La desesperació per aconseguir una visita mèdica es propaga com el virus

La desesperació i el malestar que causa en molts usuaris de la sanitat pública de Barcelona i altres poblacions el fet de no aconseguir contactar per telèfon amb el seu centre d’atenció primària per renovar la medicació o fer una consulta s’està propagant a la mateixa velocitat que el coronavirus.

Així ho asseguren múltiples testimonis recollits en els últims dies per EFE i per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona de persones a qui els és pràcticament impossible contactar per telèfon amb el seu CAP, tot i que el sistema digital La Meva Salut sembla que funciona millor. En alguns centres d’atenció primària ja alerten, després d’aconseguir, de forma presencial, una cita telefònica amb un metge, que «s’emportin el mòbil fins i tot al lavabo perquè si no el trobem, es passa a una altra trucada». Qui avisa no és traïdor, i així es fa per no perdre la tan preuada trucada la qual, en el cas d’un problema dermatològic, per exemple, el metge que toqui haurà de valorar amb els mitjans que pugui la situació, potser amb una foto enviada per telèfon.

Visites presencials amb especialistes de pacients crònics que s’anul·len i que s’atenen per telèfon, consultoris que van tancar al març i no han reobert, com el de Borredà, els habitants del qual s’han de desplaçar fins a Berga (24 quilòmetres), i consultes telefòniques que es dilaten dies perquè, ¡ai!, no has estat alerta o no has sigut prou ràpid a contestar, són situacions narrades pels usuaris.

Canvi de regles

Tampoc és fàcil de comprendre que al CAP et diguin que la teva doctora, la que t’ha visitat sempre, no et pot atendre telefònicament, malgrat estar pendent de comprovar l’evolució d’una patologia que requereix una medicació específica, ni tampoc que una possible infecció mamària d’una mare recent s’hagi de seguir sense la visita presencial d’una llevadora. Les visites presencials s’han reduït a la mínima expressió i gairebé totes, excepte les urgències, s’atenen per telèfon, prèvia concertació.

Quan et truquen potser no t’atén el teu metge de família de sempre, sinó que a molts ambulatoris s’ha fet una bossa comuna de trucades, que els facultatius es reparteixen segons el nombre diari de visites telefòniques programades. Aquestes setmanes els administratius que estan en la primera línia d’atenció als usuaris als CAP han hagut d’afrontar malestar, algun crit i molta desesperació, ràbia i fins i tot llàgrimes d’alguns usuaris. Les cues al carrer de persones que busquen que es resolgui el seu problema de salut davant els CAP s’han convertit en un paisatge habitual, tant si plou com si fa sol, igual que les que es poden veure davant de les portes alguns bancs.

Malalts desatesos

Notícies relacionades

Llargues cues per fer-se una PCR per 130 euros a Barcelona

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Tot el sistema de salut públic d’atenció primària a Catalunya està abocat en la detecció del coronavirus, a atendre les persones que en resulten infectades, a les proves que necessiten i el seu seguiment, i ara aquesta és l’emergència. Mentrestant, l’acompanyament als malalts crònics, molts d’ells persones grans, ha quedat en mans dels familiars o en les visites a les urgències dels centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) o dels hospitals. En aquestes circumstàncies, els farmacèutics s’han convertit, en moltes ocasions, en la taula de salvació dels usuaris, avançant medicació a l’espera de la renovació de la recepta electrònica i fins i tot alertant de problemes de salut que mereixen la consideració d’urgències.

No és estrany que el Servei Català de la Salut hagi recorregut als farmacèutics per impulsar un projecte pilot contra la Covid-19 a Terrassa, juntament amb el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i l’Ajuntament d’aquesta ciutat, per informar i conscienciar la població de la pandèmia que tenim a sobre des de ja fa gairebé set mesos.