La pandèmia de la salut mental

«Aquest percentatge [del 30%] és una burrada. Sabíem que, de cada 100 persones que passen al dia per la plaça de Catalunya, 25 tindrien problemes d’ansietat, depressius o estrès posttraumàtic. I el que estem veient, si fem una foto trasversal de la plaça, és que 30 de les 100 persones que són sara mateix a la plaça de Catalunya tenen un trastorn mental», diu Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona) i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam). Segons ell, aquest 30% podria pujar al 50% entre alguns col·lectius, com per exemple, els treballadors i usuaris dels geriàtrics.

«La gent està pitjor, i ho notem en la gravetat de la clínica. Tenim la impressió que les persones venen massa tard i amb un clar empitjorament de la simptomatologia», diu Ramos-Quiroga. S’està veient afectada tota la població general, però els sanitaris i els treballadors de serveis essencials són dels que més pateixen l’angoixa, l’ansietat, la depressió o l’estrès. I aquest psiquiatre opina que el que ha de venir és encara pitjor, quan moltes més persones es quedin en l’atur.

Però de tots els trastorns n’hi ha un que repunta sobretot els altres i que té a veure amb la incertesa que assola la població: el d’ansietat.  Ho certifica la mateixa Conselleria de Salut de Catalunya. «Està augmentant més l’ansietat que la depressió. La major part de les consultes que es fan a l’atenció primària són per ansietat», diu Jordi Blanch, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del departament. Blanch assegura que, si bé a partir de la segona quinzena de març les cites a l’atenció primària relacionades amb els trastorns de l’estat d’ànim «van caure en picat», a partir de mitjans d’abril les visites per trastorns d’ansietat es van recuperar, «superant amb escreix els volums de l’any passat en el mateix període».

La Federació de Salut Mental de Catalunya calcula que la depressió s’ha triplicat aquest any i l’ansietat s’ha multiplicat per quatre. «L’aïllament, les pèrdues de familiars sense poder acomiadar-se, l’atur i la incertesa en vista de la situació econòmica ha generat un enorme impacte en la salut mental i emocional de moltes famílies», afirma la directora de la federació, Marta Poll. «Entenem que la salut mental està relacionada amb l’accés a la vivenda digna, a tenir relacions socials, feina i fer activitats d’oci», diu Fidel Vilallongas, cap de projectes i qualitat de la Fundació Els Tres Turons, que acompanya persones que pateixen algun trastorn de salut mental en alguns dels barris més empobrits de Barcelona.

Infradiagnòstic

InfradiagnòsticLa Generalitat de Catalunya admet que les dades de què disposen actualment no mostren l’abast real de la problemàtica, ja que hi ha un «infradiagnòstic», en paraules de Blanch, perquè la gent va menys al metge de capçalera perquè té «por» de contagiar-se de coronavirus. «El que sí que hem vist, al llarg d’aquest 2020, és que a mesura que la gent anava més al centre de salut es disparaven molt els diagnòstics d’ansietat: l’agorafòbia –les fòbies en general–, la por generalitzada, el trastorn de pànic...», afegeix. Segons ell, l’ansietat és un trastorn que continua augmentant i, si no se soluciona la incertesa, «es mantindrà o empitjorarà».

Després de l’ansietat, el trastorn que més estan veient els metges de capçalera són els de l’estat d’ànim, com la depressió o la bipolaritat. I no només augmenten les persones que «debuten» en els trastorns mentals (és a dir, que en tenen un per primera vegada), sinó també la gravetat de les que ja en patien un. «Hi ha malalties més greus que venen en un estat de gravetat encara més acusat, persones molt més descompensades», diu Blanch. És una percepció que també tenen entitats com Els Tres Turons. «Estem veient un greu deteriorament en el procés de recuperació», diu la seva presidenta.

Hi ha més persones que «debuten» en un trastorn de salut mental i una gravetat més gran en les que ja en patien un

Segons el grup de salut mental de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), actualment el 60% de les consultes al metge de capçalera són per un tema relacionat amb la salut mental, un 20% més que l’any passat. La Camfic confirma que veuen pacients amb depressions que s’han «aguditzat» i, fins i tot, intents de suïcidi en gent que ja ho havia intentat.

Una dada. El Telèfon de l’Esperança (682 300 003), servei de recolzament i acompanyament emocional amb més de 50 anys d’història de la Fundació Ajuda i Esperança, va rebre, del 14 de març al 30 de juny, un 26% més de trucades (11.421) que l’any anterior. La majoria dels usuaris (un 48,7%) trucaven per un problema de salut mental. Després, per solitud (un 36%) i, finalment, per la Covid-19. «La pandèmia agreuja les problemàtiques ja existents», assegura Sergio García, psicòleg de la fundació.

Menors d’edat

Menors d’edatTampoc els menors i adolescents es deslliuren del dolor emocional. Experts sanitaris i entitats asseguren que aquest any s’han agreujat els trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l’anorèxia. «Sobretot després del confinament perquè, durant la quarantena, la família feia un control més gran del menjar», diu el psiquiatre Ramos-Quiroga.

«Tot i que a mi, en menors, el que més em preocupa és l’ús i abús dels videojocs i les pantalles. El trastorn més freqüent als centres de salut mental infantojuvenil [els CSMIJ] és el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). El 6% dels nens dels CSMIJ tenen TDAH i, per tant, més risc de desenvolupar addiccions. Aquestes generacions han passat moltes hores sense poder sortir al carrer, sense fer res», afirma aquest psiquiatre.

Tampoc hi ha estudis poblacionals per saber com els ha afectat el confinament, però els sanitaris veuen, en la pràctica clínica, que passen moltes hores davant la pantalla i que hi ha «risc de joc ‘online’».

En els menors s’han detectat dèficits d’atenció generats per l’abús de pantalles durant el confinament

En els nens i adolescents, els experts també estan veient «dificultats d’adaptacions» de cara als processos de pèrdua de familiars, estrès relacionat amb el confinament o pares que hagin emmalaltit, més irritabilitat i nerviosisme. «Això s’ha plasmat en canvis de conducta, com trastorns alimentaris o l’obsessió amb els videojocs o les pantalles», conclou Roger Ballescà, membre de la junta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i treballador d’un CSMIJ.