Els experts confien que l'actual coronavirus es converteixi en estacional

Europa no esperava que aquesta segona onada de la Covid-19 colpegés amb tanta força. La soca del SARS-CoV-2 que ara assola el continent és més contagiós, si bé no més mortal. «El virus s’ha comportat de manera diferent del que esperàvem», explica a aquest diari el director de la Unitat de Seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz.

«No esperàvem aquest creixement. La meva teoria és que el coronavirus té un cert component estacional, com la grip», opina. «A l’estiu vam aconseguir controlar-lo; a l’hivern, no. Recordo molt bé una data: el 4 d’octubre. Aquell dia es va començar a disparar a tot Europa», assegura Mendioroz. Els coronavirus, una extensa família de virus, són els responsables, entre altres malalties, del refredat comú, que és estacional, recorda aquest epidemiòleg. No és forassenyat pensar que el SARS-CoV-2 es podrà convertir també en estacional.

«Els virus estacionals tenen una època i durada concreta. Això no ha passat amb el coronavirus. Ara bé, la primera vegada que un virus apareix és molt difícil saber si és estacional. És l’exemple de la grip pandèmica del 2009: va sorgir a l’abril i va durar un any i mig. Després es va acoblar a la manera estacional igual com la resta de virus de la grip», assenyala el cap de Malalties Infeccioses del Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Benito Almirante, que creu que el 2022 es podrà saber si el SARS-CoV-2 estarà més limitat o no a la tardor i l’hivern.

«La població que s’infecta, és a dir, l’abast de la immunitat col·lectiva, és el que fa que un virus sigui estacional. És possible que a la tardor del 2022, entre el 40% i el 50% de la humanitat s’hagi infectat i tindrà immunitat. Aquí sabrem si és estacional», afegeix. La majoria dels virus respiratoris tenen un «comportament estacional», però «no tots», adverteix Almirante.

El 2009, recorda aquest infectòleg, la grip pandèmica va afectar Europa a l’estiu. Va durar 18 mesos. A l’agost va ser quan hi va haver més casos a Espanya, perquè la població no havia estat en contacte amb el virus prèviament. «Però aquí hi va haver una diferència respecte a l’actual coronavirus: llavors no es van prendre mesures de protecció com les d’ara. Va afectar moltíssima gent, uns 1.500 milions de persones al món. No es va col·lapsar la sanitat perquè la gravetat era menor. En el cas del coronavirus, és possible que la progressió sigui més lenta per totes les mesures de prevenció», opina.

Les mesures restrictives

Almirante explica que el fet que la nova variant de coronavirus que castiga ara Europa sigui més contagiosa («va aparèixer per primera vegada amb els temporers de Lleida i Osca i s’ha disseminat pel continent», diu) «no dificulta més la investigació de la vacuna» perquè aquesta soca «no afecta la resposta immune de les persones». «La vacuna, en principi, no s’ha de modificar. Perquè la vacuna no sigui efectiva hi ha d’haver un canvi de tipus més gran. Aquest virus ha tingut sempre canvis menors, una cosa positiva», afirma.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

L’infectòleg vaticina que les actuals mesures de restricció, tant a Catalunya com a Espanya, s’hauran d’aplicar durant les pròximes «quatre o vuit setmanes». «Cap mesura funciona en dues setmanes. Als 14 dies, com a màxim, s’aconsegueix l’aplanament de la corba. El descens dura entre quatre i sis setmanes més. Es pot pensar que aquestes mesures s’hauran de mantenir, com a mínim, entre quatre i sis setmanes».

A més també creu que hi ha «moltes possibilitats» que l’actual limitació de moviment es mantingui «fins i tot ben entrat l’any vinent», això és, «tres o quatre mesos». «Primer es permetrà el moviment intern en cadascuna de les comunitats i després entre les autonomies», augura.