Ayuso es recolza en dades enganyoses de la pandèmia per oposar-se a l'alarma

Amb les dades subministrades per la Conselleria de Sanitat, l’alcalde de la capital, José Luis Martínez Almeida, ha assegurat que la ciutat ja està en 465 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies. La suposada caiguda accelerada dels contagis és el principal argument que tant ell com l’equip d’Isabel Díaz Ayuso esgrimeixen contra l’estat d’alarma: «¿Si les nostres mesures funcionen perquè imposen l’alarma?», pregunten retòricament. Però Sanitat  afirma que la incidència de la capital d’Espanya és de 666 casos, un 43% més. La diferència no és precisament petita. Convé recordar-la, perquè és una bona guia de la desviació amb què ve oferint les dades de la comunitat l’equip d’Ayuso.

Màxim teòric de 48 hores

Una vegada es diagnostica un contagiat, la comunitat autònoma ha de registrar el cas i notificar-ho al Ministeri de Sanitat en un màxim de 48 hores. El pas hauria de ser gairebé automàtic però hi ha retards de fins a set i vuit dies. Com que la incidència a 14 dies per 100.000 habitants es mesura per la data del diagnòstic, cada dia que la notificació s’endarrereix són dies en què aquest cas no es compta en la incidència acumulada. 

Passem al cas de Madrid. El seu retard ha anat en augment i en les últimes setmanes ronda els cinc dies de mitjana amb diagnòstics que tarden fins a vuit dies a comunicar-se. Recordem que gairebé la meitat de les demores de totes les autonomies les protagonitza Madrid. 

La foto més real 

La conseqüència és que les incidències acumulades de Madrid són poc fiables si inclouen els últims cinc o sis dies, perquè li falten molts casos. Conscient d’aquesta situació, el ministeri va incloure en la seva ordre i ara en l’estat d’alarma que la incidència a 14 dies es mesuri amb les dades existents a partir del cinquè dia anterior al moment de la valoració. Més clar. La foto de Sanitat inclou del cinquè al dinovè anterior en el moment de prendre la decisió. No és completa, encara li faltaran algunes notificacions que arribin després, però ja serà molt més aproximada.

El ministeri ha calculat des del 4 d’octubre cap enrere les incidències per fixar quins municipis havien d’entrar en l’estat d’alarma. Dels deu inclosos en l’ordre de Sanitat, Alcalá de Henares ha quedat fora, perquè té 435 casos. La resta presenten aquestes dades, per ordre de més a menys incidència: Parla (926), Fuenlabrada (792), Getafe (732), Madrid (666), Torrejón de Ardoz (651), Alcobendas (643), Leganés (619) i Móstoles (514), que es va quedar molt a prop de ser alliberat de les restriccions.

El creixement

La dada proporcionada per Almeida no és en realitat falsa. Avui dia aquesta ha de ser la incidència de Madrid, però no és la real. Als arxius informàtics hi ha guardats els casos que no s’han notificat. ¿L’enorme retard a notificar és producte del col·lapse del sistema de salut pública madrileny? ¿Forma part d’una estratègia conscient per enganyar amb les dades? Una raó no exclou l’altra.

Esta última semana la incidencia de la C. Madrid ha empezado a descender con fuerza.

Como venía ascendiendo aún con algo de ritmo, a muchos nos ha sorprendido y hecho dudar. Es humano y cuestionarse las cosas es bueno. pic.twitter.com/Zlsy6YAYHn

— ngb padel (@ngbpadel2) 2 de octubre de 2020

 

La veritat és que els retards de Madrid han experimentat un gran creixement des que Sanitat va situar la incidència a 14 dies com un dels llindars clau per confinar els municipis. Un tuitaire aficionat a les estadístiques va analitzar el cap de setmana passat com havien crescut les diferències entre la foto real i la de la comunitat en la setmana en què es van aprovar els llindars. És aconsellable llegir el seu fil complet. Però recordin: la foto real d’aquest divendres de Madrid recull un 43% més de casos que els airejats per Almeida.

Estabilització amb una lleugera caiguda 

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

¿Què està passant realment a Madrid? Sanitat, que disposa de la foto més real, afirma que s’està produint una estabilització, tot i que les dades s’han d’agafar encara amb cautela per uns altres dos factors, que en una altra ocasió caldrà abordar amb profunditat: s’han deixat de fer PCR als contactes estrets i als companys d’aula dels casos positius. També cal analitzar l’impacte d’irrupció dels tests ràpids que s’estan utilitzant de manera poc adequada en cribratges massius.

La xifres que menys manipulació admeten, les d’hospitalitzats i ingressats a les ucis corroboren aquesta estabilització, amb una lleugera caiguda dels llits ocupats i amb estancament a les unitats de crítics. Estabilització, és clar, amb xifres molt altes: el 20% dels llits i el 39% de les ucis estan ocupades per pacients Covid.