La Xina assegura que Espanya va comprar tests ràpids de coronavirus a una empresa no autoritzada

L’ambaixada de la Xina a Espanya ha afirmat aquest dijous que l’empresa Shenzhen Bioeasy Biotechnology, a la qual, segons alguns mitjans com ‘El País’, el Ministeri de Sanitat ha comprat tests ràpids per detectar el coronavirus, «no ha aconseguit encara la llicència oficial de l’Administració Nacional de Productes Mèdics de la Xina per vendre els seus productes».

Així ho ha assenyalat aquest migdia l’ambaixada en el seu compte de Twitter.

Respecto a la información publicada recientemente por algunos medios españoles sobre los test rápidos de #COVID2019 comprados por #España a #China, informamos de lo siguiente 👇

— Embajada de China en España (@ChinaEmbEsp) 26 de marzo de 2020

El Govern ha explicat aquest dijous que «Espanya no va adquirir aquestes proves a la Xina, sinó a un proveïdor nacional. Aquesta operació, que no està relacionada amb la compra de material sanitari anunciada ahir pel ministre Salvador Illa, es va iniciar abans que les autoritats xineses facilitessin noves llistes dels seus proveïdors al Govern d’Espanya».

El text de l’Ambaixada de la Xina assegura el següent:

1) «Les donacions realitzades pel Govern de la Xina i altres entitats com el grup Alibaba no inclouen productes subministrats per Shenzhen Bioeasy Biotechnology».

2) «La compra de materials sanitaris anunciada per Sanitat està en curs i els materials encara no han sortit de la Xina. El Ministeri de Comerç de la Xina va oferir a Espanya una llista de proveïdors classificats, en la qual Shenzhen Bioeasy Biotechnology no estava inclosa».

3) «Shenzhen Bioeasy Biotechnology no ha aconseguit encara la llicència oficial de l’Administració Nacional de Productes Mèdics de la Xina per vendre els seus productes».

9.000 tests defectuosos

En una roda de premsa, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri, Fernando Simón, ha admès que en un primer moment Espanya es va aprovisionar d’una primera partida de tests ràpids de l’empresa que més ràpid els hi podia oferir. Es tracta d’un lot de 9.000 tests ràpids de coronavirus que, després de ser avaluats i al veure que no corresponien amb el que exigia el seu certificat de qualitat, han sigut retornats pel Ministeri de Sanitat. «L’empresa els canviarà i ens proveirà d’altres tests», ha precisat.  

I, alhora, Sanitat ha contactat amb altres proveïdors i també hi estan treballant diverses empreses espanyoles perquè es puguin produir aquí, amb la vista posada a tenir entorn de cinc milions de test ràpids ben aviat, que s’afegiran als entre 15.000 i 20.000 PCR al dia que es validen als laboratoris.

Partida defectuosa

‘El País’ ha publicat aquest dijous que «els tests ràpids, fabricats per la companyia xinesa Bioeasy, amb seu a Shenzhen, un dels pols tecnològics del país asiàtic –seu també de Huawei–, tenen una sensibilitat del 30%, quan hauria de ser superior al 80%, assenyalen aquestes fonts. També que aquestes proves s’haurien repartit principalment a la Comunitat de Madrid, i que des del Ministeri de Sanitat s’havia assegurat que aquesta partida s’estava retirant.

Tests poc sensibles

Per la seva banda, la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc) ha advertit que els primers tests ràpids que han arribat a Espanya tenen una sensibilitat inferior al 30% (quan haurien de superar el 80%) en la detecció del Covid-19, resultats que, conclouen, «impedeixen la seva introducció en rutina».

Així ho exposa aquesta societat científica en un document de posicionament sobre el diagnòstic microbiòleg de Covid-19, en què reconeix que un diagnòstic ràpid dels casos és rellevant per identificar, aïllar i tractar ràpidament els pacients infectats per limitar la transmissió del virus, així com per a la descongestió de les urgències. «Per a això necessitem proves ràpides amb una elevada sensibilitat», remarca.

No obstant, els primers tests ràpids per a la detecció d’antigen del virus que han arribat a Espanya no serveixen per a aquesta funció.

Així ho ha assegurat la portaveu de la Seimc, María del Mar Tomás, que ha detallat que les proves per a la detecció d’antigen estan tenint una sensibilitat molt baixa, entre el 20% i el 30%. «Amb aquesta sensibilitat és pràcticament impossible utilitzar-los rutinàriament. Hauria de tenir una confirmació posterior per la tècnica d’amplificació RTPCR», ha indicat.

Proves més fiables

No obstant, aquesta portaveu de la Seimc ha apuntat a altres tipus de tests, els de detecció d’anticòs, que permeten detectar dos tipus d’anticòs: l’M, que indica infecció aguda, i el G, que indica «curat», és a dir, «els que estan immunitzats».

Aquestes proves –ha explicat– estan sent utilitzades en diversos països europeus i tenen una sensibilitat del 85% i del 100% per als anticossos M i G, respectivament.

Un inconvenient és que triguen quatre dies a donar resultats, adverteix.

Pedro Sánchez va anunciar el cap de setmana passat l’arribada imminent de 640.000 tests ràpids de Covid-19 comprats a la Xina i Corea del Sud. 

Espanya ha comprat a la Xina material sanitari per valor de 432 milions d’euros, entre proves, respiradors, mascaretes i guants, que se subministraran, entre el març i l’abril.

«Picardia» en el mercat xinès

Per la seva banda, la ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, ha assegurat aquest dijous que el material que el Govern espanyol ha comprat per valor de 432 milions d’euros a la Xina sí que té «garantia de qualitat». En declaracions a Radio Euskadi, la ministra ha admès que hi ha «picardia» en el mercat internacional de material sanitari, però apunta que aquest factor no afecta l’última adquisició del seu govern.

«Nosaltres hem fet un acord amb dos proveïdors perquè ens donin 5,5 milions d’euros de tests. En la compra dels 432 milions d’euros ens hem preocupat d’assegurar que tot el material està homologat, té garantia de qualitat i és acceptable per al nostre sistema de sanitat», ha dit.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Durant l’entrevista, la ministra ha admès que el Govern no està acostumat a comprar material a la Xina. «És un mercat que ens és desconegut, i hi ha molts intermediaris que es presenten, ens ofereixen gangues, i després resulta que això no són gangues». «Per això és molt important que compri qui compri, l’Estat o les comunitats autònomes, ha d’anar molt amb compte que no ens prenguin el pèl, i per això hem preferit afavorir compres a llarg termini, per no estar sotmesos a aquesta astúcia», ha dit.