Salut promet ara 3.800 professionals més d'atenció primària fins al 2022

Amb la primera tardor de la pandèmia de coronavirus a la cantonada i uns centres de salut col·lapsats des de fa mesos davant l’augment de contagis, el Govern de Catalunya ha presentat aquest divendres un pla de reforç de l’atenció primària per als pròxims dos anys. El projecte, que era reclamat pel sector des de fa anys, també preveu accions per, a curt termini, abordar la Covid-19.

Catalunya invertirà 127 milions anuals en l’atenció primària fins al 2022, projecte que culminarà amb la incorporació de 3.811 professionals més: 306 metges, 220 infermers i 750 assistents clínics, però també 112 treballadors socials, 115 psicòlegs i 150 nutricionistes. Nous perfils professionals que donaran una atenció més completa a una societat cada vegada més envellida i amb malalties cròniques.

Aquestes noves contractacions suposaran un augment del 17% de la plantilla dels centres d’atenció primària (CAP), els quals arrosseguen des de fa dècades dèficit de personal, grans llistes d’espera i una reducció del finançament. A més, aquests 127 milions anuals més comportaran una pujada, fins al 22% (tot i que segons l’OMS hauria de ser del 25%), de la inversió en primària del total del pressupost de la Conselleria de Salut. Aquest increment també permetrà, entre altres coses, invertir en noves tecnologies i millorar els sistemes informàtics.

«Aquest any ja s’incorporaran 1.979 d’aquests més de 3.000 professionals. De moment, en els últims mesos, s’han incorporat 900 gestors Covid-19 [administratius que s’encarreguen del seguiment dels contactes dels casos positius del virus]», ha explicat en una roda de premsa el conseller d’Hisenda i Economia, Pere Aragonés. «Posem la primària en el centre de la lluita de la Covid», ha dit. A més, aquest 2020 es destinaran 46 milions procedents dels fons Covid per a la primària.

L’objectiu principal d’aquestes noves contractacions, sobretot de cara a aquesta tardor i hivern, és desburocratitzar la feina del personal mèdic i d’infermeria perquè aquests puguin dedicar-se, íntegrament, a tasques clíniques. Salut preveu que, en els pròxims mesos, la demanda en l’atenció primària augmenti en un 25% perquè, a més del coronavirus, començaran a circular altres virus respiratoris, com per exemple, la grip. 

«La primària ha jugat un paper fonamental de contenció del virus. I aquest any, a més, els CAP hauran de fer diagnòstics diferencials: separar els refredats de cada any dels casos de Covid. Per això aquest pla d’enfortiment és imprescindible», ha destacat d’altra banda el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. «En poques coses trobarem un consens com el que hi ha entorn d’aquest pla», ha afirmat al seu costat la consellera de Salut, Alba Vergés.

La tardor, una «incògnita»

«Si es compleix, aquest pla sí que respon a les nostres expectatives», diu la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (Aificc), Alba Brugués. «Fa molts anys que ho demanàvem», apunta. Tot i així, Brugués qualifica d’«irrisòria» la xifra de 220 infermers nous, ja que segons l’Aificc en fan falta moltes més. També el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha qualificat d’«irrisoris i del tot insuficient» els 306 facultatius nous promesos pel Govern, ja que segons els càlculs de MC en fan falta mil més. 

Per a Brugués, el més important és que s’hagi posat el focus en què els procediments siguin «menys burocràtics» i també valora positivament l’augment tant del personal de primària com del pressupost que se li dedica. «Tot i que encara hem de mirar la lletra petita i veure com s’executa». 

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

El personal, adverteix, està cansat després del que ha viscut a la primavera i a l’estiu. «Continuem sent pocs professionals i aquesta tardor tindrem més feina. Això s’hauria d’haver previst fa 10 anys. Ara mateix, és una incògnita si estem o no preparats per a la tardor. Si venen més rebrots, haurem de deixar de fer altres coses, com va passar a la primavera», diu Brugués. 

D’altra banda, el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Antoni Sisó, valora positivament la figura del gestor Covid-19, que «ha ajudat a desburocratitzar la feina dels metges». Però també crida a endinsar-se en aquesta desburocratització, per exemple, alliberant els facultatius d’emetre les baixes mèdiques. «Les baixes s’emporten les tres quartes parts de la càrrega burocràtica», diu.