Salut alerta de l'alt nombre de persones que rebutgen el test PCR

Les proves de cribratge massiu de Covid-19 que està realitzant la Conselleria de Salut en diferents poblacions de Catalunya s’estan trobant amb un alt nombre de persones que es resisteixen a fer-se la prova PCR o que es neguen a seguir la quarantena obligatòria si són contactes d’un positiu. Així ho explicava aquest dimarts el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que reclamava a les administracions locals «complicitat» per atendre aquests casos, molts dels quals estan provocats per la incertesa laboral o econòmica si deixen de treballar i han de confinar-se a casa obligatòriament durant 14 dies si han tingut contacte de risc (sense mascareta i a menys de dos metres durant més de 15 minuts) amb un positiu. 

Els casos de rebuig s’han donat sobretot en els cribrats porta a porta, com els que s’han realitzat en algunes zones de Ripollet, però també davant els rastrejadors de Salut quan truquen als contactes estrets d’una persona que hagi donat positiu. A Ripollet, per exemple, de 193 persones rastrejades, unes 45 es van negar. És per això que Salut instava les administracions a proporcionar confiança a aquestes persones. «No podem obligar-los a fer-se les proves o a seguir les quarantenes perquè no podem posar un policia darrere de cada un. Optem per la persuasió», afirmava Argimon, que feia també una crida als empresaris a ser comprensius amb aquestes situacions. «Una quarantena està coberta per la baixa laboral, però hi ha situacions de precarietat laboral que han de ser ateses, i això ja no és competència de Salut», assenyalava.

Una altra situació és la d’aquells que directament rebutgen la prova perquè no creuen en la gravetat de la malaltia. «Si a hores d’ara no ho entenen, ja no sé», afirmava impotent Jacobo Mendioroz, director de la unitat de seguiment i responsable de les dades. 

En una roda de premsa en la qual els responsables tècnics de la gestió de la Covid-19 a Catalunya volien exhibir l’estabilització del nombre de nous contagis després dels últims rebrots Salut ha evidenciat que hi ha sobre un 1,6% (1,58% exactament) de la població catalana que resulta ser portadora asimptomàtica, i que per tant pot contagiar tot i que no presenti símptomes de Covid-19. «És gent que potser tindrà símptomes més endavant o no els tindrà però que pot disseminar la malaltia», assenyala el secretari de Salut Pública. «I són molts asimptomàtics». 

Asimptomàtics indetectables

Aquest percentatge de l’1,6% és el que ha resultat com a positiu entre les persones que s’han sotmès als cribratges massius suposadament entre població sana a poblacions del Vallès com Granollers, Terrassa, Sabadell i Ripollet. Les xifres, no obstant, van des del 0,81% descobert en el centre de Ripollet, al 4,3% que s’ha revelat en algun dels seus barris. O el 0,93% de positius que han aflorat a Terrassa o l’1,8% a Sabadell. Són persones, assenyalen a Salut, que no anirien al metge a demanar una prova perquè no presenten símptomes aparents de Covid-19, però que contagien.

Aquest percentatge d’asimptomàtics indetectables fa que Salut hagi desplegat una estratègia per continuar els rastrejos massius amb PCR en altres poblacions, perquè, com recorda Mendioroz, «de vegades uns contactes et porten a buscar en un altre lloc». Aquest dilluns van començar també Vilafranca del Penedès i Santa Coloma de Gramanet, i aquest pròxim dijous s’anunciaran dues noves localitats. Ampliar la capacitat «seria desitjable», segons Argimon, que va reconèixer que la pressió assistencial sobre l’atenció primària i la falta de mans ha obligat Salut a recórrer a proveïdors privats com la Corporació Sanitària Parc Taulí, la Mútua de Terrassa o l’oenagé Open Arms, per recollir les mostres. 

No poder arribar a zero al setembre

Notícies relacionades

Coronavirus avui 27 de setembre: així està la situació

Un positiu per coronavirus a la plantilla de l'Espanyol

Argimon reclamava el que va anomenar «una nova PCR: proactivitat, complicitat i responsabilitat» per no estendre la malaltia i aconseguir doblegar la corba que tenen clar que no arribarà a zero al setembre, quan els habitants de l’àrea metropolitana que són a les seves segones residències, a més, tornin a casa i la densitat de població augmenti al carrer. 

En aquesta franja d’estabilització, no obstant, hi ha diferències. A Lleida encara mantenen nivells de contagis de 180 persones per setmana, tot i que venien de gairebé el doble a mitjans de juliol. A Barcelona ciutat, la corba de descens és menor, tot i que està sobre els 80 casos setmanals, amb una població molt més gran. A l’àrea metropolitana sud descendeixen els casos i ja estan per sota del centenar mentre que en l’àrea metropolitana nord el descens és menor i la corba és gairebé plana entorn dels 73 casos setmanals.