Despatx des de l'aïllada Igualada: aplaudiments per a després d'una guerra

«Feu-vos a la idea que això és la tercera guerra mundial i ens tocarà a tots viure-la de molt a prop». Aquesta frase, dirigida amb convenciment per un responsable mèdic de l’Hospital d’Igualada  a la resta de personal d’Urgències quan va esclatar amb tota la fúria el brot de coronavirus a la conca d’Òdena, la té gravada la Laura, una infermera de vocació i passió que està al costat dels seus companys a primera línia de batalla. «Cada dia has de posar-te la cuirassa d’infermera per suportar la situació», diu.

A la seva memòria recent l’assalta l’últim comiat d’una filla i la seva mare a Urgències, just abans d’ingressar amb el nivell d’oxigen molt baix. Al cap de dos dies, la malalta ja estava sedada. «Jo veia la meva mare amb la meva àvia», confessa. També per això, ella, com la resta del personal sanitari, alimenten el seu ànim amb les mostres d’afecte dels pacients, amb els missatges dels familiars i els aplaudiments ciutadans a la tasca dels sanitaris.

Laura agraeix aquests aplaudiments, però reclama la mateixa força social per la sanitat pública quan tot això passi. I recorda un dels ‘mems’ que corren aquests dies per la xarxa, el que afirma: «Pensàvem que teníem la millor sanitat del món i al final era que tenim els millors sanitaris, que no és el mateix.» «Confio que després d’aquest drama canviaran les coses; em faria ràbia tornar a l’anterior normalitat sota mínims», sentencia la Laura. Sap del que parla i és conscient que, per no deixar-se portar pel sentiment de precarietat en què ha caigut bona part del sistema de salut públic després d’anys i anys de retallades, es recorda sovint: «Et dediques a això i t’ensenyen a treballar per a les persones, sense pensar en el que hi ha per sobre».

Aquest ànim i que el col·lectiu professional estigui «unit com una pinya» l’ha ajudat a afrontar la cruesa del coronavirus a la conca d’Òdena, però destaca la pitjor cara de la pandèmia: «És molt dur veure morir gent sola, sense poder acomiadar-se dels seus familiars».

Al primer front hospitalari per frenar la pandèmia s’ha sumat la tasca del CAP d’Igualada en aquests ja 17 dies de confinament, fonamental per evitar el col·lapse en els ingressos. Desenes i desenes de diagnosticats com a positius, amb o sense prova, i amb símptomes menys greus estan vencent la malaltia o acaben de fer-ho confinats al seu propi domicili.

Tota la família

És el cas de la família igualadina Buchaca-Valdés. Carles, de 50 anys; Lluïsa, de 51, i les seves dues filles, Judit, de 16, i Mar, de 14. El pare, director d’una petita fàbrica a Balsareny, va ser el primer a presentar els símptomes, just a les primeres hores del tancament de la conca, el dia 13. I tenia i té molt clar les virtuts del confinament: «És necessari, s’ha de parar tot abans o després». Després de trucades estèrils al 061, un metge del CAP s’hi va posar en contacte per donar els primers consells i la baixa per malaltia professional. Des d’aquell dia va conviure, aïllat dins del confinament familiar, amb el paracetamol i una febre que pujava a la tarda i la nit. «Jo no soc d’espantar-me, però veient les notícies i el quadro que presentava... El que més temia era que m’ingressessin».

El temor era per la resta de la família. Era tard, perquè el virus ja estava covat. A la Lluïsa li produïa «molta por» que afectés la Judit, perquè havia patit una pneumònia i asma, i tenia gravat al cap la maleïda expressió de «patologies prèvies». El dia 16, la seva filla va començar a tenir algun problema respiratori i febre. Calia acudir a Urgències, on van comprovar el pronòstic i es va sotmetre a la prova del coronavirus. No obstant, de tornada a casa, els antibiòtics van obrar miracles i 48 hores després, la Judit es trobava bé. L’endemà, el 19, li van confirmar que havia donat positiu en la prova del Covid-19. El CAP anava seguint l’evolució del Carles: «Sempre hem tingut la sensació d’estar avalats i vigilats». El dia 21 va tornar a Urgències de l’hospital per fer-se proves –que van confirmar el diagnòstic– i el test del coronavirus. Sorprenentment, divendres passat el van informar que va donar un ‘fals’ negatiu.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

La malaltia també va atacar la Lluïsa: «Em semblava que m’havia passat un camió per sobre». Els quatre van patir afectació en l’olfacte o el gust. Sobretot la Lluïsa: «Agafava el flascó de colònia i no sentia res». Ara, recuperats, però en la quarantena final, el Carles explica la seva satisfacció per haver superat la malaltia en família: «Ens podem considerar afortunats».

Però la família és conscient dels problemes laborals i econòmics que la societat haurà d’afrontar després de la pandèmia. Entre ells, els autònoms, com la Lluïsa que a mitjans de gener, juntament amb una sòcia, va posar en marxa una perruqueria i que s’ha quedat sense ingressos i amb les despeses pendents, alienes al virus. Però aquesta crisi serà una altra pandèmia, de moment són un exemple de quatre victòries enfront del Covid-19.