Espanya encara l'etapa més dramàtica de la pandèmia de coronavirus

S’acosten els pitjors dies. Ho adverteixen tant el Govern com els experts. Les xifres seran cada vegada més negres, els hospitals començaran a desbordar-se i els fruits del confinament tardaran a arribar. Itàlia va superar aquest dijous el llindar de morts per coronavirus registrades a la Xina, vorejant les 3.500. Tot i que avui sembli difícil de creure, el més probable és que Espanya es trobi una situació semblant a aquesta la setmana que ve.

L’augment de morts està seguint una progressió similar en els dos països, fins i tot és una mica més accelerada aquí, com es pot comprovar al gràfic que cada dia actualitza aquest diari a partir dels càlculs de la universitat Johns Hopkins de Baltimore.

Espanya ha depassat el llindar dels mil morts aquest divendres 20 de març. Exactament 1.002, segons el ministeri de Sanitat. Si Itàlia el va superar el 12 de març, no és molt arriscat concloure que en el termini d’una setmana ens acostarem als 4.032 que ha censat Itàlia aquest divendres.

La previsió no és fruit de cap model matemàtic sinó d’una analogia òbvia. S’han pres mesures semblants, les dificultats al front sanitari, amb l’escassetat de mitjans i de personal són similars, i els resultats segueixen corbes paral·leles.  L’analogia no s’ha fet amb el nombre de contagis perquè aquesta xifra, molt vinculada al nombre de proves que s’efectuen, és cada vegada menys fiable. La Xina va tenir el doble de casos i Itàlia ja l’ha superat en víctimes mortals. Espanya en va sumar aquest divendres 19.980.  

Un escenari «desgraciadament» possible

Experts com el president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, Pere Godoy, o Pepe Martínez Olmos, exsecretari d’Estat de Sanitat, veuen «desgraciadament possible» aquest escenari.

L’únic avantatge que Espanya treu a Itàlia és que el confinament es va adoptar amb una mica d’anticipació. Aquí teníem 288 morts sobre la taula i allà, 366. No sembla gaire. El marge d’un sol dia.

El més dramàtic seria que el grau de confinament escollit no sigui suficient. Després de dues setmanes del seu #quedateencasa, Itàlia encara no ha arribat al pic ni en nombre de contagis ni de morts. Tots dos van batre el rècord amb gairebé 6.000 i 600 en un sol dia.

La situació ha fet que el govern de Giuseppe Conte anunciï l’adopció de la paralització de l’activitat laboral que no sigui imprescindible per al proveïment dels ciutadans i la lluita contra el virus. Les autoritats regionals decidiran en cada demarcació quina indústria o servei no és imprescindible, informa Rossend Domènech. No és estrany que amb tanta tancada per davant i per darrere un jove romà es llancés ahir nu a les aigües del Tíber, 

El debat de si a Espanya cal fer ja el pas de Conte està obert. De portes a fora, l’Executiu adverteix que de moment no és necessari. «Tenim una de les mesures més dures que s’han pres als països de la UE i si es compleixen bé creiem que ens ajudaran a controlar el virus», ha conclòs el ministre de Sanitat, Salvador Illa.

El marge de reducció de contagis que aconseguiríem no és prou important com per compensar els perjudicis que causaria en la població, va dir el dia abans el portaveu del comitè governamental, Fernando Simón, cada dia amb més ulleres.

Oriol Mitjà, l’epidemiòleg espanyol que va advocar per prendre mesures dures abans que ningú, defensa el confinament total, incloent-hi el laboral. Els seus models matemàtics, que van contribuir a erradicar la malaltia de pian a Papua Nova Guinea, preveuen «un escenari terrible» si no es duu a terme.

Més enllà que el president Quim Torra hagi utilitzat aquesta controvèrsia per demanar «el confinament de Catalunya» i atacar el Govern, és cert que els experts estan dividits.

El mal econòmic ja està fet

Fins i tot alguns pròxims a l’Executiu, sense dramatitzar, creuen que «el mal més greu a l’economia ja està fet» i que «podria ser útil» suprimir tota activitat laboral no necessària, mentre que el lleidatà Pere Godoy, per exemple, no n’és partidari, perquè «el distanciament social ja està sent molt intens» i creu que «serà suficient, tot i que els seus efectes tardaran a veure’s».

Notícies relacionades

‘La mirada del pacient’, una iniciativa per donar veu a qui més ho necessita

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

El president dels epidemiòlegs està convençut que la clau és atacar el focus de les residències d’avis. «És la causa principal que hi hagi tantes hospitalitzacions i morts. En aquests centres es produeix una agrupació de la població més vulnerable en la qual és molt difícil aconseguir el distanciament», adverteix. Als geriàtrics s’han produït de moment unes 90 morts i milers de contagis.

La mitjanit de dissabte es complirà la primera setmana de tancada a les cases i el més probable és que segueixin algunes més, potser encara més estrictes. Dependrà de si hem sabut desenganxar-nos de la sinistra corba italiana.