El 40% dels ingressats per coronavirus a Bellvitge tenen menys de 50 anys

El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va ser molt clar fa un parell de dies: «Tinc un missatge per als joves: no sou invencibles». La mania de comparar el Covid-19 amb la grip, el tòpic que el coronavirus només s’acarnissa amb les persones més grans, s’esfondra quan es fa un cop d’ull a les xifres. El 40% dels ingressats a l’Hospital de Bellvitge, segons xifres del Departament de Salut, tenen menys de 50 anys, una xifra que dobla la mitjana estatal, que no arriba al 18,5%. Quant als joves a l’uci, a tot Espanya els menors de 40 anys suposen el 5%.  

Massa relaxació

S’ha parlat molt dels casos de joves que han mort perquè arrossegaven patologies cròniques que no els han permès vèncer la malaltia. I el fet que les seves històries, i no d’altres, hagin transcendit, ha alimentat encara més l’excés de relaxació juvenil, malgrat que el Govern admetia fa un parell de dies que almenys tres joves sense malalties greus també han perdut la vida. Però en molts altres casos, gens mediàtics, persones amb una salut de ferro que no van viure la dictadura s’han pogut salvar però també han hagut de passar pel procés de viure agafats a una màquina de respiració assistida. En total, els morts de menys de 50 anys suposen el 2,1%. 

Arriben de tot arreu imatges de joves saltant-se el confinament i insultant el sentit comú. Dels Estats Units venien vídeos de xavals a Califòrnia que només pensaven a sortir de festa. «Acabo de complir 21 anys i no penso renunciar a res. Ara intentarem emborratxar-nos abans que ho tanquin tot», deia una noia, de vacances a Miami, el 18 de març. Però no fa falta anar tan lluny. Al nostre país la policia ha hagut de cridar l’atenció a grups a la platja, a la muntanya, fent ‘botellon’ i fins i tot participant en una orgia, com va succeir divendres a la nit a Barcelona.  

Ocupar un llit 

Notícies relacionades

‘La mirada del pacient’, una iniciativa per donar veu a qui més ho necessita

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

La realitat és que les persones grans, efectivament, són les més exposades a la crueltat del coronavirus. La realitat també és, en la majoria dels casos, que els humans d’entre 20 i 50 anys acaben superant la crisi i tornen a casa després del confinament. Òbviament, no tots, ni molt menys, acaben en un hospital per una mala decisió o per prendre’s a la lleugera les mesures d’autoprotecció. Però si s’uneixen els dos conceptes dona com a resultat que els joves que acaben a l’uci en plena saturació sanitària, i que acaben tirant endavant, estan ocupant el llit d’un ancià amb moltes menys opcions i que continua esperant en un passadís que arribi el seu torn d’accedir a un respirador. Per una pneumònia, per una complicació respiratòria, pel que sigui. D'aquí que, de manera irremeiable, els hospitals hagin de fer un cribratge de l’ús de les instal·lacions de cures intensives. 

Des de Salut es recorda que el COVID-19 no discrimina entre gent gran i joves, i que és cert que la mortalitat és molt superior en els d’edat avançada, però la resta igualment passarà per malalties respiratòries greus i doloroses si la clínica es complica. Sense ser alarmistes, si les persones d’entre 20 i 50 anys no respecten el màxim possible l’ordre de confinament, pot acabar col·lapsant el sistema sanitari, que, segons totes les previsions, entra en una de les setmanes més crues de l’avanç de la pandèmia a Catalunya.