La globalització actua com a «efecte ventilador» dels nous virus

En tot just dues dècades, el món ha viscut tres epidèmies de nous coronavirus. La primera va ser la de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV) el 2002: originada a la Xina, va afectar tot el planeta i va causar una infecció pulmonar greu en més de 8.000 persones i unes 774 morts. La segona, amb origen a l’Aràbia Saudita, va ser la de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV) que, des del 2012 al 2019, ha causat 2.468 contagis dels quals 851 han sigut mortals. La tercera és la de l’actual coronavirus xinès, acabat de batejar per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a Covid-19: ja ha causat més de 1.000 morts i 40.000 afectats. L’OMS s’ha reunit aquest dimarts i tornarà a fer-ho avui a la seva seu de Ginebra per estudiar vies d’investigació per al virus. De moment, no existeix una vacuna. [Seguiu les últimes notícies del coronavirus en directe.]

«Una cosa que està influint molt en tot això és la globalització, fenomen que als 70 no existia. A partir dels 90 i del 2000 hi va començar a haver moltíssims viatges per tot el món. Els viatges sostenen la nostra economia i manera de viure», explica Juan Pablo Horcajada, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar de Barcelona. «¿Que per què es dissemina tot tan ràpid? Perquè no deixem de viatjar», afirma. Posa com a exemple el cas de l’epidèmia d’Ebola a la República Democràtica del Congo per la qual l’OMS va llançar el juliol passat una emergència de salut pública internacional. «La gent del Congo no viatja i per això l’Ebola no es propaga. És un drama, però es produeix només allà dins», il·lustra Horcajada.

Els viatges, així mateix, tenen un «efecte ventilador»: els avions i barcos s’encarreguen de propagar els virus pel planeta. Així doncs, «els viatges tenen a veure amb el perfil d’aquestes epidèmies», afirma Horcajada. Però existeixen altres factors que s’han de tenir en compte, entre ells la històrica tendència dels virus de saltar dels animals a l’ésser humà. «El virus de la sida va saltar del mico a l’home. El SARS, del ratpenat a l’home, tot i que la civeta va ser l’hoste intermediari. En el cas del MERS, el virus va saltar del ratpenat al camell», diu. En l’actual brot de Covid-19 hi ha influït, segons l’opinió d’aquest expert, el que la cultura xinesa tingui tanta relació amb els animals salvatges».

Així, la raó de ser del virus és «expandir-se». Horcajada adverteix que aquest «salt» de l’animal a l’ésser humà no sempre es produeix amb la mateixa «eficiència». Per exemple, en el cas de la grip aviària (H5N1) el virus va saltar dels ocells de corral a aquelles persones que hi tenien contacte directe. Per això es van sacrificar milions d’aus. «Era letal, però el virus no estava còmode en l’home i per això, a diferència de l’actual brot de coronavirus, la grip aviària no podia transmetre’s de persona a persona», explica.

Segons la seva opinió, és molt possible que hi hagi hagut «més salts d’aquest tipus» i que les persones «no se n’hagin assabentat». «Perquè són virus que no arriben a instal·lar-se en l’organisme. Hi ha molts coronavirus que conviuen amb nosaltres des de fa anys i que només produeixen refredats», justifica el cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar. Posa el cas de la grip A (H1N1) del 2009. «¿Com es va organitzar el virus per saltar a l’home? Doncs es va veure que tenia el genoma d’un virus gripal d’ànec, de porc i d’humà. Això vol dir que el virus s’havia covat en ànecs i porcs abans que en l’home», assevera.

Més contagiós que el SARS

L’infectòleg Oriol Mitjà, que lluita des de fa anys contra la malaltia infantil de pian a l’illa de Lahir (Papua Nova Guinea), destaca la capacitat de contagi del Covid-19. «És molt menys greu que el SARS, però molt més contagiós», diu. Aquest és un dels motius pel qual Mitjà defensa que s’ajorni el Mobile World Congress (MWC), la fira tecnològica que se celebrarà a Barcelona del 24 al 27 febrer i que portarà a la ciutat 110.000 assistents, dels quals el 10% (uns 8.000) procediran de la Xina.

«Existeix una probabilitat petita que hi hagi una transmissió local. El MWC no es pot cancel·lar per la por, però hem de mesurar quin és el risc», explica. Segons ell, hi ha un «risc individual» baix, ja que la taxa de letalitat del Covid-19 és d’entre el 2% i el 3%. Però sí que hi ha un «risc per a la salut pública» que hi hagi una epidèmia en un país, mentre que l’objectiu a escala global ha de ser que no s’estengui i es converteixi en pandèmia. «Una persona pot encomanar el virus a dos o tres persones i, llavors, hi ha una probabilitat del 20% que es produeixi un brot a nivell local», afegeix.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

En aquest sentit, Mitjà posa èmfasi en les mesures de control que s’han de dur a terme: el control de la febre a l’aeroport (que, tot i així, és una mesura insuficient, ja que només es detecten el 50% dels contagis) i el ràpid diagnòstic dels casos («per exemple, qualsevol congressista que tingui tos ha d’avisar ràpidament a l’assistència sanitària del Mobile»). «Malgrat tot, el nostre sistema sanitari està capacitat per fer front a això», conclou l’infectòleg.

En un article publicat diumenge a EL PERIÓDICO, l’especialista de Malalties Infeccioses de la Universitat de Chicago, Javier Garau, atribuïa «la disrupció d’ecosistemes» i «expulsió del seu hàbitat natural de multitud de microorganismes», entre altres motius, al fet que els virus busquessin nous hostes. Per a altres experts, no obstant, aquest no és el principal factor. «Hi ha coronavirus en pollastres, galls dindis, ratolins, porcs, gossos, gats, conills... El que està accelerant tot això, en el cas actual del Covid-19, és la globalització», conclou Horcajada.