseqüències principals són les llistes d’espera. Les dades són molt preocupants i demostren un deteriorament en el nostre sistema sanitari públic», adverteix.

Per als metges, una «part important» de la solució d’aquestes males dades de llistes d’espera passa per «destinar el mateix percentatge que el 2009», que «mantenia Espanya en nivells d’excel·lència respecte a altres països del nostre entorn». «El sistema ha demostrat que ha mantingut xifres acceptables, però es noten les conseqüències. No podem continuar mantenint aquesta inversió», lamenta el col·lectiu. 

---

LES XIFRES 

1. Andalusia: gairebé sis mesos d’espera

En temps de demora, Andalusia és la comunitat en què els pacients han d’esperar més per ser operats: cinc mesos i dues setmanes de mitjana. La segueix Castella-la Manxa, amb cinc mesos d’espera, i Catalunya, on els pacients han d’esperar quatre mesos i 26 dies. Els canaris, segons aquestes dades, esperen de mitjana uns quatre mesos. Els extremenys, tres.

2. Madrid, la regió amb menys demora

Els madrilenys només han d’esperar un mes i dues setmanes de mitjana per ser intervinguts en el sistema públic de salut. És la comunitat a la cua de la llista d’espera, seguida de La Rioja, amb esperes d’un mes i 17 dies. AlPaís Basc i  Galícia, l’espera mitjana per a una intervenció no arriba als dos mesos. I en els dos mesos exactes d’espera se situa Melilla. 

3. Quatre mesos per uns galindons

L’operació d’‘hàl·lux valg’, col·loquialment coneguda com la dels galindons, és la que més fa esperara tot Espanya amb una mitjana de 122 dies, quatre mesos i dos dies. Els que necessiten intervencions d’articulacions (les artroscòpies) esperen tres mesos i mig. Un temps d’espera molt similar a què registren les operacions per varius o reducció de la pròstata.

4. Un any per a la cirurgia plàstica 

Notícies relacionades

L'espera per a una ressonància es duplica a Catalunya des del 2010

Les llistes d'espera quirúrgiques creixen malgrat el pla de xoc de la Generalitat

Per especialitats, les operacions que s’inscriuen dins de la cirurgia plàstica són les que acumulen més demora: 351 dies, gairebé un any sencer. I els espanyols que requereixen una neurocirurgia esperen uns cinc mesos. Per la seva part, les persones en espera per operació de traumatologia són 171.534: els estadis del Camp Nou i del Bernabéu. 

5. Uns 60 dies per a les cataractes

Per ser operat de cataractes, de mitjana, els espanyols esperen poc més de dos mesos: 65 dies. És l’operació amb menys llista d’espera. Li segueix la intervenció del túnel carpià, al canell, on l’espera és de dos mesos i mig. A més, han d’esperar tres mesos per aconseguir l’extracció d’un quist entre les natges dels glutis i també per extirpar la vesícula biliar.