Josep Maria Argimon: «Catalunya tindrà immunitat a la tardor del 2021»

Els catalans s’aixequen al matí esperant la seva valoració de la pandèmia. ¿Com s’aixeca vostè? De fet, no es tracta de com m’aixeco, sinó de com me’n vaig a dormir. Acostumo a tenir les dades del dia la nit anterior. Tot i que sempre poden variar unes dècimes, me les sé. I de vegades passo nits més llargues que dies. Altres vegades dormo millor. Tot depèn dels resultats.

¿Què és el que més el preocupa de la situació epidemiològica de Catalunya? Les festes de Nadal. Tot i que hem baixat molt la incidència acumulada –el nombre de casos diaris– i la continuem baixant, i les persones ingressades es mantenen estables, la velocitat de transmissió del virus [l’R o Rt] ha pujat i està en el llindar d’1 [a partir d’1, el virus torna a estar en expansió, ja que un contagi infecta, al seu torn, més d’una persona]. Si vostè ha vingut avui fins aquí, al centre de Barcelona, deu haver vist molt moviment. Els dies de Nadal seran també de molt moviment. Hi haurà moltes trobades socials que, per moltes recomanacions que fem, se celebraran. Això comporta un risc. En alguns estats dels països que van celebrar Acció de Gràcies, com el Canadà i als EUA, hi ha hagut un cert repunt. És d’esperar que a nosaltres ens passi el mateix.

Fa la sensació que estan deixant sortir la ciutadania ara per tornar-la a tancar al gener. Nosaltres fem recomanacions. Sabem que per a molta gent les festes de Nadal són importants. Per a altres persones, és molt més important la prevenció –passar les festes amb la màxima intimitat possible i el menor risc–. Hi ha les dues opcions. Jo optaria per la segona.

¿El pla de Nadal es manté? Sí. Les coses haurien d’anar molt malament perquè no es mantingués.

¿Pujaran l’Rt i els contagis aquesta setmana? Jo espero que no pugi l’Rt, almenys durant els pròxims dies. I, quan dic que no pugi l’Rt, parlo de tendències. És possible que un o dos dies sobrepassem el llindar d’1. Però m’interessa la tendència, que ha de ser de quatre o cinc dies. Espero no tenir aquesta tendència alcista per sobre d’1. No només és el que desitjo, sinó que penso que és el que passarà. Ara bé, per Nadal és possible que l’Rt augmenti i també després de Nadal. El predictible aquesta setmana és que ens mantinguem en valors similars als que ja tenim.

¿Quan preveu que augmentaran les hospitalitzacions i les ucis? No en tenim previsions. En principi, per ara es mantindran lleugerament a la baixa. Continuarem baixant molt a poc a poc, no farem grans baixades en els pròxims dies.

Si sense moure’ns de la fase 1 hi ha un increment en l’Rt, ¿no tindria més sentit tornar a tancar l’activitat? Sempre estem en aquest equilibri entre les dades epidemiològiques i les de la vitalitat social i econòmica del país. Catalunya no és un país ric; tampoc pobre. Hi ha un dèficit fiscal amb l’Estat. Espanya tampoc és rica, ni tampoc pobra. Però per això no estem fent les mateixes polítiques socials que altres països. Que la gent no treballi té un impacte social i econòmic que es tradueix en desigualtats, amb unes conseqüències sanitàries molt importants.

¿Està sobre la taula tornar a tancar bars i restaurants, si la situació empitjora molt? Això sempre està sobre la taula. Nosaltres, quan a l’octubre vam veure dades que indicaven que començaríem a créixer en contagis, vam prendre mesures. I si hi ha un rebrot important, hauríem de tornar a prendre mesures, és lògic. Si tenim sort i baixem l’Rt, també n’obrirem més.

¿Quant temps seguirem en el tram 1 de la desescalada? No ho sabem. A tots ens costa la incertesa, però les prediccions que podem fer són molt febles perquè aquesta és una malaltia nova, en la qual estem intervenint constantment. Ens movem, en general, amb models teòrics. I altres vegades, quan ens fixem en l’històric, només podem fer prediccions a molt curt termini.

Però ¿amb quins escenaris treballa Salut per al mes de gener? ¿Hi haurà una tercera onada? No és descartable. Però també li insisteixo que treballem amb models matemàtics. Hi ha models matemàtics publicats pel Centre de Prevenció de Malalties Infeccioses (CDC) que parlen que, entorn de les festes de Nadal, a inicis d’any, hi haurà un increment de casos i d’ingressos hospitalaris i ucis. Nosaltres també manegem algun model que apunta a una possibilitat de rebrot al gener. 

¿Quins altres escenaris són esperables? El desitjable per tots: un sense rebrot i en el qual començarem la vacunació.

¿I això és molt possible? No puc fer una predicció a tres setmanes. Tenim alguns models que ens diuen això, però no li sabria dir.

¿El preocupa que molts bars i restaurants no respectin les mesures? ¿No s’hauria de sancionar més? Miri, hi ha un element que és la responsabilitat de tots. No només del Govern, sinó també del món local i de cada ciutadà. Si es passeja avui per aquí [el centre de Barcelona], vostè mateixa tindrà la resposta.

¿Li genera tranquil·litat el comportament de la ciutadania? No. A les terrasses es veuen, més d’una vegada i de dos, grups nombrosos [de més de quatre persones]. Hi ha gent que ja ha acabat de prendre el cafè i està sense mascareta. Per molt que estiguem a l’aire lliure, hem de portar mascareta. Per nosaltres i pels altres. Des d’aquest punt de vista, hauríem de millorar.

L’últim CIS diu que el 55% dels espanyols prefereix esperar a veure els efectes secundaris de la vacuna abans de posar-se-la. ¿Té por Salut que la campanya de vacunació de la Covid no sigui exitosa per aquesta desconfiança? No, jo crec que serà una campanya exitosa. Hem de dir clarament que no s’han alterat les etapes habituals del desenvolupament de les vacunes. S’han accelerat i encavalcat algunes fases, que és diferent. Quan els primers resultats de la fase dos van començar a dir que aquestes eren vacunes segures i eficaces, es va demanar a les farmacèutiques que comencessin a produir. Hi va haver acords entre diferents països com els EUA, el Canadà o la Unió Europea (UE) perquè algunes entitats filantròpiques comencessin a produir: aquest és el gran canvi. També hi va haver un element molt important: tota la investigació ha estat en obert. El genoma del virus, publicat al gener, va permetre que tots els grups investigadors comencessin a investigar amb molta velocitat.

¿Tindrà efectes secundaris la vacuna? Pel que hem vist en els estudis, no. De tota manera, totes les vacunes tenen alguns efectes secundaris, però sempre el benefici és molt més important que el risc. Això és l’esperable ara. I parlant de vacunes, la gent no ho recorda, però les persones, fa no tant, morien de xarampió. I continuen morint en països en vies de desenvolupament i en països desenvolupats quan hi ha un brot gran que agafa les persones sense vacunar.

¿Com serà la Setmana Santa del 2021, amb 450.000 catalans immunitzats? Aquestes són les previsions. Però jo preferiria parlar de l’estiu. Per Setmana Santa encara serà molt prematur perquè allà haurem vacunat la gent més vulnerable. Però cap a l’estiu haurem vacunat la gent gran de 70 o 80 anys, amb factors de risc. Penso que tindrem un estiu millor que el del 2020, tot i que tampoc serà com el del 2019. Serà un estiu en què haurem de mantenir les precaucions de la mascareta, la distància física i la bona higiene de mans. Però serà millor, clarament.

¿Quan arribarà a Catalunya la immunitat de grup, que en el cas del coronavirus s’hi arribarà quan el 60% o 70% de la població estigui vacunada? Crec que a la tardor del 2021. El Nadal del 2021 serà molt millor que aquest. El gruix de les persones susceptibles de vacunar-se ja s’hauran vacunat.

La població ja no haurà de portar mascareta. No. Que les mesures de prevenció es relaxin no significa que no hi hagi virus ni malaltia.

Però no arribaríem al punt d’haver de parar el país. Clarament no.

¿Tornaríem a la normalitat? (Rialles)No, però segurament sí a una situació més normal de la que tenim ara.

¿Sap Salut quan es va produir el primer contagi a Catalunya? El primer cas ingressat va ser el 25 de febrer. El primer contagi és molt difícil saber-lo, en aigües residuals es van trobar restes al desembre. Després un altre grup el va trobar al març. És un virus que portava circulant a Europa quatre mesos.

Però no coneixem el primer contagi a Catalunya. No. Nosaltres a l’ICS i des d’atenció primària vam fer un estudi que recollia com al febrer la corba de la grip va començar a pujar. Els metges de capçalera diagnosticaven moltes síndromes gripals. La hipòtesi més plausible és que ja teníem coronavirus en un nombre molt important de persones. Però per als joves, era una síndrome gripal.

¿Com porta ser el secretari de Salut Pública i, alhora, director de l’ICS? Bé. Quan m’ho van proposar vaig posar aquesta condició perquè penso que, en una pandèmia, no pots treballar sol des del punt de vista de la salut pública, sinó que també has de treballar des del punt de vista assistencial. Això ha ajudat a controlar una mica més aquesta pandèmia.

¿Va tenir dubtes? No. L’únic que vaig dir és que [la gestió de la pandèmia] s’havia de fer a l’ICS. Hi va haver una sinergia entre el món assistencial i de la salut pública.

¿I en què es tradueix? En què Salut Pública hi posa la intel·ligència, però l’ICS l’executa. Per exemple, quan vam arribar, va canviar el protocol i vam comença a fer PCR als contactes estrets de casos positius. Se’ls va donar instruccions clares als equips de primària de per on anar. A més, vam començar a ser proactius i fer cribratges massius per buscar el virus.

¿Què va aprendre des del juliol? A tenir una visió de país més holística –jo em vaig formar en medicina preventiva–. Per exemple, a tenir més en compte aquests equilibris entre el tema social, l’econòmic i la salut. Si només mirés per la salut, hauríem d’estar tots tancats. Però llavors potser ens moriríem de tristesa i de pobresa.

¿El preocupa l’impacte de la pandèmia en la salut mental? Sí. És el que més em preocupa. És una de les conseqüències de les desigualtats socials i econòmiques.

Notícies relacionades

El coronavirus frena l’expansió a Catalunya i Barcelona

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

¿Com s’ha d’abordar? Amb polítiques de país. No es tracta de posar més sanitaris o hospitals. Una desigualtat social s’ha d’abordar des de l’educació, perquè fomenta la igualtat d’oportunitats. Els barris més desfavorits són els que tenen més serveis de salut. I ha de ser així, però fixi’s: això no ha aconseguit reduir les desigualtats en salut. Això s’aconsegueix amb un món més just, igualitari i democràtic.

¿En què s’ha equivocat Catalunya i en què ha encertat en la gestió del virus? Una de les coses que poden millorar és el rastreig. Hem fet bé la resposta assistencial des de la primària i hospitals. El rastreig ha millorat, però li queda molt per millorar. I no fan falta més rastrejadors –com va passar al juny, una cosa que es va corregir–, sinó que es tracta d’aconseguir una coordinació molt més clara durant el procés. És un tema més organitzatiu que de números.