La segona onada suma 15.000 morts, la meitat dels registrats a la primavera

Si les morts diàries degudes al coronavirus passen gairebé desapercebudes entre el debat sobre com celebrarem el Nadal o quan rebrem la vacuna, les sumes totals ens recorden l’enorme dimensió de la catàstrofe. La segona onada de pandèmia, que havia de ser molt més lleu que la primera ha segat ja 15.266 vides a Espanya, una mica més de la meitat que a la primera. Com si poblacions com La Garriga o Sant Carles de la Rápita s’haguessin esborrat del mapa amb tots els seus habitants entre setembre i novembre.

La geografia autonòmica de la mortalitat és bastant diferent de la de la primera. Tot i que Madrid segueix al capdavant, amb 2.706 morts, aquesta xifra està lluny de les 8.646 persones que van perdre la vida en aquesta regió a la primera onada. Al contrari, quatre autonomies superen àmpliament ja les defuncions que van registrar llavors: Andalusia (2.471 en la segona), Aragó (1.369), Astúries (616) i Múrcia (516).

Catalunya, que ocupava la segona plaça del luctuós rànquing se situa ara en la cinquena, amb 1.229 de morts, després de Madrid, Andalusia, Castella i Lleó i Aragó.    

Les xifres de les segona onada pujaran encara més i podrien fins i tot arribar a aproximar-se a les 29.266 morts del període entre els mesos de març i juny. Acumulem quatre mesos amb incidències altes i encara en queden dos o tres més. Tot i que experts i institucions ja estiguin advertint d’una possible tercera onada el gener o el febrer, la segona no només no s’ha superat sinó que estem a ple pic pel que fa a morts.

Gairebé 300 morts al dia

En l’estadística que s’ha tancat aquest divendres el Ministeri de Sanitat ha notificat 2.049 morts, el màxim setmanal de la segona onada i una mitjana diària de 292 vides perdudes i famílies trencades. Les dues setmanes anteriors, amb 1.850 i 1.936, no van ser gaire millors. La corba de les morts s’ha instal·lat en una mena d’altiplà d’on es resisteix a baixar. No sol fer-ho fins a tres o quatre setmanes després d’iniciar-se el descens dels contagis diagnosticats i encara falta una altra setmana perquè es compleixi aquest últim termini. El 9 de novembre es va arribar al màxim de la incidència de contagis, 529 casos per 100.000 habitants a 14 dies.

Tot i que els retards en les notificacions (molt notables en el cas dels morts) també poden influir en la tardança a traslladar la reducció de la transmissió als morts, el que passi durant les dues pròximes setmanes serà clau. El previsible és que les xifres comencin a baixar però no de manera accelerada, perquè tampoc ho estan fent els contagis.

Mesures més laxes, més morts

«Ens aproximarem molt a les xifres de la primera onada. El fet que arrosseguem durant molt temps incidències molt altes al no haver aplicat mesures més dràstiques, com els confinaments domiciliaris que han reclamat sense èxit algunes autonomies, té com a principal efecte col·lateral l’alta mortalitat que estem veient. L’epidèmia s’ha cronificat i el resultat són més hospitalitzats i més morts», adverteix Daniel López Acuña, exdirector d’Emergències de l’OMS.

Dues de les autonomies amb una situació pitjor en la segona onada,  Astúries i Castella i Lleó van demanar poder aplicar un tancament domiciliari estricte.

L’investigador del grup Biocomsc (biologia computacional i sistemes complexos) de la UPC, Daniel López Codina, corrobora que el degoteig de morts seguirà en les pròximes setmanes però dubta que s’arribin a les cotes de la primera onada. «Depèn de si aconseguim mantenir l’actual tendència a la baixa dels contagis. A diversos països europeus ja s’han detectat estancaments o repunts. Dependrà molt de com arribem al Nadal i del que fem durant el mateix», assenyala.   

Letalitat molt menor

La letalitat és molt inferior a la de la primera onada, especialment perquè ara es detecten molts més casos, tot i que també influeix el coneixement més gran de la malaltia i la situació més folgada dels serveis sanitaris. Per cada 100 contagis detectats es van produir 12 morts a la primavera i ara la xifra ha baixat a 1.

Que ara s’estiguin manejant molt millor els pacients i encara estiguem amb xifres de morts tan acusades és per a Codina «una mostra que la incidència està sent molt alta durant massa temps».

Les xifres de Sanitat

Les xifres utilitzades en aquesta informació i als gràfics se cenyeixen estrictament a les publicades pel Ministeri de Sanitat i a les actualitzacions periòdiques efectuades per l’Institut de Salut Carlos III, totes dues basades en les dades de morts amb Covid confirmats a través de PRC. Les xifres no quadren amb les fetes públiques per la majoria de comunitats perquè algunes d’aquestes inclouen també casos sospitosos no diagnosticats o fins i tot l’excés de mortalitat com en el cas de Catalunya, però són les úniques utilitzables per efectuar comparacions homogènies en el conjunt d’Espanya.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Les morts per Covid són amb tota seguretat més altes que les registrades oficialment, especialment en la primera onada. La falta de tests va impedir detectar moltes d’elles i l’única eina de què es disposa per aproximar-se a l’impacte real és el denominat excés de mortalitat sobre la qual s’espera per a un determinat període.

Un excés de 8.000 morts 

Les dades més recents proporcionades per l’Institut nacional d’Estadística (INE) estimen unes 23.144 morts més de les esperades des del passat 1 de juliol. Serien una 8.000 més de les que el ministeri atribueix al coronavirus. Una part seran morts directes per Covid. Cada vegada menys perquè hi ha menys casos de malalts a qui no es faci la prova. Les altres morts seran indirectes, causades per altres malalties que no s’han pogut atendre correctament per la saturació dels hospitals. I en últim lloc hi haurà la variabilitat natural de cada any. Quina quota correspon a cada bloc és molt difícil de saber, a falta d’estudis més profunds.