El 50% dels pacients dels CAP de Catalunya tenen ansietat o depressió

La meitat dels pacients dels centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya arriben a la consulta amb depressió o ansietat. «El 50% dels pacients que tractem té algun d’aquests dos trastorns. Abans de la pandèmia, aquest percentatge era del 20%», assegura la metge de família Monserrat Romaguera, membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

Als centres de salut hi arriba gent jove amb «molta incertesa» per un escenari laboral marcat pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos). Pacients que viuen amb les seves famílies apinyades en pisos on no es poden respectar els confinaments («hi ha molta por al contagi», assenyala Romaguera). I, també, persones que no van poder acomiadar-se dels seus familiars morts per coronavirus i avis amb pànic de sortir de casa. «Com a conseqüència, aquests últims, sobretot els que tenen osteoporosi, pateixen més fractures òssies», apunta aquesta metge de família. 

La pandèmia ha canviat la manera de treballar als CAP. «Ha marcat un abans i un després. En aquests moments la majoria de les visites són telefòniques, però també fem e-consultas [virtuals] i fins i tot videotrucades. Molta gent gran se’ns llança a plorar quan li truquem», relata. Però l’ansietat i la depressió estan afectant els professionals sanitaris, que ha estat a la primera línia de la pandèmia des del març. 

Romaguera defensa que, malgrat que actualment els centres de salut estan col·lapsats perquè estan jugant un paper essencial de contenció del virus (els casos es detecten més ràpidament i per aquest motiu la gent no emmalalteix de manera tan greu i no és necessari l’ingrés hospitalari), els metges de família continuen atenent un gran volum de persones amb malalties cròniques. Assegura que no s’han deixat de tractar altres malalties, tampoc els trastorns relacionats amb la salut mental. «Malgrat tot, estem mantenint la nostra feina habitual», defensa.

Trastorns més greus

Però no només l’atenció primària, també els hospitals i, en especial, les urgències psiquiàtriques estan notant un empitjorament de la salut mental en la població. «No tenim més urgències psiquiàtriques –n’hi continua havent entre 12 i 15 diàries-, però sí que les tenim molt més greus, és a dir, hi ha més pacients amb criteris d’ingrés. Per exemple, persones amb trastorns psicòtics com l’esquizofrènia», assenyala la psiquiatra Fina Pérez, coordinadora de la unitat de greus de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

En definitiva, no estan augmentant les visites a les urgències, però sí la necessitat d’ingrés. I això passa, sobretot, des que va començar el progressiu desconfinament, ja que durant la quarantena hi va haver «poca demanda» i «poques urgències». «La gent estava molt continguda. Durant el confinament vam tenir entre tres i quatre urgències diàries. Però, quan la vida va començar a normalitzar-se, vam tornar a tenir el mateix nombre d’urgències d’abans», compte Pérez. I més greus.

Els psiquiatres detecten també un augment del consum de tòxics (alcohol, cànnabis o cocaïna) en les urgències. «Hi torna a haver molta urgència relacionada amb el consum, que va estar més aturada durant el confinament. A més, en els últims mesos percebem una certa sensació de malestar, d’incertesa, entre el personal mèdic i en pacients menys greus», assegura aquesta psiquiatra. 

I també estan veient «descompensacions» o «inicis de patologies psiquiàtriques» en persones que mai abans havien tingut trastorns mentals o que no tenen un historial genètic que les converteixi en propenses a tenir-los. «Veiem inicis de malalties que no tocaven. Persones amb depressions que no esperàvem que fessin un episodi depressiu o de mania. Això està lligat a la situació d’estrès vital per la nova normalitat».

«Molts feina i molta necessitat d’assistència»

Per Pérez, «aquest és un mal any per a la salut mental. «No tant per la incidència de la Covid-19 com per la descompensació que genera la malaltia. Hi ha molta feina i molta necessitat d’assistència». Segons ella, a la població li «costarà» superar la situació perquè «la incertesa es manté». «Hi ha molta gent que ho ha passat molt malament i que encara no ho ha exterioritzat, sobretot els sanitaris. En els pròxims mesos veurem moments de descompensació», prediu.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Segons dades de la consultoria farmacèutica Iqvia, des del gener fins a l’agost, ha augmentat el consum d’analgèsics, tranquil·litzants i antidepressius. Els analgèsics van pujar en un 9,19% en vuit mesos, mentre que els tranquil·litzants ho van fer en un 3,77% i els antidepressius, un 3,86%.

A més, des del juliol del 2019 fins a l’agost del 2020, el consum d’analgèsics va pujar un 7,93%; el de tranquil·litzants, un 2,57%; i el d’antidepressius, un 4,02%.