L'espera per a una ressonància es duplica a Catalunya des del 2010

La sanitat pública catalana, com el conjunt d’Espanya, no s’ha recuperat de les retallades aplicades pel llavors president Artur Mas, de la ja extinta Convergència i Unió (CiU), el 2010. Segons l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, Catalunya va ser la comunitat autònoma que més va retallar en despesa social durant la crisi econòmica, que va coincidir amb l’inici del procés. 

La sanitat catalana no només no s’ha recuperat, sinó que s’ha deteriorat. Les llistes d’espera per a una intervenció quirúrgica s’han disparat a tot Espanya, però sobretot a Catalunya, com assenyalen les dades fetes públiques ahir pel Ministeri de Sanitat. I també han crescut les llistes d’espera per a proves diagnòstiques i per a consultes d’especialistes. Segons el Servei Català de la Salut (CatSalut), si el 2010 hi havia 18.214 persones esperant a fer-se una ressonància magnètica i el temps mitjà d’espera era de 36 dies, l’octubre passat (l’últim mes de què es tenen dades) hi havia 31.137 pacients que havien d’esperar una mitjana de 79 dies: més del doble que nou anys enrere. 

Més indicatiu que el nombre de pacients que esperen per fer-se aquestes proves és el temps mitjà d’espera, una xifra que reflecteix més com el sistema s’ha anat alentint i guanyant demores. Per exemple, el 2010 hi havia 11.529 persones esperant una mitjana de 51 dies per fer-se una colonoscòpia. Però l’octubre del 2019, un total de 15.158 esperaven una mitjana de 101 dies per aquesta prova, més de tres mesos.

Un altre exemple: fa nou anys 3.964 catalans esperaven una mitjana de 33 dies per sotmetre’s a una ergometria (o prova d’esforç, que consisteix a fer exercici físic per valorar el pronòstic d’una malaltia coronària). El mes passat, 2.898 catalans esperaven una mitjana de 81 dies per fer aquesta prova: és a dir, eren menys que llavors, però esperaven bastant més del doble que el 2010.

També han crescut les demores en les ecografies. Per a una d’abdominal avui a Catalunya cal esperar uns 92 dies (51 el 2010); per a una de ginecològica cal esperar 62 dies (40 el 2010); i per a una d’urològica, 110 dies (70 fa nou anys).

Operacions senzilles

Passa el mateix per a intervencions quirúrgiques senzilles com una extirpació de les amígdales: el 2010 calia esperar 128 dies, mentre que fa només un mes 3.490 catalans esperaven una mitjana de 152 dies. O per a una operació de varius: dels 140 dies d’espera del 2010 hem passat als 158 d’ara (amb 5.006 pacients en espera). O per a una artroscòpia: 144 dies d’espera fa nou anys i 167 aquest (amb 4.960 pacients a la llista).

El desgast també ha sigut evident durant l’últim any, com es veu en moltes de les llistes per visitar l’especialista. S’emporta la palma l’espera per visitarl’uròleg:  una mitjana de 197 dies (més de sis mesos) contra els 148 dies de novembre del 2018. Després hi ha la visita al traumatòleg, per a qui calia esperar uns 109 dies de mitjana (gairebé quatre mesos) fa un mes, comparats amb els 90 dies de mitjana que hi havia el novembre del 2018. I la visita al’oftalmòleg:  106 dies de mitjana aquest any davant els 83 del passat. En la ginecologia s’han passat dels 63 als 70 dies actuals d’espera mitjana.

Menys professionals i menys llits

Els sindicats del sector denuncien que la menor inversió en sanitat durant aquests anys (el 2010 es van retallar 1.500 milions dels quals només se n’han recuperat 500) ha implicat una pèrdua gradual de professionals. Des de fa nou anys s’han perdut, segons aquests, 860 metges en l’atenció primària. Alguns tenien contractes puntuals que no es van renovar, en altres casos no s’han cobert les places de les jubilacions i altres se n’han anat a altres comunitats (Aragó, València) i fins i tot a Europa.

Notícies relacionades

Les llistes d'espera per a una operació baten rècords històrics a Espanya

«La sanitat pública catalana no té projecte ni a curt ni a llarg termini»

L’atenció primària, adverteixen, és la porta d’entrada del sistema. Un bon funcionament d’aquesta ajudaria a descongestionar dels hospitals. No obstant, en comptes de rebre un 25% del pressupost de sanitat, tal com es recomana, l’atenció primària catalana rep actualment un 17% (el 2010, rebia un 18,5%).

A més, en aquests anys, s’han tancat 1.094 llits d’aguts a tots els hospitals de tot Catalunya i 786 més als centres sociosanitaris, malgrat que, segons els sindicats, la Generalitat havia promès obrir més llits als sociosanitaris a causa de l’«envelliment poblacional» i que la medicina havia evolucionat fins a tal punt que molts operats no requerien un ingrés mèdic posterior.