Els clients de les mútues van pujar el 9% durant la crisi a Catalunya

Els catalans amb una assegurança sanitària privada van augmentar un 8,8% entre el 2009 i el 2016, últim any amb dades de la Conselleria de Salut. Si el 2009 hi havia 1.890.168 persones amb una mútua privada, la xifra va ascendir a 2.057.393 el 2016. A més, entre el 2012 i el 2016, els únics anys que inclou l’últim informe ‘Entitats d’assegurança sanitària lliure de Catalunya 2016’, publicat per la conselleria, les primes cobrades per les mútues van augmentar en 41 milions (un 2,8%).

Van ser els anys de govern de Convergència i Unió (CiU), quan Artur Mas (president del 2010 al 2016) va retallar 1.500 milions a la sanitat pública (dels quals només s’han recuperat 500) i quan Boi Ruiz, expresident de la patronal Unió Catalana d’Hospitals, va exercir com a conseller de Salut. Mentre la sanitat pública pateix les llargues llistes d’espera, la privada, sense gairebé llistes d’espera, continua creixent.

Tot i així, hi haaltres motiusque expliquen el perquè d’aquest augment. D’una banda, a Catalunya sempre hi ha hagut una tradició mutualista per sobre de la mitjana de l’Estat. D’altra banda, els últims anys moltesempreseshan incorporat pòlisses sanitàries privades com a aportació social als seus treballadors. Els experts, no obstant, assenyalen una altra causa: els pressupostos porten temps «paralitzats» i «sense millores substancials» des del 2010. Reclamen tant a la Generalitat com a l’Estat que els aprovin d’una vegada. 

«El pressupost sanitari públic no s’aprova. «S’han de renovar els pressupostos. Com que el pressupost públic està estancat i els increments han sigut mínims, n’hi ha prou que el privat pugi una mica més proporcionalment perquè la despesa privada suposi un increment superior a la despesa sanitària global», assenyalaMarc Soler,director general corporatiu delCol·legi de Metges de Barcelona (COMB).

La competència entre companyies

Però a més,l’abaratiment de les pòlisses d’assegurança privades també ha influït que cada vegada més persones s’apuntin a una mútua. Moltes d’elles són joves a qui els fan bones ofertes. «Estem preocupats. Les companyies competeixen entre elles. Hi ha una guerra de preus. I com més baixen els preus, més empitjoren les condicions retributives dels metges», assenyala Soler.

Segons ell, prop d’uns 6.000 metges treballen al sector privat català. Gairebé el 45% de tots els facultatius, tant de la pública com de la privada, tenen més d’una feina, cosa que és un «indicador de precarietat». Soler també reivindica que Catalunya té una «bona sanitat pública» tot i que «infrafinançada». «Seguim per sota de la mitjana europea en despesa sanitària pública, igual com Espanya», diu.

Per a la Conselleria de Salut, hi ha «molts factors» que expliquen l’evolució de la doble cobertura sanitària, però, en cap cas, aquesta serveix «d’indicador de qualitat del sistema públic». Fonts del departament recorden que la doble cobertura sanitària està relacionada «molt directament» amb elnivell de la renda familiar. I, també que la majoria de cirurgies que es fan a la privada són el part, la cesària i les cataractes, operacions per a les quals no hi ha llista d’espera a la pública.

10 milions a Espanya

Segons l’informe ‘Sanitat privada, aportant valor 2019’ de la Fundació Idis, a Espanya hi havia fins al setembre passat10,3 milions d’assegurats, cosa que suposa un increment del 4,3% respecte a l’any anterior. Madrid és la comunitat amb més penetració d’assegurances privades (un 34% de la població en té), seguida de Catalunya (un 29% en té). «S’observa que determinades comunitats que compten amb una penetració més gran de l’assegurança privada (Madrid i Catalunya), disposen d’un menor pressuposat sanitari públic», recull l’informe.

Notícies relacionades

Catalunya, la regió amb més temps d'espera per al metge de capçalera

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

«Tot i que els preus d’algunes pòlisses són atractius, la gent, si no li fa falta gastar-se els diners en una cosa, no se la compra», opina per la seva banda Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. Ell creu que, en general, la ciutadania té la «percepció» que les llistes d’espera catalanes són «insofribles». «Tot va començar amb unesretallades que van ser ideològiques. També a la resta d’Espanya», matisa. Per a ell, «des d’un punt de vista objectiu» estan «maltractant la sanitat pública malgrat que la Generalitat ha augmentat el seu pressupost un 4,6%». «Des del 2010 continuen faltant mil milions», insisteix.

Lluís Monset, director general de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), valora «positivament» que continuï creixent el nombre d’assegurats en mútues privades i no creu que es degui a un «empitjorament» de la sanitat pública. «Creiem que és per mèrit propi», assegura el director general de la patronal catalana de les clíniques privades. «L’oferta que es fa des de les clíniques és cada vegada millor. No hi ha llistes d’espera i la tecnologia és bona. Aquest augment ja existia abans del 2010 i és una tendència a l’alça», conclou.