Peter Kuznick: «És obscè que hi hagi tants milers de contagis a Europa»

-¿Ha fallat la recepta europea contra el coronavirus? Els europeus van patir una devastadora primera onada del coronavirus a la primavera –jo estava a Espanya quan es van aprovar els primers confinaments– i estan patint la segona. La majoria d’Àsia ha passat aquesta crisi amb bastants menys danys per a la seva gent i la seva economia. El model europeu, igual com la fins i tot més patètica resposta nord-americana, ha fallat estrepitosament per raons culturals, polítiques i econòmiques. Europa va contenir la primera onada tancant gran part de la població, però ha sigut reticent a repetir-ho. Quan veig que a França hi ha hagut 602.000 casos en les últimes dues setmanes o que Itàlia compta amb 350.000 nous casos, no m’ho creuria si no fos perquè els Estats Units acumulen 100.000 casos diaris. És obscè i inconcebible que hi hagi tantíssims milers de contagis a Europa. 

-¿A què s’ha degut? La primera raó són els estralls causats per dècades de polítiques neoliberals, que han debilitat els sistemes sanitaris i han destrossat les xarxes de seguretat i estàndards de vida a Europa. I això ha coincidit amb la millora de les condicions de vida en gran part d’Àsia i, de forma encara més acusada, a la Xina. El resultat és que els europeus patien unes condicions més precàries abans de contraure el coronavirus i van rebre pitjors cures quan van emmalaltir. També influeix la ràpida i exhaustiva implementació als països asiàtics del testatge, seguiment i aïllament de casos quan el coronavirus va ser descobert. Res d’això s’ha fet a Europa, a excepció d’Alemanya. Els asiàtics estaven molt més ben preparats a causa de la seva experiència amb el SARS el 2003 i el MERS el 2015. També estaven més ben preparats per obtenir i distribuir PPE. 

-¿Diferències culturals? La majoria dels asiàtics estaven més inclinats a portar mascaretes i complir el distanciament social i la higiene recomanada. Les mascaretes no eren rares en parts d’Àsia abans de la pandèmia. Al Japó, quan em presenten una persona, en lloc de donar-nos la mà o una abraçada, ens inclinem educadament i intercanviem targetes de visita. Els europeus i els nord-americans som molt més tàctils. També els europeus, al ser més individualistes, s’han resistit a algunes recomanacions, tot i que sense arribar als nivells absurds dels nord-americans. Els europeus han protestat pels tancaments molt més que els asiàtics i alguns ho han vist com a violacions a la seva llibertat. També s’han resistit a mètodes de vigilància necessaris per a un traçat adequat. I volien, en la mesura possible, ser tractats a casa i no en hospitals. Els europeus van mostrar la seva miopia a l’exigir la fi dels confinaments, sense adonar-se que això no estimularia l’economia fins que, com ha fet la Xina, tinguessin controlada l’epidèmia. Tampoc oblidem que els controls a les fronteres han sigut més estrictes a Àsia o les rigoroses quarantenes i tests exigits als que arribaven. 

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateix sobrepès o obesitat: «Veiem adolescents amb diabetis, hipertensió o apnea»

Guillermo Chantada, oncòleg: «Un de cada tres nens amb càncer de retina és diagnosticat gràcies a una foto del mòbil»

-¿Pot copiar Europa el model asiàtic? Els europeus es resistiran al model asiàtic, però pot ser que es vegin forçats a adoptar-ne una versió rebaixada si la pandèmia continua expandint-se al ritme actual.  

-¿Estem a temps de copiar-lo? No estem a temps de salvar les vides que ja s’han perdut però sí de salvar-ne d’altres en el futur. Passarà bastant temps fins que una vacuna sigui provada com a eficaç i estigui disponible per a tot el món. Milions de vides poden perdre’s abans que això ocorri. I per molt que trobi a faltar les meves visites a Europa, perquè moltes de les meves conferències han sigut cancel·lades o posposades, algunes mesures severes hauran de ser aprovades. Si hem d’elegir entre la falsa noció de llibertat personal, basada en l’egoisme i la cobdícia, o exercir de ciutadans responsables que es preocupen pel bé comú, l’elecció és òbvia.