La 'tristesa covid'

Però no només això. Segons el grup de salut mental de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), els centres d’atenció primària (CAP) estan veient aquests dies, a més de molta ansietat, molts pacients amb tensió muscular. Abunden les lumbàlgies, segons la Camfic: també el cos, i no només la ment, tenen maneres d’expressar l’estrès.

«De tots aquests malestars, ens preocupen sobretot aquells que es poden enquistar en forma d’aïllament. Una seqüela de la pandèmia és la inhibició. Hi ha un cert ambient paranoic: persones que consideren que adaptar-se a aquesta situació requereix aïllar-se de l’altre», diu Ubieto. Segons aquest terapeuta, superar el dol per les pèrdues (de feines, però també de projectes truncats i, sobretot, d’éssers estimats) portarà «mesos i anys». «Això no és un parèntesi. I el primer que hem de fer és acceptar que no ho és. Estem davant una disrupció: no tornarem al moment anterior, a la vella normalitat. Però ni la nostàlgia ni l’espera passiva serveixen de res», assegura Ubieto.

Aquest psicoterapeuta recomana que, una vegada assumit que hi ha «alguna cosa perduda i irrecuperable», la ciutadania ha «de posar-se les piles» i «continuar projectes». «Cal identificar bé l’essencial i una part de l’essencial és la trobada amb l’altre. Tampoc s’ha de renunciar als plaers. Ja que no trobarem grans satisfaccions, les satisfaccions del dia a dia són molt importants», assegura. I opta per assumir la realitat: «Hem entrat en una altra era».

La fatiga pandèmica

El psicòleg i coordinador del grup d’investigació en estrès i salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Fernández Castro, apel·la a un altre concepte: la «fatiga per pandèmia». «Estem en una situació que és comuna per a tothom. Hi ha persones que pateixen més i d’altres, menys. Però ens afecta a tots», diu. Segons Fernández, la població viu una situació d’«estrès crònic». «Contínuament tenim molèsties, dificultats, plans que no es fan, informació negativa... Hi ha una situació de malestar general, no intens però sí continu», valora.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Per a ell, la fatiga, la desmotivació, la dificultat per fer plans i la irritabilitat estan, en aquests moments, a l’ordre del dia. I tot això està relacionat d’una banda amb la «sobreinformació» (informació «excessiva, confusa i de vegades contradictòria») i per la «qüestió temporal». Perquè si al març la població creia que el que estava vivint era qüestió d’un mes o dos, ara és difícil dir quant durarà aquesta situació. «Ens estem adonant que això va per a molt llarg. «No tenir una perspectiva temporal fa perdre confiança en el futur. Tenim un relat molt confús del que està ocorrent. No sabem a qui culpabilitzar», diu aquest psicòleg. Hi ha una sensació general de «desemparament».

¿Com viure? Fernández Castro crida a complir les «normes socials» per recuperar la «confiança col·lectiva». «Enfadar-se, desanimar-se, passar-ho malament no serveix de res. És molt important que cada persona assumeixi la seva responsabilitat. I fixar-se en les persones pròximes que compleixen les restriccions, no fixar-se en els qui no compleixen», conclou.