Catalunya ignora el 75% dels contactes dels casos de Covid-19

Aquestes xifres es poden llegir de dues maneres. D’una banda, en el millor dels casos, podria significar que les cadenes de transmissió són tan curtes, que un contagiat amb prou feines té contactes. Però, per una altra, en el pitjor dels escenaris i que més apunten la major part dels experts consultats per aquest diari, podria significar que els contactes dels casos positius no s’estan investigant (i que, per tant, es desconeix l’origen dels focus) a causa de l’insuficient dispositiu de rastreig de la Generalitat, que ha fet que la transmissió del virus estigui descontrolada. 

«No s’estan investigant els contactes. Es registren els casos positius, però no és creïble que no tinguin contactes. Aquesta hipòtesi que jo mantinc estaria avalada pel coneixement que tenim de la falta de rastrejadors», assenyala l’epidemiòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Fernando Benavides. La Conselleria de Salut va anunciar aquesta setmana l’ampliació, fins als 815, de la plantilla de rastrejadors, les persones que fan el seguiment dels contactes dels casos positius per controlar l’origen dels brots.

Per la seva banda, el País Basc (que només desconeix l’11% dels contactes dels seus positius), Andalusia (15%) i les Canàries (23%) són les regions que estan millor en aquest sentit.

Una mitjana de zero contactes coneguts

Segons l’informe de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, del 10 de maig al 15 de juliol, a Catalunya es van detectar un total de 7.206 casos (el 75,1%) sense un contacte conegut per Covid-19. A més, la mitjana de contactes identificats de cada cas positiu és de zero: entre un 0% i un 2%. Els experts calculen que cada infectat de coronavirus té una mitjana d’entre 5 i 10 contactes. «Això vol dir que es desconeix la font del contagi», assenyala Montse Gea, doctora i professora de la Universitat de Lleida.

«A Lleida per exemple, els primers casos del juliol es van donar entre e3ls temporers. Quan els trucàvem, no agafaven el telèfon, penjaven o no volien dir els seus contactes», explica. Gran part d’aquests temporers són persones immigrants en situació irregular que treballen en negre, no tenen accés a una prestació d’atur i, si no van a la feina, no cobren. Les seves condicions de vida tampoc els permeten l’aïllament.

«El sistema no ha posat rastrejadors com per tenir una llista de contactes actualitzada. A més, els rastrejos s’estan fent telefònicament, i per tant, no tenim garantia que compleixin l’aïllament», apunta Gea. A Corea del Sud i Singapur es van habilitar unes aplicacions mòbils per garantir que la gent no sortia de casa. «Nosaltres vam proposar aquesta solució i ens van dir que anava contra la protecció de dades. Ara la Generalitat està preparant una ‘app’ que està en proves». Qualifica de «molt preocupant» l’‘Informe Covid-19’. 

El portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas), Ildefonso Hernández, assegura que les xifres demostren que a Catalunya hi ha «molts casos sense vincle epidemiològic». «Ens diuen una cosa que portem dient des de fa mesos: cal reforçar la vigilància epidemiològica. «A Espanya hi ha comunitats que no han reforçat la salut pública. Salut pública és planificar i posar mesures de prevenció a les zones on saps que tindràs temporers», destaca. Tampoc la Comunitat de Madrid s’ha reforçat, segons ell, epidemiològicament, però no ha viscut la problemàtica dels temporers a què ha hagut de fer front Lleida.

Les unitats de cures intensives

La situació de Madrid, de la qual no es parla tant, tampoc és gaire més encoratjadora, malgrat que, segons aquest informe, només el 26% dels casos no tenen un contacte conegut (la mitjana de contactes identificats per cas és d’un: entre un 0% i un 3%). Les xifres del divendres del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del Ministeri de Sanitat, reflecteixen que a la Comunitat de Madrid han ingressat quatre pacients a l’uci en l’última setmana (és l’autonomia on més ingressos hi està havent en aquestes unitats). A Catalunya, només un. Quan una persona ingressa a l’uci és perquè «ja no es pot atendre des de l’atenció primària» i perquè hi ha «focus comunitaris», segons Gea. 

Es necessiten, segons el portaveu de Sespas, no només més rastrejadors, sinó una «velocitat més gran» per formar-los, unir recursos amb les universitats i la investigació perquè puguin participar en l’anàlisi de la situació i «investigar constantment» les causes que originen els brots. «La part hospitalària, l’assistencial, està preparada per a una altra onada. Però no la salut pública», opina. 

No obstant, per a l’investigador del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistema Complexes de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPF) Daniel López Codina, les xifres de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica sobre Catalunya demostren que s’està fent un «treball correcte» perquè reflecteixen un elevat nombre de persones asimptomàtiques. 

Notícies relacionades

Una fatídica cadena d'errors rere el rebrot de Barcelona

Govern en alerta, però no alarmat, pels rebrots de Covid

«Des del 6 de juliol es mostra un clar control de la situació. A partir d’aquí els casos creixen especialment a Lleida i després a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per tant, si s’han detectat 7.206 casos dels quals només 4.429 (el 46,1%) eren amb símptomes, s’està fent un treball correcte, en què es detecta un nombre important d’asimptomàtics».

També creu que «no té sentit» que Catalunya tingui una mitjana de zero contactes de casos positius, una cosa que reflecteix un «problema» en la gestió de les dades.