El nou edifici d'investigació de la Vall d'Hebron estarà a punt el 2023

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), organisme líder en investigació biomèdica tant a Catalunya com a Espanya i en el que treballen més de mil investigadors, tindrà per fi un nou edifici el març del 2023. Aquest divendres el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han anunciat l’inici de les obres que començaran, previsiblement, al setembre i que duraran tres anys. El nou edifici del VHIR s’ubicarà en una construcció fins ara en desús que anys enrere va allotjar la bugaderia de l’hospital. 

El director del VHIR, Joan Comella, ha remarcat en roda de premsa que «aquest edifici ha de permetre fer la medicina del futur». «Hem de ser capaços de fer una aposta decidida per impulsar, des de la investigació, la medicina personalitzada i de precisió», ha defensat. Comella ha revelat que, al futur edifici del VHIR, hi haurà una «tecnologia» que ara mateix no hi ha en l’organisme.

Així, les noves instal·lacions permetran realitzar «teràpia gènica» (la que permet editar o modificar la informació genètica del pacient) o «medicina nuclear» (que utilitza petites quantitats de materials radioactius anomenats radiosondes que generalment s’injecten en el corrent sanguini, s’inhalen o s’empassen) gràcies a la instal·lació d’un «ciclotró» (un tipus d’accelerador de partícules). «Aquest edifici és una llarga reivindicació. Ho necessitem», ha dit.

«La investigació és un dels àmbits prioritaris d’aquest Govern. Catalunya té un potencial enorme d’investigació, una cosa que mou més de 300 milions anuals d’ingressos», ha dit Vergés. «Avui desencallem el futur edifici del VHIR, que ja té un pressupost assignat i serà una realitat en els pròxims anys», ha afegit la consellera, que, a més, ha remarcat que, «sense investigació», la societat no veuria casos d’èxits com el d’Audrey Mash, la dona reanimada després de sis hores en parada cardiorespiratòria, i el de la Iria, la primera pacient pediàtrica d’Espanya amb un triple trasplantament.

Per la seva banda, el vicepresident Aragonès ha destacat que, si bé «fa temps que s’espera aquest nou edifici», ara ha aconseguit tirar endavant «gràcies a l’esforç dels últims mesos». «Catalunya disposa d’un sistema d’investigació molt potent, sobretot en ciències de la vida», ha reivindicat. A més, Aragonès ha assegurat que Catalunya recuperarà «els nivells de despesa previs a la crisi», i en aquest sentit ha afegit que l’atenció primària acabarà aquest 2020 amb 1.400 professionals més que el 2017, últim any en què es van aprovar els pressupostos. «Aquest edifici és l’enllaç entre la recuperació dels nivells de despesa que vam tenir abans de la crisi i la projecció de la Catalunya del futur», ha assegurat.

La construcció del nou edifici costa 31,5 milions d’euros, dels quals la Generalitat de Catalunya ha aportat un préstec de 17,3 milions. Els altres pertanyen a fons propis del centre, als fons Feder i a donacions privades. Hi haurà 3,3 milions addicionals per a la dotació de l’equipament i la tecnologia més capdavanters. A més, durant els pròxims quatre anys, 2 milions de la transferència corrent de la Generalitat es destinaran a aquest nou edifici, segons ha acordat el patronat del VHIR.

Notícies relacionades

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

El VHIR es va crear el 1994 i, al llarg d’aquests anys, ha assolit el lideratge en la recerca biomèdica, ja que s’ha convertit en l’institut de recerca més important de Catalunya i un dels més destacats d’Espanya en termes de producció científica, assajos clínics o patents. Les noves instal·lacions, entre d’altres, permetran als investigadors treballar junts, ja que fins ara ho fan disgregats en cinc edificis diferents d’un campus que ocupa 8.000 metres quadrats.

El nou edifici tindrà una superfície total de 16.757 metres quadrats i és una aposta estratègica del VHIR, ja que aquest alt nivell d’excel·lència dels investigadors requereix un edifici que estigui «a l’altura», segons fonts del centre. Fins ara, aquesta investigació «de tan alt nivell» es veu frenada per les limitacions actuals d’espai.