L'Atenció Primària tem que la pressió pel coronavirus es traslladi als ambulatoris

La primera línia de la sanitat pública veu una contradicció entre la seva «importància estratègica» davant el coronavirus, en paraules del ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la infradotació de personal i recursos que, consideren els treballadors, pateixen els ambulatoris per afrontar la desescalada de la Covid-19.

Tot i que, tret d’excepcions, els CAP no noten encara el flux presencial dels pacients a causa de l’atenció telemàtica a què ha abocat el virus, el seu personal tem veure’s sobrepassat durant les pròximes setmanes, especialment per la suma del seguiment de pacients encomanats a l’atenció de la població vulnerable amb què tracten habitualment.

«Quan ens van dir tot el que s’espera de nosaltres pròximament, els professionals ens vam posar les mans al cap: ‘¿com farem aquest abordatge si hi ha dies que no tenim ni bates per tractar els pacients de manera aïllada?’, es pregunta Juanjo Sánchez, infermer del CAP la Sagrera de Barcelona, amb experiència en gestió sanitària. «Tenim por del col·lapse, por de les baixes per estrès posttraumàtic i por que faltin professionals», conclou Sánchez.

Els sindicats denuncien falta de personal en els CAP

Xavi Romero, delegat de Salut Laboral del sindicat Comissions Obreras (CCOO) i administratiu del CAP de Sant Andreu de la Barca, posa en relleu la falta de personal a l’Atenció Primària. «Realment necessitem més personal, sobretot a infermeria, perquè ara estem notant un repunt al sumar a la gestió de la Covid els procediments previs», assenyala Romero.

A la denúncia de CCOO se suma el sindicat Metges de Catalunya, majoritari en la sanitat catalana amb 9.000 metges afiliats. «L’Atenció Primària és l’estament sanitari més oblidat», afirma Javier O’Farril, president del sector d’Atenció Primària de Metges de Catalunya.

O’Farril, metge de família al CAP Blanes, incideix que la Covid-19 ha sobrecarregat més si és possible els ja tensats CAP catalans. «A la pressió que patim des de les retallades del 2010 hem hagut de sumar-hi l’atenció com a primer nivell a possibles contagis i a pacients de residències, i això com agregat els malalts crònics, dels quals ningú parla», explica O’Farril.

Metges de Catalunya estima una necessitat de 1.000 nous facultatius als CAP catalans per afrontar els efectes de la Covid-19. A la xarxa d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona el 80% dels CAP «dels 900 facultatius que vam perdre per les retallades, únicament se n’ha reposat un centenar, malgrat que després de la vaga del 2018 hi va haver compromís de contractar 309 metges», agrega O’Farril.

Fonts de l’ICS, que gestiona el 80% dels CAP catalans, no obstant, entenen que «en aquests moments la plantilla pot donar els serveis necessaris i la ciutadania ha de tenir molt clar que els serveis assistencials estan més que garantits». Quant a les reivindicacions de personal dels sindicats, des de l’ICS afirmen que «és evident que tots els compromisos de contractació de metges de família s’han complert amb escreix: les contractacions que es van anunciar el 2018 s’han dut a terme».

Política, sanitat i viceversa

Un dels punts sobre els quals coincideixen els professionals entrevistats és que, referent a l’Atenció Primària, la falta de respostes de les autoritats sanitàries es deu en bona mesura a haver prioritzat la política a la sanitat. Així ho creu Anna Sanglas, infermera del CAP Guinardó de Barcelona, que considera que «la crisi s’està gestionant més entorn de criteris polítics i econòmics que estrictament sanitaris». Subscriuen la reflexió Xavi Romero, de CCOO, i Juanjo Sánchez, que demana «a les gerències i els tecnòcrates» comptar amb l’opinió dels professionals.

Notícies relacionades

Els acomiadaments dels 'reforços Covid' indignen el personal dels hospitals

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Sanglas explica que, en aquest inici de la desescalada, l’augment de la pressió al seu CAP és ja una realitat, al punt que s’estan començant a formar cues a la porta del centre. «Fins ara la gent estava molt continguda, però estan començant a exterioritzar la por i angoixa de mesos, fins i tot fent-nos retrets d’‘escolta, ¿per què no comenceu a fer això?’», diu Sanglas, que dona compte del gir en la percepció ciutadana entorn dels sanitaris.

Per la seva part, Josep M. Vázquez, infermer del CAP Maria Bernades de Viladecans, reafirma el trasllat de la pressió sobre l’Atenció Primària en contraposició als centres hospitalaris. «És possible que la pressió assistencial hagi disminuït als hospitals, però a nosaltres ens ha augmentat perquè, a part dels nostres pacients i els serveis externs, continuem fent seguiment telefònic i PCR a positius per Covid-19», argüeix Vázquez.