L'eufòria per la vacuna del coronavirus crea confusió

La psicòloga social i experta en comunicació de crisi Ingeborg Porcar demana una reflexió als mitjans i considera que aquest tipus de missatges vulneren dues regles bàsiques de la comunicació: no afirmar el que no se sap i no fer promeses que no se sap si podran complir-se. «Això ja ha passat moltes vegades i genera falses expectatives –assegura la directora de la Unitat de Crisi de Barcelona–. L’endemà ja s’estava rebaixant la notícia i, en un context en què la gent està molt sensible i vulnerable, cal ser molt més acurat i comunicar només certeses. Les altres coses només generen alts i baixos emocionals i minen la confiança dels ciutadans en els gestors de la crisi. La gent està cada vegada més confusa».

A més, l’excés d’optimisme podria portar la ciutadania a relaxar les mesures de prevenció: «Que hi haurà una vacuna no vol dir que ens puguem treure les mascaretes –adverteix Porcar–. Ens han venut, i ens ho hem cregut, que el dia que hi hagi una vacuna tot estarà solucionat, com si fos una fada amb una vareta màgica. La situació és molt dura i la gent s’agafa al que pot».

De fet, la segona part del comunicat de Pfizer i l’alemanya BioNTech ja advertia que la naturalesa de la recerca «implica riscos substancials i incerteses que podrien provocar que els resultats reals fossin diferents dels expressats en el comunicat». Un exemple de l’abisme entre les previsions i la realitat és que el 2010 Espanya va haver de destruir sis milions de dosis de la vacuna contra la grip A, que van costar 40 milions d’euros.

«El periodisme, en general, ha fet seguidisme de la farmacèutica sense fer-se més preguntes –afirma rotund Carles Pont, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra–. Ens hem cregut la notícia molt ràpidament perquè estem en una fase de racionalització de la crisi, en la qual hem assumit que això va per llarg i de tant en tant necessitem certes dosis d’optimisme. Això ens porta a confondre fàcilment el desig amb la realitat».

Al cap de poques hores de l’anunci de la multinacional farmacèutica, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, anunciava que a principis del 2021 uns 10 milions de persones podrien rebre la vacuna a Espanya. De cara al mes de maig, la majoria de la població estaria immunitzada, va vaticinar. A més, experts mundials apuntaven que tot tornaria a la normalitat a la primavera.

Carles Pont situa l’anunci més en l’àmbit econòmic que sanitari –d’aquí la reacció a l’alça dels mercats–, però les ganes de bones notícies no expliquen per si mateixes l’eufòria desencadenada. «Els mitjans i els líders d’opinió han contribuït en una part molt important a generar aquest clima d’opinió, però també hi ha ajudat la legitimitat de la farmacèutica, que no és qualsevol, i la percepció que es tracta d’un èxit de la ciència occidental», considera.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Poc després, Rússia anunciava que la seva vacuna Sputnik V té una eficàcia del 92%, davant el 90% de la de Pfizer i BioNTech. Una mostra més de la relació entre les campanyes de vacunació massiva i la política internacional.

«Els éssers humans necessitem tenir un horitzó de tant en tant –conclou Pont–. Vivim en una societat molt orientada al futur, fem molts plans i ens costa disfrutar del present. La incertesa ha desmuntat totes les nostres previsions i la vacuna s’ha convertit en el nou horitzó. Però ens queda un llarg recorregut, aquesta eufòria es refredarà i probablement ens emportarem una gran decepció».