Mediació per guarir la societat

En un article titulat ‘El malestar que la Covid-19 va portar a la cultura’, Javier Wilhelm, mediador professional i psicòleg, resumeix aquest desassossec en una frase: «De vegades un no sap on és ni per a què». Davant de l’actual acumulació de conflictes emocionals i polítics, entre ciutadans i amb l’Administració, els experts en aquest àmbit suggereixen buscar respostes més enllà dels tribunals. Concretament, apunten a la utilitat d’aplicar els principis de la justícia restaurativa en la resolució de conflictes, tant personals com col·lectius, derivats o accentuats per la pandèmia.

«Com a societat no hem sigut gaire creatius en la manera que tenim de respondre quan patim un mal o tenim un conflicte –afirma Aida C. Rodríguez, responsable de projectes de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Facultat Pere Tarrés–. El primer que busquem és una resposta jurídica, però l’experiència ens diu que la justícia no satisfà plenament les víctimes perquè el mal té una dimensió humana profunda que necessita una reparació humana».

Protagonisme de les víctimes

A diferència de la via judicial, la pràctica restaurativa és voluntària i atén les necessitats, sobretot emocionals, de les persones. El protagonisme és de les víctimes, que tenen un paper actiu durant tot el procés i han de poder expressar-se en espais segurs. Una de les eines principals de l’enfocament restauratiu és el diàleg facilitat a través de mediadors professionals.

Rodríguez expressa les seves reserves sobre la utilitat de l’enfocament restauratiu en els casos relacionats amb el coronavirus que puguin anar per la via penal i en la mateixa línia es manifesta Javier Wilhelm: «En els conflictes on es pugui demostrar que s’ha vulnerat intencionadament la salut de la gent no es pot fer res –assegura–. Jo no faria seure un polític en una taula amb algú que ha perdut el seu pare. Ha d’actuar la justícia per determinar responsabilitats».

En tot cas, iniciar un procés de mediació no implica renunciar a cap dret, sigui per via judicial civil, penal o administrativa. Però segons Wilhelm, «seria interessant que les persones que han perdut un ésser estimat a les residències i no tenen respostes puguin tenir un espai segur de contenció, ajuda i acompanyament».

La cultura de la mediació, que té un llarg recorregut a Catalunya, permet crear metodologies adequades a cada context, també per a l’era post-Covid. Tant Rodríguez com Wilhelm apunten als cercles de diàleg, una tècnica que s’utilitza quan els conflictes afecten moltes persones i té implicacions col·lectives.

En aquests cercles coincideixen persones de diferents sensibilitats i es promou l’escolta atenta per sortir de la dinàmica del retret i crear espais per a la reflexió que redueixin la polarització. El setembre del 2018, 250 persones es van apuntar a aquests cercles per parlar de les seves experiències i emocions durant el procés, una iniciativa del màster de Mediació Professional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que codirigeix Wilhelm.

Societat polaritzada

Notícies relacionades

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Respecte de qui hauria d’impulsar la creació d’aquests espais de diàleg hi ha diversitat d’opinions. Mentre Rodríguez considera que la iniciativa hauria de sorgir dels implicats «per facilitar-ne la transparència», Wilhelm ho veu com una iniciativa emmarcada en les polítiques públiques, bé des de l’administració o des d’organitzacions legitimades.

Davant de la creixent polarització de la societat, tots dos coincideixen en la urgència d’aplicar l’enfocament restauratiu i la mediació en la resolució de conflictes: «La nostra vida, tal com la coneixíem, ha canviat i hem d’acostumar-nos a aquesta pèrdua –conclou Wilhelm–. Cal reconstruir els vincles socials perquè tots n’hem sortit perjudicats i tenim por de la gent. Si no fem res, en un futur veurem sorgir aquestes ferides».