Simón: «Les coses no van bé. Hi podria haver molts morts»

El Govern ha admès per primera vegada la seva profunda preocupació pel fort augment de casos de coronavirus de les últimes setmanes. Fernando Simón va ser l’encarregat de posar la veu d’alerta. «No es confonguin. Les coses no van bé. Si continuem deixant que la transmissió segueixi, tot i que siguin casos majoritàriament lleus, acabarem tenint molts hospitalitzats, molts ingressats a les ucis i molts morts», va dir el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergència Sanitàries, deixant de banda el seu habitual missatge de prudent optimisme.

El dur discurs va anar especialment dirigit a un públic molt concret: els joves. Simón va admetre que els missatges de les administracions i dels experts no ha calat prou entre aquesta capa de la població i va demanar ajuda als ‘influencers’ i altres figures públiques amb autoritat entre el sector. 

Festes sense risc

«No em val que em diguin soc jove i m’afectarà molt poc perquè cada jove acaba produint diversos casos dins la seva família, en persones grans i en persones vulnerables», va recordar l’epidemiòleg, i va destacar que «hi ha maneres d’anar de festa, de passar-ho bé sense posar-se en risc».

Les dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Sanitat segueixen en la línia dels últims dies. Els casos diagnosticats 24 hores abans es van situar per segona jornada consecutiva per sobre dels tres mil, exactament 3.349. Les noves notificacions, independentment del dia en què es produís el diagnòstic, van ser 7.039, la tercera xifra més alta des de la desescalada. La mitjana diària de casos de l’última setmana segueix a l’alça i arriba als 5.083. El total de contagiats des del començament de l’epidèmia suma 377.906

Els rebrots actius sumen 1.126 a tot el territori i el número d’hospitalitzats puja a 4.636. Com és habitual, Simón va destacar que el gran augment de la capacitat de detecció –ja es fan 60.000 PCR diàries– és darrere de bona part del creixement dels casos. «Avui detectem entre el 70% i el 75% dels infectats, quan durant el pic de la pandèmia no arribàvem ni al 10%», va abundar. Però, a diferència d’anteriors ocasions va precisar: «Això no vol dir que aquests casos no existeixin i no vagin creixent».

Baixa hospitalització

L’índex d’hospitalització és ara del 4% quan en la primera onada es va arribar a ingressar el 55% dels positius. «Si tenim mil casos tenim només 40 hospitalitzats però si els casos pugen a 100.000, ens arribaran 4.000», va exemplificar per donar compte del perill que la transmissió segueixi a l’alça.

El cas dels temporers d’Aragó i Lleida mostra com es poden controlar els rebrots, una cosa que no ha passat amb els contagis entre els joves. L’edat mitjana dels infectats durant les últimes jornades és de 35 anys, quan en la primera onada era de 62. «Fa moltes setmanes que dic que això no s’ha acabat, però em feia l’efecte que no s’estava sent prou contundent. Hem pensat que havia de dir clarament que cal fer-ho millor», va justificar Simón el seu canvi de discurs.

Educació presencial

Amb aquest panorama d’augment dels contagis sense un horitzó de control a curt termini, la inquietud va calant cada dia més entre els pares i els professors pel començament del curs escolar. Si l’opinió de Simón pesa en el Govern, aquest mantindrà la idea que no es pot renunciar a l’educació presencial. L’epidemiòleg va ser molt rotund a l’afirmar que Espanya no «es pot permetre que dues promocions no tinguin la mateixa qualitat educativa que les altres». Hi ha opcions per minimitzar els riscos de transmissió a les escoles i prou temps per definir-les, segons el portaveu sanitari.

En la mateixa línia, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va defensar que les escoles han de ser «l’últim» que s’ha de tancar en cas de rebrots de pandèmia ja que, segons el seu parer, en aquest cas preval el dret a l’ensenyament per sobre de la reducció de la interacció social.

Dijous que ve se celebrarà la conferència conjunta dels consellers de Sanitat i Educació presidida pels ministres de les respectives àrees i serà allà on s’acordaran les mesures conjuntes a prendre i els protocols sobre com actuar en els casos en què apareguin brots.

Hi ha algunes comunitats, com Catalunya o Castella-la Manxa que volen començar amb una educació 100% presencial, mentre que Galícia o Aragó opten per començar només parcialment. També hi ha pares que propugnen la insubmissió.

Confusió a l’epicentre

El panorama és especialment confús a Madrid. El seu Executiu regional no ha elaborat cap directriu. Després de l’anunci de vaga fet pels sindicats de professors, la presidenta regional va anunciar la presentació de la seva proposta dimarts que ve, però les diferències internes estan assegurades. El conseller de Sanitat, del PP, va avançar ahir que «amb l’actual nivell de transmissió no seria prudent començar amb classes 100% presencials», però el vicepresident regional, Ignacio Aguado, de Cs, li va respondre que no concep una tornada a classe que no sigui presencial.

Notícies relacionades

El virus obliga a endurir els plans de la tornada al col·le

Nens, mascaretes i tornada a l'escola: per què és important la prevenció

Madrid és, des de fa ja dies, el principal focus de l’epidèmia. Simón va recordar ahir que en tots els indicadors, tant en casos, com en hospitalitzats i morts, els madrilenys representen un 30% del conjunt d’Espanya.

Tot i que es cuida molt de cirticar els responsables sanitaris de la regió, el portaveu del Govern central diu una vegada i una altra que la majoria de la comunitats ho fan bé i «d’altres no tant, podrien fer-ho millor». «La transmissió està sota control en el conjunt d’Espanya però no en alguns punts concrets», va afegir ahir. No era necessari que els esmentés específicament.