Així són els tipus de test del coronavirus: PCR, ràpids i serològics

Els tests de detecció de la Covid-19 no es consideren medicaments sinó material sanitari d’anàlisi, per tant són una divisió específica de la indústria farmacèutica anomenada tecnologia sanitària.

Hi ha tres tipus bàsics de proves, segons quin tipus de mostres s’analitzin i quant temps tardin a donar els resultats:

• PCR: detecten el material genètic del coronavirus SARS Cov-2, seguint els patrons que ja s’havien utilitzat per a altres virus. Prenen mostres de mucoses i s’analitzen en laboratoris. Tarden entre tres i sis hores a tenir resultats
• Tests ràpids: d’anticossos (busquen anticossos del virus a la sang, per la qual cosa poden ser rastres d’infeccions ja passades) o de proteïnes: busquen proteïnes del virus a les vies respiratòries de persones infectades. Només funcionen si la càrrega vírica és elevada.
• Test Elisa: anàlisi immunològica que detecta en quina fase de la infecció està a partir de l’anàlisi d’anticossos en sang.

Els PCR (sigles en anglès de reacció en cadena de la polimerasa) són les proves més fiables perquè busquen material biològic del virus (el seu ARN) i el converteixen en l’ADN del virus mitjançant una reacció química de laboratori. Són «gairebé infal·libles si es fa bé», explica Carlos Sisternas, director a Catalunya de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin).

Nivells de detecció

Les fallades del test PCR poden venir de problemes d’extracció de la mostra o que la infecció vírica sigui extremament recent, tot i que aquesta prova és fiable precisament perquè és capaç de detectar la infecció en estadis inicials. La tecnologia d’aquest test s’utilitza des de fa anys per detectar infeccions com les de la sida, l’hepatitis o l’Epstein-Barr, i s’ha adaptat per a aquest coronavirus SARS Cov-2. 

Els tests serològics ràpids busquen les reaccions de l’organisme humà que ha estat exposat al virus. Pot ser perquè s’hagi defensat del virus (i ha generat anticossos a la sang) o ha deixat rastres de proteïnes a les mucoses. 

Els tests d’anticossos són menys fiables que el PCR perquè, al necessitar una resposta del sistema immunitari per ser totalment fiables, són necessaris almenys set dies des que la persona s’infecta fins que el seu organisme respon. Si es fa en un termini més curt des de la possible infecció, la prova podria donar un fals negatiu. Actualment, s’utilitzen després d’una infecció provada amb PCR positiu i quan el subjecte ja ha donat negatiu en una segona PCR. Serveix per diagnosticar si ha generat anticossos i ja no contagia.

I en el cas dels tests de proteïnes, també fallen si la càrrega viral ha sigut baixa. En canvi, una PCR reacciona amb poca quantitat del coronavirus, amb prou feines amb 20 còpies d’aquest en un centímetre cúbic, i reconeix que és SARS Cov-2 i no un altre coronavirus amb un alt grau d’especificitat (per sobre del 80%, assenyala Sisternas). 

Alternatives

Si el PCR es complementa amb una anàlisi completa immunològica (assaig per immunoabsorció lligat a enzims, ELISA) es pot saber, a més, en quina fase de la infecció s’està, perquè s’analitzen els nivells d’inmunoglobina, és a dir, el nivell d’anticossos que està generant l’organisme. Quan apareix la immunoglobulina M (IgM) s’està en estadi primerenc (perquè són els primers anticossos que fabrica l’organisme), quan apareixen la M i la G (les secundàries i més abundants) ja s’està en un període de resposta màxima o, quan només queda la G (IgG), la infecció està remetent.

És a dir, aporta una gran quantitat d’informació no només sobre la càrrega viral del subjecte, sinó sobre a quin estadi de la malaltia es troba. No obstant, fan falta entre dues i tres hores per tenir els resultats.  

Requisits per als PCR

Per tant, i davant l’escassetat d’unitats disponibles, s’han establert una sèrie de requisits perquè una persona sigui sotmesa a la prova:

• tenir símptomes de Covid-19
• haver estat en contacte directe (cara a cara a menys de dos metres durant més de 15 minuts) amb un positiu
• presentar-se en un cribratge massiu
• tenir una prescripció mèdica que ho exigeixi
• estar en un programa que ho exigeixi (professors, esportistes d’elit...)

Com funcionen els tests ràpids

Els tests ràpids necessiten, a més, temperar primer el material i sotmetre’l a un procés de manipulat previ per a l’anàlisi:

• s’han d’afegir entre 9 i 11 gotes de tampó d’extracció al tub de plàstic estèril,
• prendre la mostra biològica utilitzant el tampó a les cavitats nasals o a les parts superior i posterior de la boca, 
• dipositar el tampó al tub, 
• barrejar la mostra amb el líquid,
• desinfectar el tampó amb desinfectant i descartar-la en un lloc habilitat per a això,
• obrir la pastilla que conté el xip de diagnòstic,
• posar dues gotes del líquid d’anàlisi a la cavitat correcta i
• esperar entre 10 i 15 minuts.

Si el reactiu mostra una sola barra de color (a la part pròxima a la mostra) el resultat és negatiu, si mostra les dues barres de color, és positiu, i si només s’entreveu la barra més allunyada de la mostra, el test pot ser defectuós. 

Fabricació i preus dels tests

Els components de les proves no es fabriquen totes al mateix lloc, sinó que algunes pel seu baix cost poden procedir d’altres països. 

Altres tipus de detecció de la Covid-19

Al marge de les farmacològiques, altres empreses estan buscant maneres de detectar la Covid-19 de forma menys invasiva, sobretot gràcies a les apps basades en biometria.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Una empresa basca, Biometric Vox, està treballant també en un diagnòstic de símptomes de la Covid-19 a través de la veu, gràcies a patrons de reconeixement de la dispnea a través d’intel·ligència artificial. El projecte, que encara està en desenvolupament, permet detectar canvis en els paràmetres morfològics i fonètics de la veu per detectar casos de contagis a distància i en temps real. Però necessiten moltes mostres encara.

També un equip científic del MIT, dirigit pel català Brian Subirana, fa a Barcelona proves per recopilar dades i entrenar un algoritme d’intel·ligència artificial que detecti si la tos d’una persona és atribuïble a la Covid-19. El projecte està recopilant gravacions de tos demanant a voluntaris que participin de forma anònima a través de la web opensigma.mit.edu.