Aroa López: «Els sanitaris som forts emocionalment, però tenim un límit»

-Quan li van proposar llegir el discurs al funeral d’estat, ¿va dir que sí automàticament?

-Vaig dir que sí sent conscient que era una gran responsabilitat. Em feia moltíssima il·lusió perquè suposava parlar en nom de tots els professionals sanitaris i creia que estava preparada per fer-ho. Tenia molt clar el missatge que volia transmetre, tot i que per elaborar-lo el vaig voler comentar amb diversos companys. Vaig rebre aportacions que quadraven amb els missatges que tenia pensats.

-Va llegir el text davant dels polítics i de la Casa Reial

. -Per a mi és un orgull que la representant dels professionals sanitaris hagi sigut una infermera i que, a més, hagi sigut del meu hospital, la Vall d’Hebron. Va ser molt important perquè sabia que era un missatge que arribaria a tot Espanya i als representants europeus.

-¿Quina és la importància del paper de la infermera en aquesta pandèmi

a? -Qui ha passat per la Covid-19, qui ha estat ingressat entre quatre parets, entén la importància de les cures de les infermeres. Hem cobert necessitats bàsiques i emocionals perquè som les que estem 24 hores a peu de llit. Per això insisteixo que és un orgull que hagi anat una infermera a l’homenatge d’Estat, perquè moltes vegades som invisibles i la gent sovint no té clara quina és la nostra feina i les nostres funcions.

-Vostè també va passar una grip A fa anys.

-Sí, el 2016. Aquell any va ser molt virulenta, es va acarnissar amb gent jove i sense patologies prèvies. Vaig ser a l’uci de la Vall d’Hebron 11 dies, intubada i sedada. No en recordo gaire, però sí del moment previ. Tenia por perquè jo mateixa havia atès pacients així i sabia que era perillós. El tracte dels companys, que em van cuidar molt, va ser excel·lentíssim.

-¿Quina situació viu ara mateix la Vall d’Hebron?-

L’hospital està preparat perquè hem après lliçons. Els dispositius estan muntats per si hi ha rebrot. A urgències, ara mateix, estem rebent moltes sospites de Covid-19. I sí que és cert que ha sortit un petit increment de positius en comparació a dies anteriors. Dues coses: la majoria d’aquestes sospites són negatives i hi ha força gent jove.

-¿Tenen por d’una segona onada?

-Sí, molta. Quan comencen a pujar els números... El personal sanitari que ha estat en primera línia està afectat emocionalment. Així que a la mínima ja comences a reviure la situació i et preguntes si serà un segon brot o només un repunt.

-¿Hi haurà onada abans que s’acabi l’estiu

? -No en tinc ni idea, però espero que, davant de qualsevol petit rebrot, la gent prengui més consciència de la situació. Tinc esperança que la ciutadania serà prou responsable per seguir les mesures sanitàries i que així el segon brot no arribi a l’estiu.

-¿Creu que la gent no és prou responsable?

-La gent és responsable. Però n’hi ha prou que una, dues o tres persones asimptomàtiques no segueixin les mesures recomanades perquè la situació es compliqui perquè, si tenen contacte amb altra gent, poden contagiar. La mascareta és necessària si tens gent al voltant amb qui no pots mantenir la distància de seguretat. I també rentar-se les mans.

-¿Què hem après de tot això

? -Que som molt vulnerables, que hem de fer cas als experts sanitaris perquè si no s’haguessin aplicat les mesures de confinament, les coses haurien continuat evolucionant cap a pitjor. Que els professionals sanitaris estem per cuidar, per salvar vides. I que no som herois. Som molt forts emocionalment, però tenim un límit perquè som persones. Això ens ha deixat afectats.

-¿Què ha sigut per a vostè el més difícil d’aquests mesos?

-El que vaig dir al discurs: veure els professionals sortir en ‘shock’ d’un box perquè el pacient li ha dit «no em deixis morir sol». I si això ha passat a urgències, imagina’t en hospitalització i ucis. Ha passat en diverses ocasions. Pensi que molta gent que va ingressar era molt gran, era la que més por tenia. Els sanitaris sortíem d’un box afectats i ni tan sols podíem fer-nos una abraçada amb els companys per haver de respectar les mesures de precaució.

-¿Temor d’un altre confinament?

-La gent té por d’un brot i el brot ve acompanyat de confinament. Llavors hi ha por, és clar, i ara encara més perquè som a l’estiu, arriben les vacances i la gent necessita desconnectar de tot el que hem viscut aquests mesos. Els ciutadans i els sanitaris necessiten desconnectar.

-¿Frustra el fet que, després de tot aquest esforç, hi hagi rebrots en part perquè les autoritats polítiques no han pres mesures?

-Les mesures les imposen els experts sanitaris i els ciutadans han de ser prou responsables per seguir-les. La ciutadania n’ha de fer cas, cadascú té la seva responsabilitat individual. No sé si les mesures podrien haver sigut millors. Sé que tots en som responsables i si les persones no acaten les mesures ens podem veure en una segona onada.

-¿Després de tot això hi haurà més inversió en sanitat pública?

-Espero que dotin la sanitat pública dels recursos que necessita, sí. Els epis que necessiti el professional sanitari a peu de llit per donar una atenció de qualitat i segura. Aquí no hem tingut escassetat de material, però hem viscut una situació molt complicada perquè hem consumit moltíssims epis, ja que ateníem moltíssims pacients.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

-¿I com han funcionat les urgències

? -Si et soc sincera, és quan han funcionat millor perquè hi havia consciència a tot l’hospital que el drenatge havia de ser fluït per donar atenció a tot el que entrava. Els pacients arribaven, es diagnosticaven i ingressaven a planta o a l’uci. Es van habilitar tants dispositius a l’hospital que les hores d’estada a urgències eren mínimes. No va quedar ningú sense atendre.